ECO Mitja marató de Vic

Aquesta és una de les primeres mitges maratons que vaig córrer fa uns 9 anys. La vaig fer en tres edicions però es va deixar d'organitzar. Des de fa tres anys, l'han recuperada i l'han posada al diumenge abans de Nadal. Per tant, implica fred i boira. Vam tenir ambdues coses però va desaparèixer abans de la sortida.

Amb en Carles vam arribar cap a Vic amb dos graus de temperatura i amb boira. Anem a recollir dorsal i l'obsequi (una samarreta tècnica de color groc fluorescent de màniga llarga) i anem a fer un cafè al bar de les pistes d'atletisme per resguardar-nos del fred. Aquí va ser on vaig cometre l'error tècnic del dia. Li vaig demanar a en Carles que m'ensenyés com es cordava les sabates perquè el peu quedés més ben subjectat. 

Tornem cap al cotxe, ens treiem una mica de roba i comencem a escalfar. Quan falten deu minuts per les onze del matí, ens posem la roba per córrer i optem, amb bon criteri, per la samarreta de tirants. Fa fred però fa sol i sabem que si ens posem més roba a sobre ens acabarà sobrant i molestant.

A les 11 en punt ens enfilem cap a Vic fent una ruta pel centre històric (la típica plaça Major) a ritme força elevat (pel meu gust, i com ja li deia a en Carles, massa ràpid) ja que els quilòmetres anaven caient per sota de 4m15s. Passem el quilòmetre 10 per sota de 43 minuts (a Roda de Ter vam passar amb 44 i a Ripoll amb 45'30) i veig que no podré seguir tota l'estona així. Cap al quilòmetre 12, en Carles es va allunyant i jo em mantinc a un ritme de 4m25s. Amb el temps que portàvem guanyat al principi i a aquest ritme podia acabar fent una bona marca i acostar-me a la millor marca personal. Però just passat el tercer avituallament, al quilòmetre 15, m'agafa de cop un dolor al genoll (al lligament interior del genoll dret) que em fa reduir el ritme fins als 5 minuts per quilòmetre i que gairebé m'obliga a parar. Però vaig pensar que si parava no arribaria. No sabia si m'havia trencat el lligament o què. Però després de baixar el ritme durant 3 quilòmetres, veig que el dolor marxa. Per tant, el lligament no estava danyat. Llavors em vaig adonar que a l'alçada del turmell tenia dolor i vaig pensar que no fos el nus del cordó que m'apretava massa el peu i em deuria afectar un nervi. Em vaig parar, vaig descordar-me la sabata i me la vaig cordar de la manera tradicional. Els darrers tres quilòmetres els vaig fer més o menys a ritme normal (superior, però, a 4m30s) però les cames no estaven del tot bé ja que havia forçat la cama esquerra per no fer-me més mal a la dreta. A més, hi havia una forta pujada al darrer quilòmetre que trencava tots els ritmes. Finalment, vaig aconseguir acabar la meva 24a mitja marató amb el meu sisè millor temps (1h33m59s) malgrat tots els impediments. Pel que fa a la classificació, vaig quedar en el lloc 187 de 625 participants. Les classificacions estan en el següent enllaç.

Felicitar en Carles que va fer millor marca personal amb 1h30m44s, classificant-se en el 121è lloc.