... fa més la constància d'una gota que la força d'una onada ... ... el pessimista es queixa del vent, l'optimista espera que canvïi i el realista ajusta les veles ... ... tinc quatre lectors als qui cada dia els dóno les gràcies perquè llegeixen bé allò que jo escric malament ... ... no apostis mai pel cinc perquè cada dos per tres surt sis ...
dissabte, 28 d’abril del 2007
dijous, 26 d’abril del 2007
rectificació
interessos diversos
JOSEP TORDERA
Un total de 10 alcaldes i 4 exalcaldes de Convergència i Unió (CiU) s'han incorporat a les candidatures del PSC per a les eleccions municipals. Tret d'un d'ells, Xavier Bernadó, que va ser alcalde de Sant Esteve de la Farga (Pallars Jussà) entre el 1999 i el 2003, els altres encapçalaran la llista en la seva respectiva població.Alguns dels nous candidats socialistes tenen una llarga experiència en el càrrec. Joan Perelada porta 12 anys al capdavant del consistori de la Vall de Boí (Alta Ribagorça). A la comarca del Pallars Jussà, Josep Durany fa 16 anys que és alcalde de Gavet de la Conca, mentre que Lluís Colomé s'ha passat més de 20 anys a l'alcaldia de Lladorre al Pallars Sobirà. Antoni Armengol, que és alcalde de Tiurana (la Noguera) ja ho havia estat en altres ocasions, i Josep Gendre és alcalde de Granyena de Segarra (Segarra) des de fa vuit anys.Entre els nous candidats del PSC a la comarca de l'Alt Empordà es troba Ramon Rovira, que va ser alcalde de Vilobí del 1979 fins l'any 2003. Al Camp de Tarragona, Ramon Pujol, que fins fa poc era militant d'UDC, va ser alcalde de Nulles durant vuit anys, igual que Ramon Rovira, exalcalde de la Bisbal del Penedès.
dimecres, 25 d’abril del 2007
ja han sortit les llistes del forn
Ordre Nom i cognoms
1 FRANCESC ALBIOL BALLESTER
2 ANA BELEN GARRANCHO GARRANCHO
3 DAVID MATO MARTIN
4 DAVID VENDRELL RESINA
5 DAVID MEJIAS LUPIAÑEZ
6 JULIA ARJONA NIEBLA
7 CARLES BRUGUES PUJOL
8 FRANCESC ALBIOL MORENO
9 MARIA ANGELS ALBIOL MORENO
10 JORDI CASELLAS VILA
11 JOSEP MARIA FRANCESCH BATLLE
2.- Convergència i Unió (CiU)
Ordre Nom i cognoms
1 JOAN BUSQUETS SITJÀ
2 LLUÍS BOADA SAUS
3 OLGA GUILLEM PUJOL
4 SALVADOR MARTÍ GAY
5 MERCÈ SAIS LLACH
6 FÈLIX SÀNCHEZ PATERNA
7 SUSANNA FORNELLS PAGÈS
8 NÚRIA CASALS VILALTA
9 JESSICA VILERT GARROFA
10 JOAQUIM LLORENÇ
11 RAFAEL GARRANCHO GARRANCHO
Suplents:
1 JOSEP SALVI CAMPS
2 EVA FIGUERAS BAYER
3 ANGEL ALZINA PASTELLS
4 JOSEP RICH BOSCH
5 DALMAU CANALS BAYÉ
6 JOAN MATAMALA RIERA
7 XAVIER CUFÍ FRIGOLA
8 ISIDRE GIL LORENZO
9 IVAN JOSE GARRANCHO GARRANCHO
10 ANTONI NOGUERA SERRA
3.- INDEPENDENTS PER VILOBÍ, SALITJA I SANT DALMAI PROGRÉSMUNICIPAL (PM)
Ordre Nom i cognoms
1 RAMON ROVIRA REGÀS
2 NÚRIA SERRA VILADÀ
3 ESTHER PLANAS JORDI
4 JORDI PUIGCERT SOLÀ
5 FERRAN REDONDO PADILLA
6 JORDI PASCUAL PÈLACH
7 TERESA BOUZA GARCESO
8 ALBERT MIGUEL PANELLA
9 HORACIO AIRAUDO MARIÑO
10 DANIEL CEBALLOS UCLÉS
11 ANTÒNIA SABENCH SURIÑACH
Suplents:
1 JOSÉ MIGUEL NAVARRO MEDINA
2 ALBERT VILÀ ROVIRA
3 MARIA DOLORS GARCIA CORNELLÀ
4.- Tres Pobles- Acord Municipal (TP-AM)
Ordre Nom i cognoms
1 JOAN MIQUEL PLANELLA
2 FRANCESC XAVIER GABARRO VALL
3 MERITXELL PLANELLA ADROHER
4 NATALIA CORTAL POU
5 JOSEP NIETO FAUSELLAS
6 SALVADOR RIUMALLÓ SUREDA
7 ESTER NOGUERA BOSCH
8 JOSEP PUJOL COLL
9 JOAN FERNÁNDEZ BORT
10 CONCEPCIÓ GARRIGA FONT
11 JOSE SARRATS AMBEL
Suplents:1 BERNAT CLARIANA ESPERT
5.- PARTIT POPULAR (P.P.)
Ordre Nom i cognoms
1 JOSÉ HERRERA PEREZ
2 BLAS GONZALEZ ROMERO
3 BLASA PONCE BELTRAN
4 JOSE GONZALEZ PEREZ
5 LOURDES HERRERA CARO
6 ANTONIA HERRERA PEREZ
7 CARLOS GOMEZ CAMBRONERO
8 GREGORIO ARANDA PIZARRO
9 JUAN MANUEL JIMENEZ GOMEZ
10 JUAN BOSCO LUIS RUEDA LOPEZ
11 MANUEL GONGORA GIL RODRIGO
dilluns, 23 d’abril del 2007
PASSA-HO!
Un altre apassionant debat
IU FORN
Em dic Florolos Puig i sóc usuari de Renfe des que vaig néixer ara fa 83 anys. La meva mare estava embarassada de dos mesos i va dir al meu pare: "Francisco, demà agafo el tren i me'n vaig a veure la tieta Tecla". Al cap d'una hora de trajecte va passar alguna cosa amb la catenària i el tren va aturar-se. I allà som encara. La meva mare, pocs anys abans de morir aquí al vagó, va explicar-me que l'any 1957 va passar un revisor dient que n'hi havia per a una mitja horeta. Jo sempre he pensat que aquell home no tenia gaire bona informació. Ara ha passat el seu fill (el del revisor) i diu que potser sortirem d'aquí a cinc minuts, però no m'ho acabo de creure.
Com pot imaginar, els voltants del tren han canviat molt en aquests 83 anys. Quan jo era petit, tot això eren camps. Ara som al centre d'una ciutat que, la veritat, no recordo com es diu. És que surto poc. I miri que els veïns m'han convidat vegades a sopar a casa seva... és clar, s'ha creat una relació d'amistat. Però mai he acceptat perquè, com deia la meva mare, al cel sia: "Nen, no baixis mai del tren, no fos cas que en aquell moment engegui i et deixi a baix".
Els que vivim aquí al vagó ara estem molt contents perquè diu que a partir del juny Renfe ens donarà un bitllet gratuït si els retards superen els 15 minuts. Home (i dona) jo hauria preferit l'import del bitllet en metàl·lic, però pitjor és res, oi? Ara bé, el que encara ens agrada més és aquesta discussió tan apassionant entre PSC i CiU sobre el traspàs de la gestió de Rodalies: que si "elConstitucionalvadirl'any96 quevosaltrespodíeuhaverexigitrodalies inovaufer-ho, elis elis". Que "síperòqui manavaaMadritéreuvosaltresosiguique millorcallarperquèlasentènciavaserelfruit d'unrecursnostre, llestos i a la profe aneu". Quin nivell, oi?
Com pot imaginar, després de 83 anys aturats, el debat infantil sobre qui té la culpa del desastre i no sobre qui en té la solució ens emociona. Ui, esperi que sembla que engeguem... Doncs no, ha estat una falsa alarma.
diumenge, 15 d’abril del 2007
pancartes
dissabte, 14 d’abril del 2007
una botiflera més
L'escriptora mallorquina serà la número vuit en la candidatura a les eleccions de maig
L'escriptora i presentadora de televisió Maria de la Pau Janer formarà part de les llistes del Partit Popular en les pròximes eleccions al Parlament Balear. Janer ocuparia el lloc vuitè de la llista, que encapçala Jaume Matas, segons que explica avui MallorcaDiario. Tot i això l'entrada de Janer a la llista ha de ser ratificada encara pel comitè electoral del partit. Janer ha guanyat entre altres els premis Andromina, Sant Joan i Ramon Llull.
Comunicat d'Òmnium Gironès
Les semifinals
dijous, 12 d’abril del 2007
telemadriz
XEVI XIRGO
No sé per què ens emprenyem, amb aquests de Telemadriz. Ahir tothom estava indignat pel reportatge aquest de Ciudadanos de segunda , que van emetre diumenge i que, entre d'altres barbaritats, considerava que el castellà està perseguit a Catalunya. Si aquestes afirmacions se sustenten en personatges com ara Albert Boadella o per teories com la que ja defensava anys enrere Arcadi Espada en el sentit que al mapa del temps de TV3 hi surten els Països Catalans, podem estar tranquils. Hi ha qui troba indignant que això s'emeti per una televisió pública com és Telemadrid. Però, senyors, que no ho saben que allà, a Madrid, hi governa l'Esperanza Aguirre? Quin programa volien que fes una productora com la d'El Mundo TV? Insisteixo, si tot el que ha denunciat aquest programa és això, no passa res. No hi ha res de nou sota la capa del cel. Fa anys que no ens entenen. O, millor dit, que no ens volen entendre. I potser seria hora que a nosaltres ens importés un rave.
dilluns, 9 d’abril del 2007
Què passa a les aules?
Què passa a les aules?
No fa gaire, vam poder llegir al diari un reportatge sobre el nen que va morir als dotze anys, en estavellar-se contra un cotxe amb una bicicleta, l'any 2005. Minuts abans la màquina que el va dur a la mort havia estat manipulada per dos companys, que, per fer-li una broma, van espatllar-li els frens. Era equatorià i, abans del fatal desenllaç, havia hagut de suportar en moltes ocasions que els seus amiguets li peguessin o el vexessin amb insults de caire racista.
A finals de l'estiu, es va donar a conèixer l'informe Cisneros X, sobre violència i assetjament escolar, on dos professors universitaris denunciaven que el 22,6% dels escolars catalans -gairebé una quarta part de l'alumnat!- són objecte d'algun tipus de maltractament per part de companys seus. D'aquests maltractaments, aproximadament la meitat són físics o psicològics i prolongats, però la conselleria d'Educació va sortir-hi immediatament al pas dient que l'assetjament, a Catalunya, se situava al voltant del 3%. Lògicament aquesta última dada, que va ser facilitada per qui és art i part en l'assumpte, hem de considerar-la amb totes les reserves del món.
Més o menys coincident amb la data de l'informe anterior, un estudi elaborat pel sindicat CSI-CSIF revelava que el 15% dels professors de secundària han estat agredits físicament per part dels alumnes; que el 73% -és a dir, una clara majoria- havia patit agressions verbals, que un 13% tenia por d'entrar a l'aula i que un 88% havia hagut de suportar faltes de respecte. A primària -a primària!-, segons l'informe, han patit agressions verbals el 47% dels mestres i físiques, el 7%, mentre que el 83% han sentit que els faltaven al respecte.
Independentment de la credibilitat que donem a aquestes dades o encara que sospitéssim que estan inflades per la subjectivitat dels enquestats o per defectes en la recollida de les mostres, és evident que alguna cosa passa a les aules; és innegable que l'ambient en què es mouen els nostres joves i els nostres docents no és gens favorable a l'aprenentatge dels primers ni a l'exercici de la seva professió per part dels segons.
La situació no té fàcil solució, no... Fins que la societat no prengui consciència del problema i exigeixi als polítics que ens dotin de lleis que evitin el foment del consumisme massiu, els subproductes culturals, la violència física o verbal com a espectacle, l'actual permissivitat davant d'actes incívics, vandàlics o delictius de baixa intensitat i altres coses semblants, no serà possible que els joves sàpiguen trobar el seu lloc i vulguin contribuir a construir-se un món basat en la convivència.
Mentrestant, la desorientació de molts pares és tan gran que no saben cap on tirar. No s'atreveixen a donar un cop de puny damunt la taula al primer indici de tirania dels fills i, en canvi, s'estimen més qüestionar la feina dels docents. Lògicament, això els resulta més fàcil que no pas acceptar la pròpia imperícia com a educadors i posar-hi remei al més aviat possible.
Per part seva, l'administració educativa contempla l'espectacle presa del pànic, però amb cara de "no n'hi ha per a tant", no fos cas que se li escapessin uns quants vots a les pròximes eleccions, i tampoc no és capaç de prendre les decisions pertinents, segurament decisions dures, segurament poc populars, segurament políticament incorrectes, però segurament les que podrien començar de veritat a posar una mica d'ordre en un sistema educatiu lax que fa prevaler els drets dels qui no volen aprendre per damunt dels qui sí que volen fer-ho.
Enmig de tot aquest marasme d'inhibicions, inseguretats i contradiccions, hi ha també força docents que se senten impotents, atemorits o desmotivats perquè la seva professió ha perdut el prestigi d'antany; i l'ha perdut, entre altres coses, perquè no se'ls han posat a l'abast eines per resoldre totes aquestes situacions, sinó fonamentalment traves; i, ara com ara, no tenen més remei que abaixar vergonyosament el nivell a classe i, en molts casos, renunciar a la seva dignitat personal o, fins i tot, a vegades, intentar comprar la complicitat dels nois i noies simulant patèticament que alumnes i professors són al mateix nivell i propiciant un tracte de compis, si em permeteu l'expressió, que diu molt poc de la seva professionalitat.
I, al final, els qui en surten més perjudicats són els mateixos joves, ensinistrats en la falta de responsabilitat, instal·lats en l'hedonisme i el despotisme més absoluts, totalment mancats d'esperit de treball i de sacrifici, conscients només dels drets propis i de les obligacions dels altres, individus que hauran d'aprendre com és el món quan aquest sistema educatiu i, sobretot, aquesta societat, que s'inhibeixen de la responsabilitat d'educar homes i dones per al futur que els espera, els llencin al món sols i desproveïts dels recursos necessaris per sobreviure-hi.
Sociolingüista i docent jsedo@xtec.cat