1. El manual del Pep
Nova innovació de Pep Guardiola quan arriba el clàssic davant el Reial Madrid. La seva capacitat per canviar un pla establert el converteix en un privilegiat en el món de les banquetes. Innova sempre. Abans i durant el partit. Aquesta vegada col·locant Alexis Sánchez com a fals nou. Les seves diagonals i les seves ruptures van fer molt de mal a la defensa del Reial Madrid. Guardiola va encertar de nou amb la posició de Dani Alves, enorme en el joc ofensiu.
2. Iniesta, deu punts
Ja no és notícia veure un gran partit d'Andrés Iniesta. És el normal en la seva vida. Iniesta mai defrauda i menys davant el Reial Madrid. Xavi i Iniesta van tenir la pilota. I sense mantenir ni de bon tros la velocitat de circulació d'abans, la sortida dels futbolistes encara és explosiva. Iniesta és diferent. Accelera i dóna pausa. En l'un contra un, quan se'l necessita, desencalla el joc i supera rivals amb autoritat. Deu punts.
3. Cristiano Ronaldo, feble
No va fer pujar el nivell de l'equip quan més el necessitava. No va participar ni va ser determinant. No va tenir gol tot i comptar amb dues ocasions clares. Però més enllà de l'eficàcia, Cristiano va passar inadvertit en una de les seves pitjors actuacions des que és jugador del Reial Madrid. Es va obstinar a llançar totes les faltes a la vora de l'àrea, quan l'equip disposa d'altres especialistes com Xabi Alonso. Com que és competitiu, al Reial Madrid saben segur que s'aixecarà.
4. Messi, gran
Més favorit que mai per ser nou Pilota d'Or a finals d'any, Leo Messi va llegir el partit amb sobrietat. Va encarar, va driblar i va buscar associació amb tots. Amb Xavi, amb Iniesta i especialment amb Alexis. Messi va obrir la llauna amb una passada genial el xilè en l'empat a un. Messi va ser més crac que mai.
5. Fitxatges
A l'hora de l'anàlisi, el clàssic il·lustra bona part del treball de tot l'any. Pep va insistir aquest estiu en els fitxatges de Cesc Fàbregas i Alexis. Un esforç econòmic considerable, però necessari segons el rendiment ofert per tots dos, just en el moment necessari. El clàssic sentencia. Alexis i Cesc no només van veure porta, sinó que van ser determinants. Al Reial Madrid, els seus fitxatges no van lluir. Coentrao va aportar poc, Sahin segueix lluny del seu millor moment després de la seva lesió. Varane i Altintop no són futbolistes importants fins ara.
6. Iker i Benzema, el millor
Karin Benzema hi va posar lluita. El davanter francès sempre va donar la cara. Ha anat a més, Benzema, que a pols s'ha guanyat un lloc en els grans moments. Atent en el 1-0 inicial, va pressionar i va treballar. Mentrestant, Iker Casillas va aturar el que va poder. Als 7 minuts, va treure una mà prodigiosa a Messi. Sempre compromès, Iker tirarà de l'equip per aixecar la moral i seguir lluitant per un títol, que per números, segueix estant a prop.
7. Alexis, sorpresa
Elías Figueroa, emblema del futbol llatí en els anys 60 i 70, és possiblement un dels millors jugadors de la història de Xile. Aquest estiu ho tenia clar. Veia triomfar a Alexis al FC Barcelona. Per la seva qualitat, però sobretot per saber llegir el futbol tàctic de Pep Guardiola després del seu pas per l'Udinese a Itàlia. No tots els estrangers poden interpretar el llenguatge Barça. I Alexis ho ha entès ràpid. Un pas per Itàlia influeix segur.
8. Puyol, capità
Carles Puyol no havia tingut actuacions interessants aquest any, assetjat per les lesions. No obstant això, en els dies assenyalats en vermell al calendari, a Puyol encara li sobren arguments per enfortir l'ànim defensiu del FC Barcelona. Va exercir de gran capità una vegada més al Bernabéu.
9. L'atmosfera Madrid-Barça
L'aficionat del Reial Madrid encara cada clàssic amb l'ímpetu i la necessitat de la reconquesta. Al Bernabéu, en canvi, el FC Barcelona en els últims anys mai li tremola el pols. El públic del Reial Madrid aguanta la possessió i el toc blaugrana amb resignació, conscient de l'enorme dificultat que suposa derrotar el FC Barcelona.
10. Cesc Fàbregas
El Bernabéu li va bé. Dues visites, dues victòries. Va guanyar amb l'Arsenal en el seu moment a la Lliga de Campions amb un recital de Thierry Henry. I ahir, de nou, va aparèixer una vegada més de cap per completar la victòria del FC Barcelona. Cesc juga amb amics i es nota al camp.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada