Passa-ho!

INDEPENDENTS DEMÀ PASSAT (O L'ALTRE)

Iu Forn

Ara sí. Ara sí que ja podem oblidar-nos totalment del mític pla "Carod 2014, independents en quatre dies -o menys-". Sí, perquè a partir de demà això serà un no parar d'independència, autodeterminació i sobiranisme. I per què? Doncs fixi's que és el dia en què el govern aprova l'avantprojecte de llei de consultes!!! Brutal, oi? (aquí li deixo un espai perquè vostè mostri la seva joia, la seva alegria, la seva gatzara, la seva xerinola i el seu goig desbocat per aquesta llei).

Les condicions són immillorables perquè només haurà de demanar-ho un 3% de la població, o el govern a proposta del president de la Generalitat, o una cinquena part dels diputats del Parlament, o 2 grups parlamentaris, o el 10% dels municipis catalans. Vaja que, preveient tantes possibilitats, resulta que si un dia vostè i jo ens llevem de bon humor, truquem un parell de cunyats (o cunyades) i entre els quatre n'organitzem una que acabem sortint a l'Enciclopèdia Catalana (a la S de Superherois Catalans).

Bé, i ara és quan vostè li fot aigua al Priorat i em diu: "Però, escolti, que no s'ha llegit la lletra petita? Un cop aprovem alguna cosa, si és que algun cop arribem a aprovar alguna cosa, el resultat 1) no és vinculant i 2) necessita l'autorització de l'Estat". I ara és quan jo li contesto: "I? On hi veu vostè el problema, eing?". Bé, si que és cert que el fantàstic avantprojecte de la no menys fantàstica llei diu això i també diu que tot el que aprovem ha de ser constitucional, però són detallets sense importància. Arribat el cas, no dubti que a Madrit rebran amb els braços oberts tot el que els enviem. I a les proves em remeto: Estatut (fa mesos decideixen si som dues nacions o mitja dotzena) i finançament (ara estudien si multipliquen per cent o per mil la xifra màxima proposada). Si sense llei passa el que passa, imagini's amb una llei que deixa les coses com fins ara...

AVUI