L'any passat em va picar la curiositat fer aquesta travessa. Després de fer la marató de Barcelona vaig veure com, en tema d'asfalt, ja no podia anar gaire més enllà. Aprofitant que tinc les Gavarres al costat, em vaig anar aficionant a la muntanya i em vaig preinscriure a la Matagalls Montserrat. Però com que no estava federat, vaig haver d'entrar a un sorteig i no en vaig ser un dels escollits. Aquest any, però, i ja federat, tenia inscripció directa a la MM.
I dissabte passat va ser el dia. Tenia sortida a les 17h55m però com que vaig arribar una hora abans amb l'autobús que sortia de Sant Celoni, vaig sortir a les cinc en punt. Així aprofitava una hora més de sol.
Se surt des d'una esplanada a prop de Collformic. Creues la carretera i vas caminant pel pla de la Calma. A partir del primer control, cap avall fins a Aiguafreda. En poc més de 17 quilòmetres baixes de 1.200m a 400m. Per tant, havia d'aprofitar esgarrapar temps en aquesta baixada. Arribo a Aiguafreda en 1h55m i 17'5 kms. Primer avituallament. Omplo la camelback, menjo alguna cosa i segueixo. Encara és clar i estem al principi. Aquí ja ve la primera pujada fins a pla de la Garga, on hi ha el segon control. Seguim pujant més fins arribar a dalt de tot i comencem a baixar fins el segon avituallament, al coll de Poses. 32 kms en 4h30m. Després de l'avituallament ens enfilem fins al coll de Matafaluga (920m). Ja és negra nit i fa molta xafogor. Fins al següent avituallament, a Sant Llorenç Savall, és tot baixada per una pista ampla. Encara hi ha forces i vaig trotant tota l'estona. 45 km i 6h20m. A partir d'aquí, ve una de les pujades on vaig patir més, la de les Arenes. És un tram nou i ja no es passa per corriols però la pista ampla és molt llarga i se'm fa molt pesada. A dalt de tot, control de pas i començo a baixar per arribar al famós avituallament dels Donuts. 60 kms en 8h50m. Aquí em trobo a tres participants estirats a terra amb mantes tèrmiques ... Omplo aigua, menjo algun donut i cap avall. És terme municipal de Matadepera però és una urbanització i la creuem de dalt a baix, però sempre en baixada. Aprofito per correr i faig el km 61 a 5m30s que no està gens malament. Pugem fins al coll del Queixal i a partir d'aquí ve una falsa i llarga baixada fins a Vacarisses. Hi ha tobogans al mig i el camí és molt dolent ple de pedres i arrels. Per tant, de correr no gaire. Les cames ja pesen però queda cada cop menys per arribar. Arribo a Vacarisses, km 73 en gairebé 11 hores. Menjo alguna cosa i tiro. Prefereixo no parar gaire perquè costa arrencar. Fins a Monistrol hi ha un turonet però molta estona és asfalt i tira avall i la pujada no és gaire dura. Arribo a Monistrol amb 80 quilòmetres a sobre i només em queda pujar a Montserrat. Se'm fa molt llarga la pujada. Comences pujant per pedres grosses i costa aixecar les cames. Escales velles amb pedres molt altes tampoc ajuden gaire. Fa xafogor, darrere Montserrat es veuen llamps i jo només vull arribar. Finalment, arribo a les escales amples que hi ha a punt d'arribar al monestir. Veig les vies del funicular i distingeixo l'Àngel a la llunyania. Ja s'ha acabat. Pujo les darreres escales i passo per darrer cop per la catifa que em marca el final de la travessa.
83'7 quilòmetres en 13h10m i un desnivell acumulat de gairebé 6.000 metres. Us deixo l'enllaç de la ruta i fotografies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada