... fa més la constància d'una gota que la força d'una onada ... ... el pessimista es queixa del vent, l'optimista espera que canvïi i el realista ajusta les veles ... ... tinc quatre lectors als qui cada dia els dóno les gràcies perquè llegeixen bé allò que jo escric malament ... ... no apostis mai pel cinc perquè cada dos per tres surt sis ...
diumenge, 26 de desembre del 2004
El pessebre de casa
Pastorets de la muntanya
que viviu amb gran recel,
amb gran recel;
desperteu, veniu de pressa,
que ja és nat el Rei del cel.
Cap el migdia,
canta i refila
toca Pasqual,
repica el timbal:
ram pataplam,
ram pataplam;
que són festes d'alegria
Pasqües santes de Nadal.
- Què és aquest soroll que sento
a aquesta hora en el corral?
espereu, que si jo baixo
sabreu qui és en Pasqual!
- Ai, Pasqual, no t'enfadis,
que sóc un àngel del cel,
que aquí vinc per anunciar-vos
que ja és nat el Rei del cel.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Heu posat el belén al costas de la llar de foc??? i si cau una xispeta??? aleeeeeeeee, tot el pesebre cremant-se, jejjeje, q mono seria ;p
on veus tu la llar de foc? :-p
He vist les eines que s'utilitcen a la llar de foc!!!! burroooooooo :p
aaaaaaaaaaaaa, que observadora que ets ...
8p
Publica un comentari a l'entrada