Passa-ho!
EN ZP ÉS UNA FOTO DE LA COSTA BRAVA
Iu Forn
Resulta ser que diverses imatges amb què la Costa Brava volia mostrar-se al món com un destí turístic atractiu no són de la Costa Brava, ai las. Amb les presses, van equivocar-se de carpeta (un error el té qualsevol) i ara el Nil passa per Palafrugell, la Gran Muralla (a més de ser un restaurant xinès de Platja d'Aro) va de Blanes a Cadaqués i a Sant Feliu de Guíxols hi ha moais... bé, i la Tita Cervera. Total, que davant d'aquesta desorientació, qui ens diu que la Costa Brava no és un decorat? Qui ens assegura que el que tota la vida hem pensat que era la Costa Brava és Egipte, la Xina o l'illa de Pasqua? Qui està en condicions de provar que la Costa Brava no és a Astorga? Què és realitat i què és ficció? Com distingir l'una de l'altra?
Per aprofundir en el tema, endinsem-nos en el món interior del gran expert mundial, senyor ZP. Ell, per exemple, expressa la frase "Votar Touriño és votar-me a mi". I quan Touriño plega perquè no ha estat votat ni per ell mateix, ens adonem que la frase era ficció, que la foto no era real, perquè si ZP fos Touriño, també hauria marxat. I podem estendre l'exemple a d'altres memorables moments en què en ZP ens ha ensenyat la foto que ell era la Costa Brava, quan realment era Txernóbil. La imatge del "apoyaré" era realment la d'un bar de tapes de Somàlia; el que ens va dir fins no fa gaire sobre la inexistent crisi (no va usar la paraula fins al passat 8 de juliol) era el retrat d'un senyor extraterrestre prenent el sol en tanga a Ganimedes; quan el passat 18 de desembre va dir al Congrés que "al març començaran a crear-se llocs de treball de manera intensa", ens mostrava una instantània seva vestit de Star Treck a Pyongyang... i la llista continua amb Rodalies, el Castell de Montjuïc, els diners per a les ONG catalanes, la llei de dependència, l'ajut al lloguers per als joves...
Conclusió evident: sí, ZP també és una foto de la Costa Brava.
EN ZP ÉS UNA FOTO DE LA COSTA BRAVA
Iu Forn
Resulta ser que diverses imatges amb què la Costa Brava volia mostrar-se al món com un destí turístic atractiu no són de la Costa Brava, ai las. Amb les presses, van equivocar-se de carpeta (un error el té qualsevol) i ara el Nil passa per Palafrugell, la Gran Muralla (a més de ser un restaurant xinès de Platja d'Aro) va de Blanes a Cadaqués i a Sant Feliu de Guíxols hi ha moais... bé, i la Tita Cervera. Total, que davant d'aquesta desorientació, qui ens diu que la Costa Brava no és un decorat? Qui ens assegura que el que tota la vida hem pensat que era la Costa Brava és Egipte, la Xina o l'illa de Pasqua? Qui està en condicions de provar que la Costa Brava no és a Astorga? Què és realitat i què és ficció? Com distingir l'una de l'altra?
Per aprofundir en el tema, endinsem-nos en el món interior del gran expert mundial, senyor ZP. Ell, per exemple, expressa la frase "Votar Touriño és votar-me a mi". I quan Touriño plega perquè no ha estat votat ni per ell mateix, ens adonem que la frase era ficció, que la foto no era real, perquè si ZP fos Touriño, també hauria marxat. I podem estendre l'exemple a d'altres memorables moments en què en ZP ens ha ensenyat la foto que ell era la Costa Brava, quan realment era Txernóbil. La imatge del "apoyaré" era realment la d'un bar de tapes de Somàlia; el que ens va dir fins no fa gaire sobre la inexistent crisi (no va usar la paraula fins al passat 8 de juliol) era el retrat d'un senyor extraterrestre prenent el sol en tanga a Ganimedes; quan el passat 18 de desembre va dir al Congrés que "al març començaran a crear-se llocs de treball de manera intensa", ens mostrava una instantània seva vestit de Star Treck a Pyongyang... i la llista continua amb Rodalies, el Castell de Montjuïc, els diners per a les ONG catalanes, la llei de dependència, l'ajut al lloguers per als joves...
Conclusió evident: sí, ZP també és una foto de la Costa Brava.
AVUI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada