"Tras la masacre"

La FAES da su visión del 11-M en un video

"Tras la masacre" insiste en la manipulación de las elecciones del 14-M

30-03-2005 CADENASER.COM

“Tras la masacre”, ese es el título del video que hoy ha presentado la Fundación para el Análisis y los Estudios Sociales (FAES) que preside José María Aznar y en el que se recoge su personal versión de los sucedido en España entre el 11 y el 14 de marzo de 2004. La idea que trata de transmitir este montaje audiovisual es que la victoria electoral del PSOE fue producto de una gran operación de manipulación. La emisión del video precedió a la mesa redonda sobre "Las elecciones libres y sus enemigos: terrorismo y agitación social".

El video arranca con imágenes de atentados de ETA y el anagrama de esta banda terrorista. En ningún momento se cita a Al Qaeda y durante los 14 minutos que dura la grabación se mantiene la confusión en torno a la autoría del 11-M. No aparece ninguna imagen de declaraciones ni comparecencias de miembros del Gobierno del PP. No se oye ni se ve a Aznar, a Acebes, a Zaplana.
El montaje -una producción del que fuera primer portavoz de Aznar como presidente del Gobierno, Miguel Ángel Rodríguez- acusa a Zapatero de difundir bulos como el de los terroristas suicidas y presenta la imagen del actual presidente del Gobierno dentro de un teléfono móvil, con el “pásalo” sobreimpresionado.

Una obra de teatro

Una voz en off llega a afirmar que “el 11-M los socialistas tuvieron la oportunidad de representar la obra de teatro que habían ensayado meses antes”. La versión que se ofrece de la gestión de los atentados por el Gobierno del PP se puede sintetizar en esta otra frase que acompaña a las imágenes: “El Gobierno tardó menos de sesenta horas en detener a los primeros autores materiales, para entonces la izquierda ya había sembrado las calles de odio y de enfrentamiento”.

Alfredo Pérez Rubalcaba se ha referido a este video asegurando que "está en la lógica de que Zapatero se nos escapa vivo, vamos a atacarle". El portavoz socialista añadió que "en el fondo de todo siempre está la misma persona", en referencia a José María Aznar, de quien dijo que "parece que sigue dirigiendo la política del PP".

Esta es la segunda producción audivisual de FAES desde que Aznar ocupa su presidencia. La anterior estaba dedicada a 'analizar' la complacencia de la izquierda con las dictaduras. Entre estas últimas, en el vídeo no figuraba mención alguna a la del general Franco.

Snif snif ...

Avui he anat a recollir el títol de llicenciat en història. Quina emoció tenir un paper tamany DIN-A3 firmat "por su majestad el rey don juan carlos de borbón y borbón, rey de españa por la gracia de dios" (ai no , això últim ho era en cisco. Però clar, si en cisco va posar de successor al rei actual, vol dir que el rei actual també és un feixista? Ai ai ai ... bueno, deixem-ho que m'estic posant en un terreny molt pantanós). Doncs com anava dient, "ciutadans de catalunya, ja el tinc aquí!". Quan tingui la càmera a prop, ja us el fotografiaré i us el penjaré. Aquest títol marcarà un abans i després en la meva carrera professional ... no me llames iluso porqué tenga una ilusión ...

Parla sense vergonya i menja en llibertat. I si t'equivoques, suca-hi pa !

I Dilluns de Pasqua als Carcaixells

El recorregut


L'itinerari


Els Carcaixells pròpiament dits


I comencem amb els ferros ...


I grimpa que grimparàs


A què ve aquest cartell?


Doncs ve per això. I BELIEVE I CAN FLY


El Montclar. 407 m.


Que maca ella ... :-p

Divendres Sant al Far

Com ja és tradició per divendres sant, toca la pujada al santuari del Far (Sant Martí Sacalm). En un dia boirós però xafogós hem agafat les motxilles i a munt que fa pujada. I evidentment, un cop arribat al Far, el típic esmorzar: embotits (tot i que és divendres sant i està prohibit però el capellà ens els beneeix i llestos).


El recorregut


Somnis entre boires


Tanca la porta !


El perfil del Far, la boira i el sol


Moi després de la pujada (que guapo que he quedat en aquesta foto ... :-p)


Quin bosc més tenebrós ...

El sol no pot


Quina por


La boira té gana


Ja som a dalt !


Per divendres sant no es pot menjar carn ...


El santuari del Far


Més santuari


Volant sobre els núvols


La primavera despunta

Efectivament, company de blog :-p. La tarda no acabava aquí. Després de deixar els karts, vam anar a fer un volt pel casino de Perelada ja que no hi havíem anat mai. Després d'estar-hi una bona estona i quan només quedàvem l'àngel, en jordi i jo, en jordi ens diu si hi juguem un moment. A mi em fotia pal i volia gastar-hi només 5 euros però en jordi en va canviar 20 i vaig pensar, no seré menys. L'àngel va pensar el mateix (per això som bessons).

Ens dirigim a la taula de la ruleta amb quatre fitxes cadascun de 5 euros. Les posem a quatre números diferents i salta la bola. Cau al número 35. Ha guanyat l'Àngel (175 euros). L'angel agafa les fitxes que li toquen i marxa. En jordi flipant. Llavors poso les dues últimes fitxes, una al 8 i l'altre al 16. I la bola cau al 16. En jordi torna a flipar i marxem. Amb 175 euros a la butxaca.

GO KARTS

Ronda Classificatòria

1.- Marcel 47'302
2.- Jordi 48'876
3.- Ferran 49'498
4.- Ricard 50'393
5.- Jesús 50'659
6.- Quim 52'199
7.- Miqui 52'244
8.- Tiko 53'105
9.- Àngel 58'657

Cursa

1.- Marcel 2.- Jordi 3.- Jesús
4.- Quim 5.- Ferran 6.- Àngel
7.- Tiko 8.- Miqui 9.- Ricard

Fins aquí són números. Però millor explicar com ha anat realment.
Durant les rondes d'escalfament i classificació, els liders destacats han estat en Marcel (destacat en el primer lloc), Jordi, Ricard i Ferran. Seguidament en Quim i jo. I finalment en Ricard i en Miqui. Ai si, i l'Àngel, que també corria ... :-p

Però el més emocionant (i perillós) ha estat a l'inici de la cursa. Quan el semàfor s'ha posat verd, els motors han accelerat. La sortida ha estat neta i sense problemes, però el problema ha estat a l'inici de la segona volta. La línia d'arribada estava situada en un revolt molt ràpid i seguidament hi havia la chicane (doble curva). En aquells moments, tothom anava un darrera l'altre a alta velocitat (uns 70 quilòmetres per hora, poca broma ...). A la sortida de la chicane, en Ferran ha tocat el kart amb les rodes de protecció i ha quedat girat. Llavors en Ricard s'hi ha empotrat. En Marcel ha txocat contra en Ricard i s'ha posat just pel lloc que en aquells moments passava jo. I plaff, òstia al canto. Amb el genoll adolorit, jo tiro pel dret i em poso al capdavant de cursa amb en Jordi. Però el que no he vist és que tothom s'hi ha acabat empotrant amb el pobre Ricard ...
Al final, tot ha acabat bé i en Marcel s'ha endut la copa pel guanyador i en Ricard una samarreta de consolació per ser l'últim.

Però la tarda no acabava aquí ...

Més full monty

xarrupa que vessa


eeeeeeeeeeee, sense tocar-se


movement


espectacle vidal


santa inocència


tensa espera


el resultat final (us havieu cregut que havia guanyat jo? :-p)



Charli's Teron ...

les fotos promeses i compromeses

propaganda oficial


els concursants


comença l'espectacle


les futures fisioterapeutes


sense comentaris


and the winner is ...

Amb 27 anys de retard

El govern espanyol retira una estàtua de Franco que presidia una plaça de Madrid

Una estàtua eqüestre del general Franco que presidia un plaça de Madrid ha estat desmuntada per ordre del govern central. Durant més de dues hores, un equip d'operaris ha desmuntat amb una grua la figura, que estava instal·lada a la plaça de Sant Juan de la Cruz de Madrid. La vicepresidenta del govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, ha confirmat que l'ordre de desmantellar l'estàtua ha arribat del Ministeri de Foment.
Aquesta matinada s'ha procedit al desmantellament de l'estàtua eqüestre del general exdictador Francisco Franco, ubicada en la madrilenya plaça de San Juan de la Cruz, a Nuevos Ministerios, per ordre del govern espanyol.
Una grua ha baixat l'estàtua eqüestre, amarrada perfectament perquè no patís cap tipus de desperfecte, i al voltant de les dues de la matinada ha estat dipositada en un camió.
El procés de desmantellament ha estat presenciat per diverses desenes de persones, en la seva majoria fotògrafs i periodistes, des de la vorera situada davant del Ministeri de Medi Ambient i sota la supervisió d'una important presència de Policia Nacional.
La figura eqüestre, de set metres d'altura, la va fer el 1956 l'escultor José Capuz i estava situada des de 1959 a la plaça de San Juan de la Cruz.

www.telenoticies.com

Full Monty universitari a La Suitte

El divendres, les fotos en exclusiva.

Quina pena que em fan ...

Sort que ningú ens ha vist ...

Dos quarts de nou del matí. Es dóna la sortida a la vint-i-cinquena edició de la marxa al Santuari d'Argimont a Riudarenes amb un recorregut de vint-i-dos quilòmetres. Fa força fred, les mans congelades i tots els músculs entomits. En David i jo comencem les primeres passes per dins el poble però ben aviat agafem la carretera que ens durà fins L'Esparra. Aquesta carretera està plena de revolts i tot i que tota és pujada, és el principi i les forces intactes. A mesura que anem avançant, el sol ja escalfa i les mans se'ns descongelen. Quaranta minuts després de la sortida arribem a L'Esparra. Aquí comença el tros més dur: la pujada a Argimont (el santuari està situat a quatre-cents setanta-vuit metres i Riudarenes només a vuitanta-quatre). Una pujada que durarà trenta-cinc minuts i que farà que en una hora i quart assolim la meitat del recorregut. Aquí la gent pot pensar que la feina ja està feta. Nooooooooooooooooo !(com diria en palomino). Això és com quan puges una muntanya. Els incidents solen passar a la baixada degut a la falta de forces i a la falta de tensió degut a l'assoliment del cim. Doncs com deia, l'ombra de la baixada és allargada. Onze quilòmetres de falsa baixada perquè, tot i que fins L'Esparra es tot baixada, a partir de L'Esparra fins a Riudarenes s'intercalen petites baixadetes i pujadetes que ajuden a augmentar la sensació de fatiga. I no cal oblidar que la marxa és de vint-i-dos quilòmetres, i un cop a L'Esparra encara en queden vuit. Però la baixada, a diferència de la pujada, permet anar xerrant (perquè no es bufa tant) i el sol ja escalfava força.

Però el súmum arriba a uns tres quilòmetres de l'arribada. Ja portem dinou quilòmetres a les cames, plenes de pujades i baixades, i els tres últims són força avorrits ... i penosos. Sort que ningú ens ha vist (com diu el títol) perquè veure dues persones corrent per una carretera, amb una fila que feiem, barreja de vagabunds i desnodrits, amb un dolor horrorós a músculs i articulacions i corrent d'una forma no gaire ortodoxa (quan et fan mal les cames de tant córrer, tant te fa la fila que fas, prefereixes córrer de la manera que menys mal facin les cames, encara que semblis un eixelebrat). Al final, dues hores i vint-i-vuit minuts després, arribem a l'arribada.

perdó

quin acudit més bo ...

Pour réfléchir