El govern català ha aprovat l’avantprojecte de llei que regula les consultes populars. El conseller de Governació, Jordi Ausàs, ha anunciat ben satisfet que la Generalitat podrà convocar consultes no només si ho decideix el govern sinó que n’hi haurà prou que ho demanin dos grups parlamentaris del Parlament, o fins i tot només que ho demanin una cinquena part del total de diputats (22). Vaja, que fins i tot CiU en solitari i a l’oposició pot demanar un referèndum. Però no només això. Suposem que el govern no vol fer cap consulta sobre la independència de Catalunya (o sobre les llistes d’espera per a les operacions de galindons, per dir un tema que segur que el preocupa més) i que cap dels grups parlamentaris ho demana. Doncs resulta que la llei també estableix que el govern català estarà obligat a fer la consulta si li ho demanen el 6% dels ciutadans amb dret a vot, o sigui unes 160.000 persones. Vist així, sembla fantàstica, aquesta llei. Si no fos que al final, com si es tractés de la lletra petita de qualsevol contracte, també diu que cap referèndum que es decideixi a Catalunya –sigui pel tema que sigui– es podrà fer sense el vistiplau de Madrid. Res. Un petit detall.
dimarts, 31 de març del 2009
El govern català ha aprovat l’avantprojecte de llei que regula les consultes populars. El conseller de Governació, Jordi Ausàs, ha anunciat ben satisfet que la Generalitat podrà convocar consultes no només si ho decideix el govern sinó que n’hi haurà prou que ho demanin dos grups parlamentaris del Parlament, o fins i tot només que ho demanin una cinquena part del total de diputats (22). Vaja, que fins i tot CiU en solitari i a l’oposició pot demanar un referèndum. Però no només això. Suposem que el govern no vol fer cap consulta sobre la independència de Catalunya (o sobre les llistes d’espera per a les operacions de galindons, per dir un tema que segur que el preocupa més) i que cap dels grups parlamentaris ho demana. Doncs resulta que la llei també estableix que el govern català estarà obligat a fer la consulta si li ho demanen el 6% dels ciutadans amb dret a vot, o sigui unes 160.000 persones. Vist així, sembla fantàstica, aquesta llei. Si no fos que al final, com si es tractés de la lletra petita de qualsevol contracte, també diu que cap referèndum que es decideixi a Catalunya –sigui pel tema que sigui– es podrà fer sense el vistiplau de Madrid. Res. Un petit detall.
dilluns, 30 de març del 2009
Passa-ho!
INDEPENDENTS DEMÀ PASSAT (O L'ALTRE)
Iu Forn
Ara sí. Ara sí que ja podem oblidar-nos totalment del mític pla "Carod 2014, independents en quatre dies -o menys-". Sí, perquè a partir de demà això serà un no parar d'independència, autodeterminació i sobiranisme. I per què? Doncs fixi's que és el dia en què el govern aprova l'avantprojecte de llei de consultes!!! Brutal, oi? (aquí li deixo un espai perquè vostè mostri la seva joia, la seva alegria, la seva gatzara, la seva xerinola i el seu goig desbocat per aquesta llei).
Les condicions són immillorables perquè només haurà de demanar-ho un 3% de la població, o el govern a proposta del president de la Generalitat, o una cinquena part dels diputats del Parlament, o 2 grups parlamentaris, o el 10% dels municipis catalans. Vaja que, preveient tantes possibilitats, resulta que si un dia vostè i jo ens llevem de bon humor, truquem un parell de cunyats (o cunyades) i entre els quatre n'organitzem una que acabem sortint a l'Enciclopèdia Catalana (a la S de Superherois Catalans).
Bé, i ara és quan vostè li fot aigua al Priorat i em diu: "Però, escolti, que no s'ha llegit la lletra petita? Un cop aprovem alguna cosa, si és que algun cop arribem a aprovar alguna cosa, el resultat 1) no és vinculant i 2) necessita l'autorització de l'Estat". I ara és quan jo li contesto: "I? On hi veu vostè el problema, eing?". Bé, si que és cert que el fantàstic avantprojecte de la no menys fantàstica llei diu això i també diu que tot el que aprovem ha de ser constitucional, però són detallets sense importància. Arribat el cas, no dubti que a Madrit rebran amb els braços oberts tot el que els enviem. I a les proves em remeto: Estatut (fa mesos decideixen si som dues nacions o mitja dotzena) i finançament (ara estudien si multipliquen per cent o per mil la xifra màxima proposada). Si sense llei passa el que passa, imagini's amb una llei que deixa les coses com fins ara...
diumenge, 29 de març del 2009
Catalunya podrà convocar referèndums amb la firma de 210.000 ciutadans
L'avantprojecte de llei de consultes populars és a punt de veure la llum. Després de mesos de negociacions, l'executiu aprovarà la normativa el 31 de març. La gran incògnita és quantes signatures caldran per demanar un referèndum. Segons informa Catalunya Ràdio, aquesta xifra se situaria en 210.000 firmes, aproximadament el 3% de la població. El govern, el Parlament i els municipis també estaran legitimats per promoure consultes sobre qualsevol qüestió en l'àmbit de les competències de la Generalitat. Aquesta és una de les normatives insígnia d'ERC i ha costat mesos de negociacions amb els socis del PSC.En tots quatre casos, el Parlament sempre hi haurà de donar el vistiplau per majoria absoluta. L'última paraula, però, la té l'Estat, que és qui haurà d'autoritzar o denegar la consulta, d'acord amb la Constitució.
TELENOTICIES
En altres paraules: Catalunya pot fer qualsevol referèndum però el Govern Espanyol pot autoritzar-lo o denegar-lo i mai serà vinculant. Per això hem reformat un estatut?
diumenge, 22 de març del 2009
dissabte, 21 de març del 2009
Passa-ho!
"VALDECASAS DIMISSIÓ!!!"
Iu Forn
Miri quina hora és ja i Valdecasas sense dimitir!!! Sort que els d'Iniciativa sempre són on cal estar defensant els drets dels ciutadans. Ho he llegit a l'arxiu de la web Iniciativa.cat: "Joan Herrera ha demanat a Julia García Valdecasas que «accepti d'una vegada la seva responsabilitat política en les últimes intervencions policíaques que s'han produït a Barcelona» i ha afirmat que «qui de debò està desprestigiant la policia és precisament la seva direcció política, activant dispositius policíacs del tot desmesurats». Herrera ha demanat a la delegada del govern que «deixi de confondre la població amb les seves trampes capcioses sobre campanyes inexistents de desprestigi de la policia i accepti d'una vegada la seva responsabilitat política en les últimes intervencions policíaques»" (8-1-2002). "Iniciativa per Catalunya-Verds exigeix la dimissió immediata de la delegada del govern a Catalunya perquè creu que ha demostrat ser absolutament incompetent per controlar les forces antidisturbis en el moment que aquestes han carregat sobre els manifestants en la marxa contraglobalització. IC-V considera gravíssima l'actuació de la policia perquè ha permès que una minoria violenta iniciés actes vandàlics per justificar la seva posterior càrrega contra tots els manifestants pacífics, periodistes i vianants" (25-6-2001).
"(El dirigent d'IC) Jaume Bosh afirma que «les solucions que està donant el PP, mitjançant la Delegació del Govern, a determinats problemes socials, com ara manifestacions, reivindicacions estudiantils o la tasca de determinats moviments socials, passa per la violència policial, cosa que dóna una imatge de Catalunya que no es correspon gens amb la realitat», i ha afegit que «Catalunya sempre s'ha caracteritzat per ser pionera en nous moviments socials, sempre des d'un punt de vista pacífic i innovador»" (24-10-2001). Bé, fent cas a l'hemeroteca, les dimissions ja tarden.
divendres, 20 de març del 2009
Marxa de les Ermites de Lloret
Diumenge 29 de març de 2009.
Marxa de les Ermites de Lloret.
Sortida a les 8h del matí des de la Plaça de la Vila.
Recorregut d'uns 18 quilòmetres.
Esmorzar i obserqui a tots els participants.
Marxa de les Ermites de Lloret.
Sortida a les 8h del matí des de la Plaça de la Vila.
Recorregut d'uns 18 quilòmetres.
Esmorzar i obserqui a tots els participants.
dijous, 19 de març del 2009
El AVE entre Madrid y Guadalajara sólo lo utilizan de media al día 15 personas
Según los datos de RENFE, en el último año utilizaron el Ave entre Madrid y Guadalajara 5.630 pasajeros, 15 de media al día mientras que la línea de Cercanías es utilizada diariamente por 10.600 personas. El billete del AVE es mucho más caro y además la estación proyectada por el gobierno del PP está a 10 kilómetros de la capital por una carretera infernal que recientemente se ha reformado.
La decisión sobre la ubicación de la estación la tomó en su día el ministro de Fomento, Arias Salgado cuando Esperanza Aguirre era ministra de Cultura. Las obras se hicieron en la etapa de Álvarez Cascos y se invirtieron más de 10 millones de euros. La estación de Yebes se levantó en un paraje desierto aunque los terrenos eran propiedad de una familia muy conocida, la familia del Conde de Murillo, Fernando Ramírez de Haro, el marido de Esperanza Aguirre.
La más beneficiada por la operación fue la tía del marido de Esperanza Aguirre, Teresa Micaela Valdés. La estación y los andenes se instalaron sobre sus tierras y en pleno 'boom urbanístico' y especulativo, se decidió promover una gran urbanización al calor del AVE. El marido de la presidenta madrileña y sus hermanos tienen en esta misma zona, en el municipio de Chiloeches, junto a Yebes, más de 1.600 hectáreas de terreno.
Això que es veu al mig del no res és l'estació de l'AVE. Ara s'entén perquè no hi puja ningú ...
dimecres, 18 de març del 2009
Nomenaments de primària a Girona. Dijous 19 de mar de 2009.
ACTE PÚBLIC
ADJUDICACIÓ DE PLACES VACANTS
I SUBSTITUCIONS DE PRIMÀRIA
ADJUDICACIÓ DE PLACES VACANTS
I SUBSTITUCIONS DE PRIMÀRIA
Lloc: C/Ultònia, 9-11, ent. 1a
17002 Girona
Dia: dijous, 19 de març de 2009
Hora: 12:00 h
-MESTRES CONVOCATS:
*TOTS (fins el núm. 69.999)
-PROFESSORS D’ENSENYAMENT SECUNDARI CONVOCATS:
*TOTS: de totes les especialitats que ja hagin treballat al nivell educatiu de primària aquest curs.
17002 Girona
Dia: dijous, 19 de març de 2009
Hora: 12:00 h
-MESTRES CONVOCATS:
*TOTS (fins el núm. 69.999)
-PROFESSORS D’ENSENYAMENT SECUNDARI CONVOCATS:
*TOTS: de totes les especialitats que ja hagin treballat al nivell educatiu de primària aquest curs.
dimarts, 17 de març del 2009
Oriol Junqueras aposta per Eusko Alkartasuna
ERC vol tornar a fer coalició electoral amb el partit basc Eusko Alkartasuna de cara a les europees del juny perquè ja dóna per "impossible fer una candidatura catalanista unitària a causa del rebuig de CiU". Eusko Alkartasuna va aconseguir set escons el 2005, quan es va presentar amb el PNB, i l'1 de març de 2009 s'ha quedat en un.
ERC vol tornar a fer coalició electoral amb el partit basc Eusko Alkartasuna de cara a les europees del juny perquè ja dóna per "impossible fer una candidatura catalanista unitària a causa del rebuig de CiU". Eusko Alkartasuna va aconseguir set escons el 2005, quan es va presentar amb el PNB, i l'1 de març de 2009 s'ha quedat en un.
Bona coalició. Si sumem els diputats que han perdut ambdós partits en les darreres eleccions podem fer mig parlament europeu ... i recordem que en aquestes eleccions europees, Espanya perd representants al parlmanent (crec que 4) i això vol dir que cada diputat val molts més milers de vots que fa cinc anys.
Des de fa dies es parla que el parc de Collserola augmentarà de superfície. Des de la meva absoluta ignorància m'agradaria fer una pregunta per si algú me la pot contestar. El parc de Collserola realment té interès natural o només se li fa cas perquè està al costat de Barcelona i és l'única muntanya que veuen milions de persones? Vull dir si totes les zones com Collserola que podem trobar arreu de Catalunya estan també protegides com ho està aquesta.
dilluns, 16 de març del 2009
Pujada als Àngels
Diumenge 22 de març de 2009.
Pujada als Àngels.
Sortida a les 9h del matí des de Sant Pere de Galligans.
Recorregut d'uns 10 quilòmetres.
Obsequi i esmorzar per a tothom.
Pujada als Àngels.
Sortida a les 9h del matí des de Sant Pere de Galligans.
Recorregut d'uns 10 quilòmetres.
Obsequi i esmorzar per a tothom.
Nomenaments de primària a Girona. 17 de març de 2009.
ACTE PÚBLIC
ADJUDICACIÓ DE PLACES VACANTS
I SUBSTITUCIONS DE PRIMÀRIA
ADJUDICACIÓ DE PLACES VACANTS
I SUBSTITUCIONS DE PRIMÀRIA
Lloc: C/Ultònia, 9-11, ent. 1a
17002 Girona
Dia: dimarts, 17 de març de 2009
Hora: 12:00 h
-MESTRES CONVOCATS:
*TOTS (fins el núm. 69.999)
-PROFESSORS D’ENSENYAMENT SECUNDARI CONVOCATS:
*TOTS: de totes les especialitats que ja hagin treballat al nivell educatiu de primària aquest curs.
17002 Girona
Dia: dimarts, 17 de març de 2009
Hora: 12:00 h
-MESTRES CONVOCATS:
*TOTS (fins el núm. 69.999)
-PROFESSORS D’ENSENYAMENT SECUNDARI CONVOCATS:
*TOTS: de totes les especialitats que ja hagin treballat al nivell educatiu de primària aquest curs.
XXIX Marxa popular de Riudarenes
Diumenge 22 de març de 2009.
XXIX Marxa popular de Riudarenes
Sortida a les 8h30m del camp de futbol.
Dos recorreguts a escollir.
Esmorzar per a tothom.
XXIX Marxa popular de Riudarenes
Sortida a les 8h30m del camp de futbol.
Dos recorreguts a escollir.
Esmorzar per a tothom.
per Vicent Partal
dilluns, 16 de març de 2009
Ja tenim ací la trampa
El Consell d'Estat espanyol, a petició del govern del senyor Zapatero ha redactat un informe sobre una possible modificació de la llei electoral espanyola amb l'objectiu principal de reduir el pes dels partits nacionalistes no espanyols. Consisteix a aplicar la via basca al conjunt de l'estat canviant les regles del joc a mig partit. Una trampa en la qual col·laboren, de bell nou, PSOE i PP.
I van ràpids. La proposta inclou, segons que expliquen, una sèrie de detalls que, fet i fet, reduirien la representació dels partits nacionalistes a pràcticament res, quant a capacitat de decisió parlamentària. Totes les mesures proposades van en aquesta línia, sembla. (I dic sembla perquè, curiosament, no he pogut trobar el detall exacte de la proposta enlloc, sinó a través de les filtracions d'uns i altres)
Per exemple, el consell proposa, primerament, d'augmentar a quatre-cents els diputats i que els cinquanta nous foren elegits en una circumscripció única espanyola i no sobre una base provincial o autonòmica. Això, evidentment, faria que aquests cinquanta nous diputats foren inabastables, d'entrada, a les formacions que no es presentaren en tot l'estat. També proposa que es canvie la famosa llei d'Hondt pel mètode d'Hare, canvi discutible perquè no és clar que el mètode d'Hare siga perjudicial per als nacionalistes. Però aquesta decisió va acompanyada de propostes amb molta més intenció, com ara que les restes dels escons no es comptabilitzen per províncies, sinó pel conjunt de l'estat, o que la xifra mínima de diputats per circumscripció passe de dos a un. El conjunt de les mesures va, doncs, en la línia d'afavorir el pes del conjunt de l'estat sobre el de la circumscripció.
Darrere els tecnicismes s'amaga una operació política de molta volada: aconseguir que el partit que al parlament espanyol puga influir com a partit frontissa siga també un partit espanyol i no, com fins ara, que siga la suma de CiU i PNB o Esquerra i BNG o qualsevol altra combinatòria entre nacionalistes. A Izquierda Unida (alerta amb el tomb rosadiezista de la nova direcció) no paren de dir que amb un mètode de recompte com el de la quota Hare o qualsevol altra quota simple, els seus dos escons d'avui (un és d'ICV) passarien a ser catorze, amb què superarien la xifra que fa indispensables CiU i PNB. I Rosa Díez ja es veu tenint la clau de la governabilitat, si el seu projecte nacionalista espanyol continua creixent.
Ens trobem, doncs, amb una repetició del cas basc: com que el resultat no és el que volen (el que volen PP i PSOE), canvien les lleis electorals i fan la trampa que convinga. Vist des del seu punt de vista, podria arribar a entendre-ho, però la pregunta és què pensem fer nosaltres, que tornarem a ser els perjudicats.
VILAWEB
I van ràpids. La proposta inclou, segons que expliquen, una sèrie de detalls que, fet i fet, reduirien la representació dels partits nacionalistes a pràcticament res, quant a capacitat de decisió parlamentària. Totes les mesures proposades van en aquesta línia, sembla. (I dic sembla perquè, curiosament, no he pogut trobar el detall exacte de la proposta enlloc, sinó a través de les filtracions d'uns i altres)
Per exemple, el consell proposa, primerament, d'augmentar a quatre-cents els diputats i que els cinquanta nous foren elegits en una circumscripció única espanyola i no sobre una base provincial o autonòmica. Això, evidentment, faria que aquests cinquanta nous diputats foren inabastables, d'entrada, a les formacions que no es presentaren en tot l'estat. També proposa que es canvie la famosa llei d'Hondt pel mètode d'Hare, canvi discutible perquè no és clar que el mètode d'Hare siga perjudicial per als nacionalistes. Però aquesta decisió va acompanyada de propostes amb molta més intenció, com ara que les restes dels escons no es comptabilitzen per províncies, sinó pel conjunt de l'estat, o que la xifra mínima de diputats per circumscripció passe de dos a un. El conjunt de les mesures va, doncs, en la línia d'afavorir el pes del conjunt de l'estat sobre el de la circumscripció.
Darrere els tecnicismes s'amaga una operació política de molta volada: aconseguir que el partit que al parlament espanyol puga influir com a partit frontissa siga també un partit espanyol i no, com fins ara, que siga la suma de CiU i PNB o Esquerra i BNG o qualsevol altra combinatòria entre nacionalistes. A Izquierda Unida (alerta amb el tomb rosadiezista de la nova direcció) no paren de dir que amb un mètode de recompte com el de la quota Hare o qualsevol altra quota simple, els seus dos escons d'avui (un és d'ICV) passarien a ser catorze, amb què superarien la xifra que fa indispensables CiU i PNB. I Rosa Díez ja es veu tenint la clau de la governabilitat, si el seu projecte nacionalista espanyol continua creixent.
Ens trobem, doncs, amb una repetició del cas basc: com que el resultat no és el que volen (el que volen PP i PSOE), canvien les lleis electorals i fan la trampa que convinga. Vist des del seu punt de vista, podria arribar a entendre-ho, però la pregunta és què pensem fer nosaltres, que tornarem a ser els perjudicats.
VILAWEB
dimecres, 11 de març del 2009
XII Marxa popular de Martorell de la Selva
Diumenge 15 de març de 2009.
XII Marxa popular de Martorell de la Selva.
Sortida a les 8h del matí.
Recorregut de 12 quilòmetres.
Esmorzar a l'arribada.
XII Marxa popular de Martorell de la Selva.
Sortida a les 8h del matí.
Recorregut de 12 quilòmetres.
Esmorzar a l'arribada.
dimarts, 10 de març del 2009
dilluns, 9 de març del 2009
alguna cosa de bo té la crisi ...
La crisi cura les 'indisposicions' laborals dels divendres
Les trucades de primera hora de divendres o dilluns avisant el nostre cap que ens assetja un maldecap insuportable, les gestions personals “ineludibles” a mig matí o les mil excuses que en temps de vaques grasses funcionaven força bé, han caigut en desús. Els expedients de regulació, els tancaments d’empreses, l’increment de l’atur i la negativitat de qualsevol dada econòmica en són els responsables. Pocs gosen faltar a la feina sense un bon motiu que deixi sense arguments els seus superiors.
En el darrer trimestre del 2008, l’absentisme no justificat va ser un 40% menor que en el mateix període del 2007. Cada català va escapolir-se una mitjana de 0,3 hores sense donar cap explicació, segons el departament de Treball. Per sectors, la indústria és la més afectada, amb 0,5 hores, seguida de la construcció, amb 0,4 hores, i els serveis, amb 0,3 hores.
AVUI
En el darrer trimestre del 2008, l’absentisme no justificat va ser un 40% menor que en el mateix període del 2007. Cada català va escapolir-se una mitjana de 0,3 hores sense donar cap explicació, segons el departament de Treball. Per sectors, la indústria és la més afectada, amb 0,5 hores, seguida de la construcció, amb 0,4 hores, i els serveis, amb 0,3 hores.
AVUI
diumenge, 8 de març del 2009
Passa-ho!
EN ZP ÉS UNA FOTO DE LA COSTA BRAVA
Iu Forn
Resulta ser que diverses imatges amb què la Costa Brava volia mostrar-se al món com un destí turístic atractiu no són de la Costa Brava, ai las. Amb les presses, van equivocar-se de carpeta (un error el té qualsevol) i ara el Nil passa per Palafrugell, la Gran Muralla (a més de ser un restaurant xinès de Platja d'Aro) va de Blanes a Cadaqués i a Sant Feliu de Guíxols hi ha moais... bé, i la Tita Cervera. Total, que davant d'aquesta desorientació, qui ens diu que la Costa Brava no és un decorat? Qui ens assegura que el que tota la vida hem pensat que era la Costa Brava és Egipte, la Xina o l'illa de Pasqua? Qui està en condicions de provar que la Costa Brava no és a Astorga? Què és realitat i què és ficció? Com distingir l'una de l'altra?
Per aprofundir en el tema, endinsem-nos en el món interior del gran expert mundial, senyor ZP. Ell, per exemple, expressa la frase "Votar Touriño és votar-me a mi". I quan Touriño plega perquè no ha estat votat ni per ell mateix, ens adonem que la frase era ficció, que la foto no era real, perquè si ZP fos Touriño, també hauria marxat. I podem estendre l'exemple a d'altres memorables moments en què en ZP ens ha ensenyat la foto que ell era la Costa Brava, quan realment era Txernóbil. La imatge del "apoyaré" era realment la d'un bar de tapes de Somàlia; el que ens va dir fins no fa gaire sobre la inexistent crisi (no va usar la paraula fins al passat 8 de juliol) era el retrat d'un senyor extraterrestre prenent el sol en tanga a Ganimedes; quan el passat 18 de desembre va dir al Congrés que "al març començaran a crear-se llocs de treball de manera intensa", ens mostrava una instantània seva vestit de Star Treck a Pyongyang... i la llista continua amb Rodalies, el Castell de Montjuïc, els diners per a les ONG catalanes, la llei de dependència, l'ajut al lloguers per als joves...
Conclusió evident: sí, ZP també és una foto de la Costa Brava.
EN ZP ÉS UNA FOTO DE LA COSTA BRAVA
Iu Forn
Resulta ser que diverses imatges amb què la Costa Brava volia mostrar-se al món com un destí turístic atractiu no són de la Costa Brava, ai las. Amb les presses, van equivocar-se de carpeta (un error el té qualsevol) i ara el Nil passa per Palafrugell, la Gran Muralla (a més de ser un restaurant xinès de Platja d'Aro) va de Blanes a Cadaqués i a Sant Feliu de Guíxols hi ha moais... bé, i la Tita Cervera. Total, que davant d'aquesta desorientació, qui ens diu que la Costa Brava no és un decorat? Qui ens assegura que el que tota la vida hem pensat que era la Costa Brava és Egipte, la Xina o l'illa de Pasqua? Qui està en condicions de provar que la Costa Brava no és a Astorga? Què és realitat i què és ficció? Com distingir l'una de l'altra?
