dissabte, 10 de març del 2007

jo també hi era

Al post de sota hi ha la crònica de la manifestació d'ahir i hi estic força d'acord amb la descripció. Jo també hi era. Però és absurd fer-ne una altra. Per tant, em fixaré més aviat en aspectes que poden ser anecdòtics però que mostren una mica com és la societat en què vivim.

Vaig arribar a la plaça del Vi quan faltaven 10 minuts per les set. Al mig de la plaça hi havia unes 10 persones. Als voltants, desenes de policies i mossos uniformats i molts més de paisà. Per tant, si en el moment àlgid de la manifestació hi havia a la plaça un centenar de persones només cal que mireu la proporció de civils/policia.

Quan ja passaven minuts de les set, si intentaves entrar a la plaça t'ho negaven. Excepte que fossis una persona gran amb la bandera del PP. Aquest tenia via lliure.

M'ho vaig quedar mirant des de dins la plaça però a un extrem fins que em va venir un municipal i em va dir que marxés d'allà. En aquell moment tenia dues opcions: dir-li quina nosa hi feia o marxar sense dir res. Vaig optar per la segona. Allò era territori enemic i tenia les de perdre. Escorcollaven tota persona sospitosa: joves amb motxilla, persones grans que anaven amb la compra. Fins i tot vaig veure com obligaven a apagar una cigarreta a una senyora ... Fumadors, es pot fumar a l'aire lliure a tot el món excepte a la plaça del vi de girona.

Finalment vaig anar davant de la botiga d'Intermón-Oxfam. Com que en sóc soci, vaig pensar que si en un moment donat van maldades, sempre m'hi podria refugiar ensenyant el meu carnet que, per cert, encara no m'han enviat. Aquí vaig veure una de les absurditats de la tarda. Els municipals de girona feien un cordó (sanitari?) per evitar l'entrada a dins la plaça on eren els del PP i alguns contramanifestants que hi havien entrat anteriorment. Eren 6 o 7 municipals agafats de la mà. Fins que els van venir a substituir els mossos. Aquests es van posar al darrere agafats igualment de la mà i els municipals van marxar. Van marxar però de forma arcaica, medieval. Cutre, vaja. Un dels municipals es va posar al davant, va fer un crit, els altres es van posar en fila i van anar marxant fent un saltiró ridícul. Ni a les pel·lícules de la segona guerra mundial fan tanta pena com aquests. Són com els vestits de gala dels mossos. Que demanin a l'Adolfo Domínguez que els n'hi facin uns, però que no vagin d'aquella manera. Més aviat per vergonya aliena.