El president de la Generalitat pot estar així de callat?

Estic perplexe, tot i que no especialment sorprés, pel silenci del president de la Generalitat sobre tot el que ha envoltat la polèmica assemblea de Fresno. Tot el que ha dit és que "ja hi haurà una altra oportunitat". Sí. I el sol eixirà demà. D'acord. Però és que el president de la Generalitat no ha de dir res més davant un fet políticament important, que comença a estar demostrat com és la intromissió del govern espanyol contra la federació catalana? Ell va ser a Macau i va veure la il·lusió dels jugadors i els directius. I va ser a Sant Jaume i va veure la il·lusió dels espectadors. Ara ell hauria de dir alguna cosa. Ni que siga perquè ens ha demanat a tots que creiem que amb Zapatero arriba una altra Espanya i, francament, no la sabem veure enlloc.
Zapatero s'ha comportat, en aquest tema, com s'hauria comportat Aznar. La vicepresidenta De la Vega diu mentida quan diu que ells no han fet res i que és un afer privat entre federacions. Però, com a mínim, ja hi ha proves polítiques contundents i documentals que arriben de Colòmbia i d'Itàlia. Aquesta agressivitat contra la federació catalana del govern de l'estat ens ha indignat a molts. I ha enfonsat la credibilitat que poguera tenir el projecte de l'Espanya plural. Si l'Espanya plural és que els funcionaris que tots paguem es posen a treballar com a bojos contra nosaltres ja estàvem bé amb l'Espanya única. O mal. Si l'Espanya plural no pot ni acceptar la selecció d'hoquei, francament poc podem esperar d'ella. I això no li preocupa al president de la Generalitat?
Sé que Maragall sap que el futur del seu govern depèn de com siga de creïble l'Espanya plural de Zapatero. Quan el tripartit va néixer l'aposta era més senzilla perquè el seu nivell de credibilitat depenia del grau d'enfrontament amb el govern espanyol del PP. La victòria inesperada del PSOE ho ha capgirat això. El PSC ha de demostrar que és possible un estat còmode pels catalans, que no estiga obsedit sempre en atacar i impedir qualsevol reivindicació catalana. A Fresno s'ha vist que estem molt lluny d'aquest estat. I el silenci de Maragall només amplifica la frustració i estupefacció que sentim. Tenia a les mans una excel·lent oportunitat per demostrar que abans que militant socialista és president de la Generalitat i l'ha desaprofitat de la pitjor manera. Igual un dia se'n penedirà. Se'n penedirà ell o se'n penediran aquells que l'han fet president.

Vicent Partal. Editorial de Vilaweb. 29.11.04

Berlusconi va ordenar a la federació italiana de patinatge que impedís el reconeixement de la catalana

El president de la Federació Italiana de Patinatge i diputat de Força Itàlia, Sabatino Aracu, ha fet públic un comunicat a la web oficial del seu partit on es vanagloria d'haver impedit el reconeixement de la selecció catalana de patinatge, afirma que Berlusconi li havia donat "instruccions precises" al respecte i diu que el govern espanyol estava en contra de la federació catalana.

La traducció íntegra del comunicat, que trobareu aquí en la versió orginal italiana, diu:

"CATALUNYA EXPULSADA, ARACU: ELIMINAT PERILLOS PRECEDENT
Hem evitat el risc d'un perillós precedent que hauria alimentat l'empenta independentista present a Espanya i a molts altres països".
Aquest és el primer comentari satisfet de l'Honorable Sabatino Aracu, Vicepresident de la Federació Internacional dels Sport amb Rodes (Patinatge) i President de la Federazione Italiana Hockey e Pattinaggio, sobre el vot contrari al reconeixement de la Federació
de Catalunya que era sostingut del president català de la FIRS
Isedre Oliveras de la Riva, que comptava amb l'enemistat del govern espanyol.
"Seguint precises indicacions arribades a mi des de la Presidència del Consell de Ministres i d'acord amb els suggeriments i les presions que molts altres governs m'han dirigit -precisa Aracu que, a més d'ésser diputat de Forza Italia, representa un puntal del patinatge mundial- he activat des de fa diversos dies una punyent trama de mediació internacional que ha determinat el vot contrari expressat en
aquestes hores al Comitè Central de la Federació Internacional.
No hauria estat possible tolerar i no ho hem consentit, l'ús instrumental i innoble del patinatge i de l'esport en general com a mecanisme d'intolerables i perilloses reivindicacions independentistes a Espanya i a altres parts del mon".
VILAWEB.

L'hora de tots

Avui a la matinada l'executiva de la Federació Internacional de Patinatge ha revocat, sota pressió de la federació espanyola, l'admissió de la Federació Catalana. L'estratègia catalana havia estat, d'entrada, d’evitar la confrontació política i de definir el conflicte en termes exclusivament de relació entre ens privats. Però el govern espanyol no ha estat neutral i ha tret la discussió de l'àmbit privat per pressionar en un pla polític. És l'hora, per tant, de plantar-nos. Fins avui la Federació Catalana de Patinatge i la Secretaria de l'Esport han fet una feinada immensa. Ara no els podem deixar sols. Avui és el dia que cal que tots prenguem posicions i actuem. Que ens fem escoltar. I que ens fem respectar. Ens han fet un gol, però poden haver provocat una reacció que no s’esperen i el partit es pot guanyar.
En moments difícils com aquest és quan tots hi hem de posar el coll. Començant pel president de la Generalitat i per tots els partits polítics que han donat suport a l'aspiració de les seleccions nacionals. Ara cal fer costat a tres persones que han demostrat una integritat i un coratge monumentals: el president de la Federació Catalana de Patinatge, Ramon Besiana, el secretari de l'esport de la Generalitat, Rafael Niubó, i el president de la Federació Internacional, Isidre Oliveras. Però, sobretot, cal fer costat als esportistes que s'ho van jugar tot a Macau i als que cada dia practiquen a les pistes o competeixen on siga. I és el dia de fer efectiu, concret i visible, el suport de les desenes de milers de persones que han demostrat, una vegada i una altra, que volen la presència internacional de l'esport català. Hi ha moltes coses en joc, i avui no s’hi valen excuses.

Vicenç Partal. Editorial de Vilaweb. 27.11.04

Com tots ja deveu saber a aquestes hores, Catalunya no ha estat acceptada per la FIRS. Perdó, no ha estat confirmada, ja que fa mesos que va ser acceptada. Avui s'havia de confirmar però aquesta votació no es durà a terme. Avui a la nit, s'ha decidit que Catalunya i Gibraltar no estaran en el "paquet" de federacions que avui seran admeses a la FIRS.

Tot i això, crec que hi ha una valoració positiva. Com molts sabreu, els que no ens estimem Espanya ens pregunten per què voleu separar-vos, per què voleu la independència i cinquanta mil preguntes més. Sempre els acabo dient que per què no, que per què sempre som nosaltres els que ens hem de justificar.

Gràcies a successos com el d'avui a la nit, cada cop hi ha més independentistes. Reconeguem aquí el paper del senyor Aznar. Ha fet més independentistes ell solet que nosaltres amb la paraula. I ara, gràcies als senyors que manen a Espanya (PSOE), se n'han fet uns quants més. Cada cop hi ha més repelús cap a l'estat en què ens obliguen a pertànyer. Espero que sigui una bola de neu i sigui imparable. I que finalment, tots els catalans ens treiem la careta i demostrem realment el que som.

Si els polítics no s'hi fiquen pel mig, tot sortirà bé. Si s'hi fiquen, això pot acabar com el rosari de l'aurora. Ja m'enteneu.

Perduts en la inmensa mar blava ...

Remenant castanyes

En una castanyada, el que no pot fallar mai són les castanyes. I si a més, n'hi fotem tres al madrid ...

Gauuuuuuuuuxu. I Eto'o too.

Il primo brivido della partita arriva al 21', quando un colpo di tacco di Eto'o viene bloccato sulla linea da Casillas e Roberto Carlos. Il portiere e il brasiliano, però, combinano un clamoroso pasticcio otto minuti più tardi, consentendo a Eto'o di rubare loro il pallone e concludere indisturbato a porta vuota: 1-0 e 10° gol stagionale per la stella del Camerun. Il Real sbanda paurosamente e Ronaldinho sfiora il raddoppio poco dopo. Prima dell'intervallo, comunque, i padroni di casa assestano il colpo del 2-0 con Van Bronckhorst, liberato al tiro da una splendida combinazione Ronaldinho-Deco.
I conti si chiudono al 76', quando Eto'o viene travolto in area da Samuel e Pavon: dal dischetto Ronaldinho fa 3-0.

Sport

El Mundo Deportivo

As

L'Equipe

A la primera foto hi heu de veure un objecte volador no identificat (ovni pels experts). És un ocell, una papallona, una puça, en superman? No, simplement un Ryanair. I les següents fotos, doncs el que es veu des de la facultat.

Els que us passegeu per Girona haureu vist aquesta imatge des del pont de pedra milers de vegades. Però avui al matí quan hi he passat he vist uns turistes gastant un carret tirant fotos cap a la Catedral. Després he mirat jo la imatge. I realment t'adones que a vegades no cal anar gaire lluny per trobar-hi coses agradables. Com que portava la digital a sobre, ho he fotografiat: la Catedral, Sant Fèlix, les cases de l'Onyar.

Enquesta sobre el català i el valencià

Si aneu a la pàgina web del diari Levante , veureu que a la columna de la dreta hi ha una enquesta que ens pregunta si el català i el valencià són la mateixa llengua. És com si ens preguntessin si l'anglès i l'australià són la mateixa llengua ... Però el que fa gràcia és que qui defensen enèrgicament la divisió lingüística són persones que parlen en castellà i no han parlat ni han defensat el català, valencià o alt garrotxí.

PD. Quan ahir vaig fer el post, l'enquesta estava igualada al 50%. Avui dimarts, està 48 a 52 a favor de la unitat. No crec que hagi variat gràcies a la informació d'aquest post o al mail que vaig enviar ... o potser sí, qui ho sap.

Presentació del De Campus

Ahir va tenir lloc la presentació del programa de Televisió de Girona De Campus a Platea, un programa de Reactiva Comunicació. En aquesta foto podeu veure els presentadors (jordi, gemma i ferran) fent tonteries, que és lo que saben fer més bé :-p

Sopar Francès

Com podeu veure, ahir vam fer el primer sopar de Francès II. No va ser gaire multitudinari però els que hi vam assistir ens ho vam passar molt bé. Al final, xupitos de vodka amb llima i entrada per la patilla a la sala de ball on l'annick va fer un discurs molt estructurat (segons va reconèixer després, no escoltava el que li preguntaven ...)

Girona desperta ... i dorm ...

La història i la vida són cícliques. Tot comença i tot acaba, però acaba per tornar a començar.

Mozilla llança la versió definitiva del navegador Firefox

Amb una expectació que no es veia de feia anys, i que demostren prou els gairebé vuit milions de descàrregues de la versió de prova a tot el món en poques setmanes, avui surt oficiament el navegador FirefoX 1.0. Forjat dins el projecte col·laboratiu de codis oberts Mozilla, el Firefox aprofita que el navegador dominant del mercat des del 1999, l'Internet Explorer de Microsoft, no ha presentat cap millora substancial aquests darrers anys per esgarrapar-li quota d'usuaris. I d'armes, no li'n falten. A més d'una preocupació especial per la seguretat dels internautes, el Firefox és multiplataforma (Windows, GNU/Linux i Macintosh), gratuït i no requereix llicències de còpia ni de distribució. I també és multilingüe: en el cas del català, l'associació Softcatalà ja té a la portada de la seva web els vincles directes per a descarregar el nou navegador. VILAWEB.

To drink or not to drink, that's the question

Traca final

Avui s'han acabat les Fires de Girona i com és tradició ho han fet amb els focs artificials. Però a banda de celebrar el fi de festa, també semblava que Sant Narcís s'hagués posat a favor dels seus admiradors ja que a l'últim segon i des de mitja pista, Terrel Myers (a partir d'ara, Sant Myers) ha clavat un triple que donava la quarta victòria al Casademont Girona.

Una foto és conseqüència de l'altre ... si beus, fas tonteries i et ve pixera ...

Més que la meva sang,
més que tot l´or d´un banc,
més que saber cridar,
més que poder plorar.
Tu ets molt més important.

Més que poder somiar,
més que saber oblidar.
No canviaria res per poder despertar,
i que m´estiguis mirant.

No, no, no tinguis por,
desitjar-me no és dolent.
No cal que diguis res,
que el què vulguis ja ho faré... jo ho sé!

Més que la meva sang,
més que poder saber
el que hi ha al més enllà,
doncs no m´importa gens.
El que passi demà,
si et tinc al meu davant,
res no m´importarà.

I és que la veritat,
que mai no existirà,
no m´importa ja tant
com tenir-te al costat.

Mai vaig saber esperar,
i és que no em sé aguantar.
Si tu vols i jo vull no has de fer-me patir,
no ho deixem refredar.

No, no, no tinguis por
desitjar-me no és dolent.
No cal que diguis res,
que el què vulguis ja ho faré... jo ho sé!

Més que tot l´or d´un banc,
més que mai fer-me gran,
més que poder saber qui seré d´aquí uns anys.
Més que no saber odiar,
perquè com estimar
tu ja m´ho has ensenyat.

Més que la meva sang
més que poder saber
el que hi ha al més enllà,
doncs no m´importa gens.
El que passi demà,
si et tinc al meu davant,
res no m´importarà.

"Més que la meva sang" by Lax'n'busto. Qui ets tu?, 1993

Sopar Fires de Reactiva, Unidiversitat, De Campus o com li vulgueu dir

Ahir es va celebrar l'informal sopar de fires d'aquest hòlding empresarial gironí. Després de jalar en el típic bareto andalús, la típica moguda nocturna per la zona de barraques va anar provocant la lenta però ininterrumpuda desaparició dels assistents al sopar fins que un servidor, acompanyat del mil cares Charly, vam decidir posar fi a la nit i anar a dormir a les seves respectives llars.

Charly's faces

Cómeme ...

Les belles i la bèstia

I BELIEVE I CAN FLY

Gauuuuuuuchu

Fino al minuto 44, quello della doccia fredda: quando ormai il più sembra fatto, Ronaldinho inventa un'ultima, fatale serpentina e di sinistro supera Dida. E' il 2-1 finale, non c'è più tempo neppure per recriminare.

Marca

Sport

El Mundo Deportivo

La Gazzetta dello Sport

As

El Tribunal d'Estrasburg condemna Espanya per no investigar denúncies de tortures

El Tribunal Internacional de Drets Humans d'Estrasburg ha fet pública la sentència del judici fet el 18 de novembre de 2003 contra Espanya, per l'anomenada 'Operació Garzón' 'Operació Garzón': el cas de les tortures infligides per la guàrdia civil a una colla d'independentistes catalans l'estiu del 1992, quan Baltasar Garzón era el jutge instructor de l'Audiéncia Nacional. El Tribunal ha condemnat Espanya per no investigar les denúncies de tortures fetes pels independentistes, però estableix que no pot acreditar els maltractaments i les tortures per ‘falta de proves’ perquè va passar fa massa temps, i així que no condemna per les tortures i els maltractaments soferts. El Tribunal obliga Espanya a indemnitzar per danys morals amb 8.000 euros cadascun dels 15 denunciants (120.000 euros) i a pagar les despeses del procés (12009 euros).
Recordem que a l'estiu es va fer a Barcelona una acció acusant Baltasar Garzón d'emparar la tortura, arran de la detenció de tres joves catalans el 2002, i també es recordà el cas de 1992.
Aquí podeu llegir la sentència (en francès). VILAWEB.

Vigileu, ja tornen ...

Vigileu quan aneu tant panxos per la universitat perquè sempre us podeu trobar un càmera boig, un presentador que encara ho està més i una directora ... bé, no definirem aquí la directora ...
Si voleu més informació, www.decampus.com.

De Campus