La boina de la Falange
la crònica
A la plaça del Vi s'hi van reunir ahir dues seixantenes, una cinquantena i una vintena. La vintena érem periodistes. La cinquantena eren policies, municipals i mossos antiavalots i de la secreta. Les seixantenes eren de manifestants dels dos bàndols: el nacional i el dels rojos separatistes i republicans. Un cordó policial separava els dos costats, cridaires de proclames polítiques i d'algun insult gruixut. No va passar res. Ni tan sols quan els del PP van marxar tots plegats de la plaça escortats i per entremig dels contramanifestants. Ni tan sols quan un jove del PP feia senyals obscens i feia voleiar una bandera blava quan marxava de la plaça per entremig dels protestaires de les banderes estelades. La policia no havia calculat la presència d'independentistes a la plaça del Vi. Havia previst barrar-los el pas a la pujada del pont de Pedra. Però se'ls en van trascolar uns quants, una trentena que estratègicament i amb anticipació havien obtingut l'asil de la llibreria Les Voltes. A l'altre costat de la plaça, els del PP, ben empolainats i ben tocades, identificaven els seus amb llacets blaus a la solapa. La policia, en un excés de zel per controlar tothom, va arribar a inspeccionar, fins i tot, les bosses de la compra dels que per allí passaven. A les set en punt van començar els dos actes; a un quart de vuit els del PP ja havien acabat i a tres quarts la plaça era neta. Els independentistes van cantar Els segadors i es van dissoldre. Els «orgullosos de ser espanyols», segons van cridar, van marxar i prou. I qui sap si aquell que lluïa la boina vermella de la Falange va lamentar no haver cantat el Cara al sol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada