dimecres, 30 de març del 2011

La Contra de La Vanguardia: Kilian Jornet

Victor-M Amela, Ima Sanchís, Lluís Amiguet

"Poner el cuerpo al límite me hace llegar a lo más hondo"

Tengo 23 años. Me he criado en el refugio del Cap del Rec, en la Cerdanya. Vivo en una caravana, de carrera en carrera. Me especialicé en alto rendimiento en Francia. Estoy muy decepcionado de los políticos, falta mucha honestidad. Soy agnóstico.

Extraordinario
Las editoriales suelen contratar a un escritor para recoger las vivencias de los deportistas, pero Kilian quiso escribirlas él. 'Córrer o morir' (Ara Llibres) es magnífico, sorprendente en su madurez y emocionante en su humildad. A los cinco años ya había ascendido al Aneto, a los diez atravesó, con su osito de peluche, el Pirineo. "Mi hermana y yo abríamos camino. Mis padres nos dejaban equivocarnos; así aprendimos, divirtiéndonos. Adoro la montaña, en invierno hago esquí de montaña (tres veces campeón del mundo) y en verano carreras (cuatro veces campeón del mundo de skyrunning, una de las pruebas físicas más duras del planeta)". Bicampeón mundial de Ultra Trail del Mont Blanc.


Un reto cada vez mayor?

Sí, porque las carreras no las valoro por las victorias.

¿?
Dentro de 40 años no voy a acordarme de si llegué el primero o el segundo. Me acordaré de las emociones que he sentido y que son muy distintas según el reto. Imagine lo que se puede sentir dando la vuelta al lago Tahoe, en California, 280 km, 38 horas corriendo...

Mmmm, imposible.
Estás muy fatigado, pero todo se intensifica: los olores de la tierra, la luz. Llegas a tener alucinaciones y sentir emociones más fuertes en tu imaginación que en la realidad.

¿A qué se refiere?
En la Diagonal de los Locos, travesía de la isla de la Reunión, 24 horas de carrera, me puse a llorar a 20 kilómetros de la meta: iba tan cansado que para distraerme imaginé lo que sentiría al cruzar la línea. Ganar fue menos emocionante.

Es usted un explorador de sí mismo.
Sí, poner el cuerpo al límite me hace llegar a lo más hondo de mí mismo. En la montaña aprendes que eres muy pequeño, una piedrecilla que baja o una tormenta te pueden eliminar del mapa, y eso me hace relativizar mucho las cosas y entender lo que es importante: ¿Para qué me sirve el deporte? ¿Para ganar dinero?, ¿para ser conocido?...

Entre otras cosas, ¿no?
Lo único que queda son las vivencias y las cosas que has sentido. Saber que puedo correr 1.000 metros de desnivel en 30 minutos en un mundo en que los transportes te pueden llevar a una velocidad tremenda no sirve de mucho. Pero sí me sirve para conocerme, saber mis límites, mis recursos, mi capacidad de sacrificio, de asumir los errores.

Es usted más de una pieza que muchos cincuentones.
A veces me he equivocado de camino, pero he aprendido que no sirve de nada lamentarse: tendré que asumir el error y recuperar ese tiempo perdido en la carrera.

¿Se le pasa por la cabeza abandonar?
Sí, la noche antes de una carrera mientras vas hablando con un compañero de cosas banales, vas pensando en todas las posibles excusas, algunas de lo más locas, para no correr. Es una manera de quitarte presión.

¿También imagina la derrota?
Cuando sales a entrenar imaginas la victoria, pero a medida que se acerca la carrera imaginas cómo te vas a sentir tú y la gente que te ha apoyado si pierdes.

¿Se fija en la cara de los contrincantes?
Sí, veo en los ojos de los demás si están fuertes. Pero acabas conociendo más a los corredores por sus piernas y sus culos que por las caras, porque es lo que ves cuando corres.

¿Qué significa ganar?
Conseguir un sueño, pero llegar el primero no siempre es ganar: si tú ya sabes que vas a ganar, esa no será una victoria porque no te aporta nada. Se gana contra uno mismo.

...
A veces al cruzar la meta sientes rabia; otras, amor por todos los que han estado a tu alrededor; otras, orgullo o felicidad pura, y es entonces cuando te pones a llorar. Pero una vez has sentido una emoción así quieres volver a sentirla. Es como el amor: cada vez quieres más y más a menudo.

¿Cuál es la reacción más sorprendente que ha visto cruzando una meta?
Uno cruzó la meta y se quedó más de dos horas sentado en el suelo, absorto, ido.

¿En qué piensa durante esas carreras de 40 horas?
En lo mismo que pensaría si estuviera sentado, en lo que tienes que hacer la próxima semana o cualquier cosa que te distraiga. Conocemos perfectamente nuestro cuerpo, pero no sabemos nada de nuestro cerebro, y te puede jugar muy malas pasadas.

¿De qué tipo?
De repente sientes ganas de abandonar. A veces a mitad de carrera no puedes más y, sin embargo, al final te encuentras con mucha más fuerza; o escuchas en tu cabeza una y otra vez el mismo estribillo, como me ocurrió en la vuelta al lago Tahoe: ¡cinco horas con las mismas dos frases!

38 horas de carrera sin dormir, ¿qué pasa cuando llega la noche?
Sólo ves tus pies, lo que ilumina el frontal, y escuchas tu respiración. Entras en unas espirales de concentración que ponen tu mente en estados muy frágiles. Hay gente que ha alucinado con que los árboles le atacaban, yo alguna vez he oído voces, pero era consciente de que era mi mente.

¿Y no pasa miedo?
Sí, por cuestiones físicas, a veces corres junto a un precipicio y sabes que si resbalas te matas. Pero superarlo es una explosión de adrenalina. El deporte nos lleva a intentar controlarlo todo y las incógnitas nos dan miedo, pero sin miedo no hay emoción.

¿Cuántas veces se ha preguntado por qué corre?
Muchísimas, y me lo sigo preguntando. Probablemente corro para encontrar la respuesta. Crecí en un refugio de alta montaña, un pico en el que hacían noche los excursionistas, así que el patio de casa era la montaña.

Entiendo.
La montaña es algo que necesito para sentirme seguro y vivo. Levantarme por la mañana, ver kilómetros de bosque, que el viento me dé en la cara...

¿Qué es para usted lo fundamental?
La felicidad. Para ser feliz debo ver felices a las personas que me rodean. Y debo disfrutar de lo que hago.

LA VANGUARDIA

http://img01.lavanguardia.es/2011/03/30/Poner-el-cuerpo-al-limite-me-h_54134476784_54026874601_600_226.jpg

Censura al segle XXI?

El Madrid veta les cançons de Shakira al Bernabéu

Després de la confirmació a Facebook, Twitter i una revista del cor colombiana de la relació de la cantant Shakira i el jugador del Barcelona Gerard Piqué, els directius del Reial Madrid han decidit que cap de les tornades de l'artista de Barranquilla són grates per a la megafonia del Bernabéu.

Segons publica l'edició digital del diari esportiu As, el club merengue ha pres aquesta decisió després que la cantant confirmés la seva relació: ahir, dimarts, per exemple, va penjar al seu Twitter una foto amb Piqué sota el comentari "Aquí els presento el meu sol".
Fins fa tan sols unes setmanes, el Waka-Waka era un dels temes que formaven part de la selecció musical que sona a l'estadi merengue abans dels partits i en els descansos.


http://estaticos.elperiodico.com/resources/jpg/4/6/1301415594664.jpg

dilluns, 28 de març del 2011

XIV Cursa Esports Parra

Diumenge 3 d'abril de 2011
XIV Cursa Esports Parra
Sortida a les 10 del matí des del carrer Migdia de Girona
Recorregut de 10 quilòmetres

II Caminada popular Ginestar de Llémena

Diumenge 3 d'abril de 2011
II Caminada popular de Ginestar de Llémena
Sortida a les 8 del matí des de la Plaça Joan Carles Arnau i Fontané
Recorreguts de 10 i 15 quilòmetres
A l'arribada hi haurà un bon esmorzar i un obsequi per a cada participant

dilluns, 21 de març del 2011

XXXII Marxa de les Ermites. Lloret de Mar

Diumenge 27 de març de 2011
XXXII Marxa de les Ermites de Lloret de Mar.
Sortida a les 8 del matí des de la Plaça de la Vila
Recorregut de 18 quilòmetres

IV Cursa de Bombers Girona

Diumenge 27 de març de 2011
IV Cursa de Bombers de Girona
Sortida a les 10 del matí des del Parc de Bombers de Girona (C. Joan Torró i Cabratosa - Mas Xirgu)
Recorregut d'uns 11 quilòmetres

II Cursa Urbana de Sant Josep. Figueres

Diumenge 27 de març de 2010
II Cursa urbana de Sant Josep. Figueres
Sortida a les 10 del matí des de la Rambla
Recorregut de 10 quilòmetres








dimecres, 16 de març del 2011

Més imatges de la llevantada

El Daró divendres
El Daró dissabte al matí, després de caure uns 8 litres

El Daró diumenge, després d'una seixantena de litres
El Daró avui, després de més de 100 litres en quatre dies

dilluns, 14 de març del 2011

XIV Marxa de Martorell de la Selva

Diumenge 20 de març de 2011
XIV Marxa de Martorell de la Selva
Sortida a les 8 del matí des de l'Església de Martorell de la Selva
Recorregut d'uns 12 quilòmetres

XLVII Pujada als Àngels

Diumenge 20 de març de 2011
XLVII Pujada als Àngels. Girona.
Sortida a les 9 del matí des de la plaça Santa Llúcia
Recorregut de 9'2 quilòmetres

diumenge, 13 de març del 2011

XXXI Marxa de Riudarenes a Argimont

En un dia assolellat (amb boira, però, al principi) hem pujat fins a Argimont durant la marxa de Riudarenes. 21'62 quilòmetres a un ritme mitjà de 5m25s per fer un total d'1h57m12s amb un desnivell total de 582 metres. Fins a l'Esparra tot asfalt i a partir d'aquí tirar cap amunt per camins que estaven prou bé després de la llevantada d'ahir. Baixant, i passat l'Esparra, el terrent estava força més malament però encara hem acabat bé. Això sí, amb les cames una mica carregades. Tocarà descansar a la tarda. Si voleu veure el perfil i el recorregut, cliqueu aquí.

dissabte, 12 de març del 2011

Llevantada de primer nivell

Aquest ha estat i segueix sent un cap de setmana de llevantada. La primera foto és del Daró al seu pas per La Bisbal ahir al migdia. La segona ja és d'avui al matí quan havien plogut encara no uns 8 litres. Demà faré la foto del riu al migdia i podrem comprovar el canvi substancial. Les tres darreres fotos són de la riera Gravalosa al seu pas pel veïnat de Can Bells, a Sant Dalmai.

I demà al matí, aniré a fer la marxa de Riudarenes i l'ascensió a l'ermita d'Argimont, una marxa que durant anys va ser una clàssica però que ja fa uns quants anys que no la feia. Són 22 quilòmetres (11 de pujada i 11 de baixada) i els temps que tinc apuntats no baixen de les 2 hores (2h1m fa uns 5 o 6 anys i 2h40m en fa potser uns 15). Demà us penjaré l'enllaç al wikiloc.

dilluns, 7 de març del 2011

I Cursa per la Dona Ciutat de Girona

Diumenge 13 de març de 2011
I Cursa per la Dona Ciutat de Girona
Sortida a les 10 del matí des del Parc de les Ribes del Ter
Recorregut de 5 quilòmetres


http://www.donacursa.org/images/header.gif

XXXI Marxa d'Argimont. Riudarenes

Diumenge 13 de març de 2011
XXXI Marxa d'Argimont. Riudarenes.
Sortida a les 8.30 del matí des de la Zona Esportiva
Recorreguts de 22 i 15 quilòmetres

diumenge, 6 de març del 2011

Classificacions de la Mitja Marató de Banyoles

Si voleu veure les classificacions de la XVII Mitja Marató de Banyoles, cliqueu al següent enllaç.

XVII Mitja marató de Banyoles

Aquesta era la meva quarta participació a Banyoles i la dinovena en mitja maratons. I ha estat el dia per aconseguir la meva segona millor marca personal: 1h33m22s, a 1m37s del meu rècord a Granollers el 2009. Ha estat un dia molt bo per córrer, sense vent i amb poca calor gràcies a la raonable hora de sortida. El propòsit amb en Carles era anar a 4m30s el quilòmetre però de bon principi no ho hem respectat gaire, anant molts cops al voltat de 4m20s, fins i tot menys. A partir del quilòmetre 9 començava els puja-baixes i el ritme s'ha anat alentint però un cop superat aquest tram hem vist que no anàvem malament i que podríem baixar del temps que vam fer a Granollers fa un mes just. Després d'exigir-nos algun propòsit (superar un corredor en concret), hem encarrilat els darrers quilòmetres apretant el que podíem per arribar al CN Banyoles en 1h33m22s, a un ritme de 4m25s el quilòmetre i classificats en el lloc 125 i 126 d'un total de 542 participants.

El pròxim objectiu, la marxa de Riudarenes a Argimont de diumenge que ve.

divendres, 4 de març del 2011

L'home que ara fa d'entrenador (amb lletra)

La Sagrada Família, per dins

Ahir vam fer una petita visita a Barcelona i vam destinar-ne una gran part a veure la Sagrada Família per dins. I és molt espectacular. L'interior està pràcticament acabat però la feina que queda és a la seva part exterior, amb la construcció de les torres que encara queden. Temps al temps.





dimarts, 1 de març del 2011

No duraran ni un anyet junts?

Laporta adverteix que pot trencar amb SI si no s'alien amb altres formacions a Barcelona

Joan Laporta ha advertit aquest dimarts que podria trencar amb Solidaritat Catalana per la Independència si la formació que dirigeix al Parlament no s'alia amb altres forces independentistes a les eleccions municipals de Barcelona.
El diputat de SI ha amenaçat que "farà un altre plantejament" si "Solidaritat no entra en una gran coalició amb ERC i Reagrupament". 
Laporta ha recordat, en una conferència a la Universitat Pompeu Fabra,  que és el líder del partit Democràcia Catalana, una de les set formacions que integren SI, i ha assegurat que la seva formació no és partidària de presentar-se en solitari a les eleccions municipals de Barcelona.
Preguntat per si, en cas que la resta de partits de SI no volguessin formar part d'una gran coalició independentista a Barcelona, Democràcia Catalana podria aliar-se amb ERC i Reagrupament, Laporta ha contestat amb un breu "ja parlarem", i ha afegit: "Estic disposat a parlar-ho tot, el que és important és buscar la unitat i sumar".

Està a disposició d'encapçalar una candidatura

L'expresident del Barça ha anunciat que la setmana que ve es reunirà amb la resta de formacions que integren SI per "conèixer el posicionament d'altres partits" a l'hora de formar una gran coalició.
Preguntat per si ell mateix podria liderar la candidatura, Laporta ha respost que està a disposició de ser el candidat per a Barcelona, però ha matisat: "Hi ha persones que tenen més trajectòria i més experiència municipal que jo, i per a mi no és una condició encapçalar la candidatura".
Tot i així, Laporta ha assegurat que pot "aportar molt" a la campanya, encara que no la lideri, i ha recordat que com a president del Barça va tenir l'oportunitat de promoure "la ciutat i el país com no s'ha fet mai".


http://media.e-noticies.com/img/20110301/laaa_336.jpg