dilluns, 2 de març del 2009

A la tres

Patxi López planta cara

Toni Cruanyes / tcruanyes@avui.cat

L'escenari basc ha quedat finalment aclarit. Els diputats del Partit Socialista d'Euskadi, del PP i d'UPyD sumen majoria i, per tant, l'espanyolisme pot governar per primera vegada al País Basc. En la seva compareixença d'ahir a la nit, Patxi López no va aclarir si preferiria governar abonant l'eix nacionalista espanyol (és a dir, amb el suport extern del PP i UPyD) o en coalició amb el PNB. En qualsevol dels casos, el socialista es veu amb cor de ser lehendakari. I té molts números per aconseguir-ho. Però els dos escenaris són diametralment oposats tant pel que podria donar de si com a govern (polítiques socials, econòmiques o nacionals per als bascos) com pel marge de maniobra que deixa a Rodríguez Zapatero a Madrid per articular una mínima majoria al Congrés de Diputats. Sense un PNB a l'oposició -talment com passa amb CiU a Catalunya- Zapatero ho té molt difícil per assegurar l'estabilitat necessària per fer front a una oposició del PP que ahir es va veure reforçada pels resultats a Galícia.

Al País Basc, el Patxi López que durant la campanya parlava de l'"Euskadi social" i de posar fi a la confrontació nacionalista ha de decidir si vol com a socis un PP basc de tics franquistes i una Rosa Díez que fa bandera del neoespanyolisme més agressiu. A més, algú haurà de prendre nota de l'efecte deslegitimador que l'esquerra abertzale no s'hagi pogut presentar i, com a conseqüència, que es comptabilitzi un 9% de vots nuls. I a Madrid, al PSOE hauran d'entonar el mea culpa per una campanya d'assetjament polític i judicial al PP que ha acabat sent un bumerang, almenys en el cas de Galícia. I al País Basc, on els socialistes sí que han fet un bon resultat, és on a Zapatero menys li convenia. Les paraules de Patxi López ahir a la nit sonaven tant a amenaça per a Ibarretxe com per a Rodríguez Zapatero. López planta cara, i haurà de mesurar ara les seves forces.

AVUI

I no és el mateix haver de governar amb el suport del PP (que ja és complicat) sinó a més afegir-hi UPyD, un partit format per una exconsellera socialista en èpoques de govern penebista-socialista.