Sant Romà de Sidillà dribla el foc i Cultura li gira l'esquena
El conjunt patrimonial de Sant Romà (o Romans) de Sidillà (o de les
Arenes) es va salvar atzarosament de les flames en l'incendi desbocat
que va afectar la zona dilluns i dimarts de la setmana passada, just la
mateixa setmana que s'ha publicat al DOGC la denegació de la protecció
com a monument historicoartístic, expedient que s'havia obert ja fa més
de 31 anys, concretament el 12 de juliol de l'any 1982 (DOGC n. 250, del
18 d'agost del 1982), sent director general de Patrimoni Cultural Jordi
Bonet i conseller de Cultura, Max Cahner, que va morir el mes passat.
Aquell
intent de protecció, finalment, el 30 d'octubre passat, s'arxivava,
donant per bo l'informe desfavorable a la declaració emès el 10 de maig
d'aquest any pel Consell Assessor del Patrimoni Cultural Català, en què
es fa constar que els valors culturals de l'església esmentada “no són
suficients per merèixer la condició de bé cultural d'interès nacional”.
Aquesta denegació fa que s'aixequi la suspensió de les llicències
municipals de parcel·lació, edificació o demolició en la zona afectada i
els efectes de les llicències ja atorgades.
El monestir de Sant Romà de Sidillà (o de les Arenes) és una
senzilla església pre-romànica de nau única i absis rectangular. Es
disposa de molt poca informació documental d’aquesta construcció i hom
la fa força antiga, fins i tot s’ha dit que data del segle VII, tot i
que el més probable és que sigui del IX. Al seu voltant es troben restes
de construccions també antigues que corresponen al lloc de Sidillà, que
va quedar deshabitat entre els segles XIII i XIV i poc a poc cobert per
la sorra de les dunes i l’arbrat.
Tot i les opinions
contràries, s’ha volgut veure en aquest lloc un petit establiment
monàstic però sense proves documentals. Un muret o cancell divideix
l’església en dos espais diferenciats: un format per bona part de la nau
i amb una porta oberta a sud i l’altre que comprèn el presbiteri i el
que podria ser el cor, amb una petita porta independent oberta al mur
nord de l’església.
El lloc s’esmenta en
un testament de l’any 983 i no és fins el 1221 quan l’església figura
com una parròquia. En cap cas s’esmenta clarament com a monestir, però
si així fos, caldria plantejar el caràcter de les construccions
immediates a l’església. El lloc també és conegut localment com Sant
Romanç i amb el topònim de les Arenes. Al nord d’aquí es troben un murs
de considerable alçada amb aparell d’opus spicatum que hom ha
considerat que es tracta de la capella de Sant Sebastià.
Extret de Monestirs de Catalunya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada