Estic perplexe, tot i que no especialment sorprés, pel silenci del president de la Generalitat sobre tot el que ha envoltat la polèmica assemblea de Fresno. Tot el que ha dit és que "ja hi haurà una altra oportunitat". Sí. I el sol eixirà demà. D'acord. Però és que el president de la Generalitat no ha de dir res més davant un fet políticament important, que comença a estar demostrat com és la intromissió del govern espanyol contra la federació catalana? Ell va ser a Macau i va veure la il·lusió dels jugadors i els directius. I va ser a Sant Jaume i va veure la il·lusió dels espectadors. Ara ell hauria de dir alguna cosa. Ni que siga perquè ens ha demanat a tots que creiem que amb Zapatero arriba una altra Espanya i, francament, no la sabem veure enlloc.
Zapatero s'ha comportat, en aquest tema, com s'hauria comportat Aznar. La vicepresidenta De la Vega diu mentida quan diu que ells no han fet res i que és un afer privat entre federacions. Però, com a mínim, ja hi ha proves polítiques contundents i documentals que arriben de Colòmbia i d'Itàlia. Aquesta agressivitat contra la federació catalana del govern de l'estat ens ha indignat a molts. I ha enfonsat la credibilitat que poguera tenir el projecte de l'Espanya plural. Si l'Espanya plural és que els funcionaris que tots paguem es posen a treballar com a bojos contra nosaltres ja estàvem bé amb l'Espanya única. O mal. Si l'Espanya plural no pot ni acceptar la selecció d'hoquei, francament poc podem esperar d'ella. I això no li preocupa al president de la Generalitat?
Sé que Maragall sap que el futur del seu govern depèn de com siga de creïble l'Espanya plural de Zapatero. Quan el tripartit va néixer l'aposta era més senzilla perquè el seu nivell de credibilitat depenia del grau d'enfrontament amb el govern espanyol del PP. La victòria inesperada del PSOE ho ha capgirat això. El PSC ha de demostrar que és possible un estat còmode pels catalans, que no estiga obsedit sempre en atacar i impedir qualsevol reivindicació catalana. A Fresno s'ha vist que estem molt lluny d'aquest estat. I el silenci de Maragall només amplifica la frustració i estupefacció que sentim. Tenia a les mans una excel·lent oportunitat per demostrar que abans que militant socialista és president de la Generalitat i l'ha desaprofitat de la pitjor manera. Igual un dia se'n penedirà. Se'n penedirà ell o se'n penediran aquells que l'han fet president.
Vicent Partal. Editorial de Vilaweb. 29.11.04
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada