Regals

XEVI XIRGO email protegit

Faig sobretaula amb uns quants i discutim això dels regals de la classe política. És una vergonya, coincidim a dir, que rebin tants regals i ho reconeguin amb aquesta impunitat. La qüestió és que un dels que ho diu i s'hi indigna és metge, i d'aquí a quatre dies se n'aniran ell i la seva família a un congrés d'aquests tan interessants que organitzen les empreses farmacèutiques. I un altre és, com jo, periodista. Treballa per a una revista i d'aquí a quatre dies se n'anirà de viatge a l'estranger –tot pagat, és clar– per fer un reportatge. I l'altre, que és empresari, feia poc que ens havia explicat que aquestes vacances aprofitaria per anar a veure un seu proveïdor que l'ha convidat a passar un cap de setmana en un hotel on han instal·lat el mateix marbre que ara ell vol comprar. Jo, trist de mi, que vaig aprofitant les USB que arriben de propaganda per reciclar-les i, no ho negaré, que rebo alguna panereta de Nadal –i quan dic Nadal em refereixo al 25 de desembre, i no al conseller–, no ho acabo de veure clar. Vaja, que em sembla que això dels regals és un terreny tan relliscós com complicat de legislar. Perquè no sé si és més greu el detall de l'empresari amb el polític, el de la farmacèutica que inverteix formant els metges o el del constructor que ensenya l'obra feta. I, sobretot, perquè, més que el volum o la quantitat, a mi el que em sembla punible és la intenció. I això, és clar, no deixa rastre.

EL PUNT