Per aprofundir en el tema, endinsem-nos en el món interior del gran expert mundial, senyor ZP. Ell, per exemple, expressa la frase "Votar Touriño és votar-me a mi". I quan Touriño plega perquè no ha estat votat ni per ell mateix, ens adonem que la frase era ficció, que la foto no era real, perquè si ZP fos Touriño, també hauria marxat. I podem estendre l'exemple a d'altres memorables moments en què en ZP ens ha ensenyat la foto que ell era la Costa Brava, quan realment era Txernóbil. La imatge del "apoyaré" era realment la d'un bar de tapes de Somàlia; el que ens va dir fins no fa gaire sobre la inexistent crisi (no va usar la paraula fins al passat 8 de juliol) era el retrat d'un senyor extraterrestre prenent el sol en tanga a Ganimedes; quan el passat 18 de desembre va dir al Congrés que "al març començaran a crear-se llocs de treball de manera intensa", ens mostrava una instantània seva vestit de Star Treck a Pyongyang... i la llista continua amb Rodalies, el Castell de Montjuïc, els diners per a les ONG catalanes, la llei de dependència, l'ajut al lloguers per als joves...
Conclusió evident: sí, ZP també és una foto de la Costa Brava.
AVUI
dissabte, 7 de març del 2009
dimarts, 3 de març del 2009
dilluns, 2 de març del 2009
A la tres
Patxi López planta cara
Toni Cruanyes / tcruanyes@avui.cat
L'escenari basc ha quedat finalment aclarit. Els diputats del Partit Socialista d'Euskadi, del PP i d'UPyD sumen majoria i, per tant, l'espanyolisme pot governar per primera vegada al País Basc. En la seva compareixença d'ahir a la nit, Patxi López no va aclarir si preferiria governar abonant l'eix nacionalista espanyol (és a dir, amb el suport extern del PP i UPyD) o en coalició amb el PNB. En qualsevol dels casos, el socialista es veu amb cor de ser lehendakari. I té molts números per aconseguir-ho. Però els dos escenaris són diametralment oposats tant pel que podria donar de si com a govern (polítiques socials, econòmiques o nacionals per als bascos) com pel marge de maniobra que deixa a Rodríguez Zapatero a Madrid per articular una mínima majoria al Congrés de Diputats. Sense un PNB a l'oposició -talment com passa amb CiU a Catalunya- Zapatero ho té molt difícil per assegurar l'estabilitat necessària per fer front a una oposició del PP que ahir es va veure reforçada pels resultats a Galícia.
Al País Basc, el Patxi López que durant la campanya parlava de l'"Euskadi social" i de posar fi a la confrontació nacionalista ha de decidir si vol com a socis un PP basc de tics franquistes i una Rosa Díez que fa bandera del neoespanyolisme més agressiu. A més, algú haurà de prendre nota de l'efecte deslegitimador que l'esquerra abertzale no s'hagi pogut presentar i, com a conseqüència, que es comptabilitzi un 9% de vots nuls. I a Madrid, al PSOE hauran d'entonar el mea culpa per una campanya d'assetjament polític i judicial al PP que ha acabat sent un bumerang, almenys en el cas de Galícia. I al País Basc, on els socialistes sí que han fet un bon resultat, és on a Zapatero menys li convenia. Les paraules de Patxi López ahir a la nit sonaven tant a amenaça per a Ibarretxe com per a Rodríguez Zapatero. López planta cara, i haurà de mesurar ara les seves forces.
I no és el mateix haver de governar amb el suport del PP (que ja és complicat) sinó a més afegir-hi UPyD, un partit format per una exconsellera socialista en èpoques de govern penebista-socialista.
diumenge, 1 de març del 2009
Enquestes a peu d'urna de les vuit del vespre
La típica tarda electoral. Compte enrere fins a les 8 del vespre i, llavors, pluja de dades. Aquestes són les que ofereix IPSOS - ECO Consulting.
Euskadi:
PNB.- 30-32 PSE.- 26-28 PP.- 9-10 IU.- 0-3 EA.- 1-3 Aralar.- 2-4 UPyD 0-1
Galícia:
PP: 36-38 PSG: 25-27 BNG: 11-13
Comentaris: a Galícia tot per decidir. Depèn d'un diputat, que ja es preveia des del principi de la campanya electoral.
A Euskadi, el tripartit suma per la part alta i si s'hi afegeix Aralar formant un quatripartit, aquest possible govern augmenta les seves possibilitats. Si parlem del front constitucionalista, per la part baixa no sumen PSE i PP i per la part alta sumen els justos. I UPyD, podria entrar.
Euskadi:
PNB.- 30-32 PSE.- 26-28 PP.- 9-10 IU.- 0-3 EA.- 1-3 Aralar.- 2-4 UPyD 0-1
Galícia:
PP: 36-38 PSG: 25-27 BNG: 11-13
Comentaris: a Galícia tot per decidir. Depèn d'un diputat, que ja es preveia des del principi de la campanya electoral.
A Euskadi, el tripartit suma per la part alta i si s'hi afegeix Aralar formant un quatripartit, aquest possible govern augmenta les seves possibilitats. Si parlem del front constitucionalista, per la part baixa no sumen PSE i PP i per la part alta sumen els justos. I UPyD, podria entrar.
XXV Marxa popular de Can Gibert del Pla - Santa Eugènia
Diumenge 8 de març de 2009.
XXV Marxa popular de Can Gibert del Pla - Santa Eugènia.
Sortida a les 9.30h del Pavelló de Santa Eugènia.
Recorregut de 10 quilòmetres.
XXV Marxa popular de Can Gibert del Pla - Santa Eugènia.
Sortida a les 9.30h del Pavelló de Santa Eugènia.
Recorregut de 10 quilòmetres.
Comencen a aparèixer sondeigs de partits polítics
Elecciones vascas: según los primeros sondeos a pie de urna UPyD estará en el parlamento vasco
Me lo cuentan fuentes de UPyD: escaño por Álava. Son sondeos a pie de urna que manejan los partidos. Así que cautela.
Actualización
Descalabro del PP en Vizcaya. Eso me dicen. Repito: cautela. Son sondeos a pie de urna.
Els resultats oficials de la Mitja marató del Pla de l'Estany ja estan penjats a internet. Si cliqueu aquest enllaç, us anirà a la masculina (i d'allà podreu anar a la femenina).
He arribat a la posició 213 d'un total de 720, a un ritme de 4'35'' el quilòmetre.
He arribat a la posició 213 d'un total de 720, a un ritme de 4'35'' el quilòmetre.
Mitja de Banyoles
Dia tristot, lletjot, tapadot, ennuvoladot i un pèl llastimot. Així ha estat el temps durant tot el matí a Banyoles. Però ni això ha pogut impedir que es fes la mitja marató de Banyoles, que aquest any arribava a la quinzena edició i que ha superat el rècord de participants amb més de 700.
Tota la setmana empiocat però no ha estat excusa per no participar-hi. Al final, 1h 36m 35s, tercer millor temps en mitja marató. Òbviament, el perfil de la cursa no és gaire apta per fer-hi bon temps ja que és ràpida fins al quilòmetre 8 però fins al 12 és un constant puja i baixa amb alguna pujadota. A partir del quilòmetre 15, segona volta a l'estany per acabar entrant al Club Natació Banyoles.
Més tard, quan pengin les classificacions oficials i les fotografies, ja passaré els temps parcials.
Tota la setmana empiocat però no ha estat excusa per no participar-hi. Al final, 1h 36m 35s, tercer millor temps en mitja marató. Òbviament, el perfil de la cursa no és gaire apta per fer-hi bon temps ja que és ràpida fins al quilòmetre 8 però fins al 12 és un constant puja i baixa amb alguna pujadota. A partir del quilòmetre 15, segona volta a l'estany per acabar entrant al Club Natació Banyoles.
Més tard, quan pengin les classificacions oficials i les fotografies, ja passaré els temps parcials.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)