Bitllets o targeta de crèdit?

Adéu als diners en efectiu?
Com més va, més països prenen mesures per a retirar diners en efectiu i opten per pagar-ho tot amb targeta

‘Suècia, la primera societat sense diners en efectiu?’ Així es presenta aquests país nòrdic des de la pàgina oficial sweden.se, propietat del govern. S’hi explica que el 80% de les transaccions econòmiques a les botigues es fan amb targeta o amb el mòbil. Els diners en efectiu, ni el toquen. I també informa que els nens suecs reben la setmanada per mitjà de la seva targeta; i que els bancs han creat una aplicació, Swish, per a pagar per mitjà del mòbil i que ha tingut un èxit immediat. No solament això. Segons el diari The Guardian, de les 1.600 oficines de banc sueques, més de la meitat, 900, ja no tenen diners en efectiu, ni tan sols n’accepten.

A Dinamarca fins i tot el sense-sostre fan servir sistemes electrònics, i no diners en efectiu. La setmana passada l’aplicació Mobilepay, instal·lada en el 90% dels telèfons del país, i que serveix per a pagar amb mòbil, va arribar a un acord amb l’associació de persones sense sostre. A Dinamarca els sense-sostre també tenen mòbil, la majoria, i ara el faran servir per a acceptar almoines. La gent ja no els deixarà caure unes monedes. Els les enviaran per mòbil. El banc central danès ha fet un estudi ben complet (pdf) sobre els diners en efectiu del país. Informen que només el 20% de les compres a les botigues es fa en efectiu.

A Noruega el principal banc del país, DNB, va filtrar aquest estiu per mitjà de la premsa local la proposta d’eliminar tan aviat com es pugui els diners en efectiu.  No hi veuen sinó avantatges, i el banc calcula que només el 6% de la població de Noruega fa servir diàriament els diners en efectiu.

‘I no et descuidis d’Islàndia. Hi he passat uns quants dies i ho he pagat tot, absolutament tot, amb targeta. Fins i tot els lavabos públics. En lloc de posar la moneda de rigor que t’obre la porta, es fa amb targeta. És realment xocant veure com es paga tot amb targeta’, diu Oriol Amat, professor d’economia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) que ha visitat aquell país no fa gaire. Segons ell, no fer servir diners en efectiu té tres grans avantatges: ‘Redueix la corrupció, perquè gran part del mercat corrupte es fa en efectiu. Els bitllets no deixen rastre. En canvi, els moviments d’una targeta són de molt més bon identificar. El perill d’amagar diners es redueix molt. En segon lloc, això no tan sol afecta la corrupció. Les empreses poden tenir molt més control sobre els treballadors. Si tot ho paguen amb targeta, les despeses d’un viatge de feina, per exemple, són molt més controlables. Finalment, imprimir diners costa diners. Hi ha un cost d’emissió. I els bitllets vells s’hauran de canviar al cap d’uns quants anys i substituir-los per nous.’

Estat espanyol

Segons dades del Banc d’Espanya recollides pel diari El Mundo, a l’estat espanyol aquest estiu per primera vegada la retirada de diners en efectiu dels caixers ha estat menor que les compres fetes amb targeta. L’estat espanyol, doncs, és lluny de les xifres dels països nòrdics, però va cap al mateix lloc. I, de fet, els bancs ho promouen, amb l’augment de les comissions que cobren cada vegada que retirem diners en efectiu. Com més va, més es penalitza l’ús del diner en efectiu.

Desavantatges

Però també hi ha gent que veu desavantatges en el fet de viure en societats on tot es paga amb targeta. N’és un bon exemple aquest article de la publicació especialitzada en finances Zero Hedge. Explica que si tot es paga amb targeta i és fàcil de seguir-ne el rastre, els bancs ens podran tenir molt més vigilats, les administracions ens podran blocar l’accés als diners més fàcilment i les grans multinacionals mouran tot un negoci sobre les dades de la nostra vida privada. Si anem a cal metge per un càncer, si bevem alcohol, si comprem al matí o a la tarda, si bevem un refresc o un got de vi, tota aquesta informació la faran servir companyies asseguradores, marques de begudes o bancs. ‘L’interès dels governs pels comptes corrents electrònics ve del desig dels estats moderns d’exercir control sobre els individus.’ Aquesta visió contradiu l’argument que els diners en efectiu afavoreixen la fi de la corrupció, perquè diu que al mateix temps augmentaran els robatoris per internet i també apunta que emblanquir capital també es pot fer electrònicament, no sols amb diners en efectiu.

L’associació americana de psicologia va publicar un estudi (pdf), que explica allò que molts saben per experiència: pagant en efectiu anem més amb compte, i amb targeta no tant. Per això gastem més.

Hi ha una guerra extraoficial contra el diners en efectiu?

La setmana passada el govern indi va comunicar que retirava bitllets vells en circulació, que renovaria per uns de nous i més segurs. Els vells són el 80% dels diners que circulen. El president va fer una compareixença pública, sense avisar, i la població s’ha trobat d’avui per demà fent cues enormes per poder tenir els nous bitllets. La versió oficial és que és una manera de lluitar contra la corrupció.

A la Unió Europea passa una cosa semblant. El Banc Central Europeu va anunciar amb aquesta nota oficial que l’any 2018 els bitllets de 500 euros es deixarien d’imprimir. I que s’hi introduirien nous bitllets de 100 euros i de 200. La versió oficial és que els bitllets de 500 afavoreixen la corrupció.

Però, com hem vist, també hi ha veus que diuen que tot plegat és una guerra extraoficial contra els diners en efectiu i que l’objectiu final no és acabar la corrupció, sinó moure’ns a pagar amb targeta.

La visió colpidora de David Graeber

Viure en societats sense diners en efectiu no és res de nou. Els egipcis ja ho feien. Aquesta és la visió impactant de l’antropòleg David Graeber, que va desenvolupar en el reconegudíssim llibre The Debt. Després d’ell, la teoria sobre l’origen dels diners ha estat repensada. Aquest llibre explica com les societats humanes, durant milers d’anys, han viscut èpoques en què l’economia girava entorn dels diners en efectiu i èpoques en què no hi havia diners en efectiu. Tot es pagava a deute. Fa milers d’anys a Egipte, per exemple, hom comprava una vaca, eines o una casa i no pagava amb diners. No n’hi havia, de diners. Tampoc no hi havia bescanvi. Simplement, es quedava a deure. I una vegada l’any, això sí, quan es feia la collita, es pagava el deute de la vaca amb blat, ordi o els cereals que fossin. Els diners en efectiu no funcionaven i en canvi hi havia un engranatge complex basat en el deute, que també incloïa el dret de cancel·lació en anys de mala collita.

Bitcoin i més monedes electròniques

Imaginar-se societats sense diners en efectiu no ha d’implicar per força societats on els diners siguin com ara. El segle XXI també pot veure el naixement d’economies virtuals que no requereixen ni bancs ni bancs centrals. És el cas de monedes electròniques com el Bitcoin. Aquestes monedes electròniques, no les controlen els bancs centrals ni els governs, sinó que la gent les fabrica a casa seva. I gràcies a aquestes monedes es pot operar sense deixar rastre. Ningú no sabrà si compres un refresc o una copa de vi. L’objectiu és precisament allunyar-se del control de governs i bancs i, així i tot, viure en societats sense diners en efectiu.

VILAWEB