Som un país violent?
Passa-ho!
Iu Forn

La llista fa posar els pèls de punta. En només cinc dies, a Sabadell una dona és assassinada a la rebotiga de la sabateria on treballava, a Alcanar un jove esquartera els seus pares i després se suïcida, a Salou un lladre mata un Guardia Civil i a Ripoll un home assassina la seva parella i després se suïcida. I sumi-li el que està passant amb els alcaldes: amenaces de mort al de Tivissa, atropellament del de Linyola i una furgoneta estavellada contra la casa del de la Granada del Penedès. En total, set morts i diversos actes violents més propis de Sicília que del que antigament era considerat un oasis.
Potser és casualitat? Potser. Els que ens manen diuen, estadística en mà, que a casa nostra no hi ha més actes violents ara que abans. Deu ser cert, però és innegable que s'ha instal·lat la sensació que aquí generem més notícies de successos que a la resta d'Espanya. Comentava l'altre dia en Toni Clapés al seu programa que quan veu en un informatiu com la policia desarticula una banda d'atracadors, no falla, l'escenari és Catalunya. Potser és que els Mossos són més eficients que altres policies? Potser. El cas és que costa veure en d'altres punts d'Espanya la típica imatge de policies rebentant portes de pisos i xoriços emmanillats en calçotets al menjador d'un pis amb el llit per fer.
I aquesta és una realitat (o una sensació de realitat) que passa just quan ens van prometre abandonar la política de reivindicació permanent i dedicar-se als temes que realment ens preocupen. Sort n'hi ha. Però no hem de patir, el govern dirà que no passa res i que si passa és culpa del 23 anys de CiU, CiU dirà que la culpa és de la submissió del PSC al PSOE i del fet que Esquerra només vol tocar moqueta, i el PP que la culpa és de ZP (Zapatero Prometent) que ha cedit al xantatge de De Juana.
I així entretinguts (i entretingudes) ningú respondrà la pregunta clau: Catalunya és una societat violenta?

AVUI