La guanyadora del Llull denunciava nazisme català
L'escriptora Núria Amat ha guanyat el premi Ramon Llull amb la seva primera novel·la en català, 'Amor i guerra', que transcorre a la Barcelona de la Guerra Civil i fa protagonista a Ramon Mercader, assassí de Leon Trotsky i amb qui està emparentada la seva família.
Nascuda a Barcelona l'any 1951, aquesta poeta, assagista i articulista habitual de mitjans de comunicació escrits, ha aconseguit els 90.000 euros amb què està dotat el premi.
Amat, que va signar el Manifest per la Llengua, va ser motiu de polèmica el 2007 quan va mostrar la seva indignació pel fet que els autors catalans que escriuen en castellà no fossin convidats a la Fira del Llibre de Frankfurt. En una intervenció a Els Matins de TV3 va denunciar l'"actitud nacionalsocialista d'una part del Govern".
També en un article a El País va denunciar "un nacionalisme excloent que creu tenir al seu país a un gran enemic hereditari". "Per un afany de tancament, manteniment de poder oficial i puresa identitària, han decidit utilitzar la llengua com a bandera única de la seva ideologia".
"Signe d'aquests temps de pestes nacionalistes és que la ideologia domini la llengua fins convertir-la en instrument de credo, tal com el lingüista Victor Klemperer va observar en el seu vigent i molt recomanable llibre 'La llengua del Tercer Reich'", afegia.
També criticava que "per tal de catalanitzar, si és possible encara més l'idioma, utilitzen el lèxic familiar més rural. Fins i tot Pompeu Fabra s'aixecaria de la tomba en sentir-ho".
Nascuda a Barcelona l'any 1951, aquesta poeta, assagista i articulista habitual de mitjans de comunicació escrits, ha aconseguit els 90.000 euros amb què està dotat el premi.
Amat, que va signar el Manifest per la Llengua, va ser motiu de polèmica el 2007 quan va mostrar la seva indignació pel fet que els autors catalans que escriuen en castellà no fossin convidats a la Fira del Llibre de Frankfurt. En una intervenció a Els Matins de TV3 va denunciar l'"actitud nacionalsocialista d'una part del Govern".
També en un article a El País va denunciar "un nacionalisme excloent que creu tenir al seu país a un gran enemic hereditari". "Per un afany de tancament, manteniment de poder oficial i puresa identitària, han decidit utilitzar la llengua com a bandera única de la seva ideologia".
"Signe d'aquests temps de pestes nacionalistes és que la ideologia domini la llengua fins convertir-la en instrument de credo, tal com el lingüista Victor Klemperer va observar en el seu vigent i molt recomanable llibre 'La llengua del Tercer Reich'", afegia.
També criticava que "per tal de catalanitzar, si és possible encara més l'idioma, utilitzen el lèxic familiar més rural. Fins i tot Pompeu Fabra s'aixecaria de la tomba en sentir-ho".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada