Aquells que no hem nascut a la Bisbal, sovint se'ns tracta com a forasters (no en sentit pejoratiu, que quedi clar). I he sentit dir més d'un cop que a la Bisbal són molt senyors. Tot això pot semblar una llegenda urbana però sembla que no. Fa un temps, em van caure a les mans uns llibres d'en Pere Lloberas (exalcalde de la Bisbal durant la República i gran coneixedor de la història local de la Bisbal) on explica d'una manera molt plana la història de la Bisbal d'Empordà; La Bisbal en la història i el record (1959), Un segle de vida bisbalenca (1969) i La Bisbal, anys enrera. 1900 - 1939 (1974).
En aquest darrer llibre, i quan parla dels industrials, deixa anar, com qui no va la cosa, això:
La Bisbal, fins fa relativament pocs anys, no havia tingut un desplegament industrial satisfactori. En el segle passat i bona part de l'actual, hi dominava l'esperit cofoi, satisfet del llustre antic i del llegat d'una certa finor, amb una estimable cultura. S'idealitzaven les històries i, de cara al futur, les nostres classes rectores s'interessaven més que pel progrés material, pels postulats doctrinals, en mítings i periòdics. No és estrany que en el nostre clima, a més de músics i pintors, florissin molts poetes.
No vaig viure aquella època però el que sí que ha quedat en l'actualitat és aquest clima cultural. Només cal pensar en el gran nombre de músics bisbalencs que actualment ho estan petant: Mazoni, Sanjosex o Miquel Abras, entre d'altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada