Aquells estius

La pana del cotxe

Iu Forn

Mooolt abans que la discussió familiar estiuenca dins dels automòbils fos si el climatitzador ha d'estar a 21,3 graus o a 21,5, les famílies circulaven pel món sense aire condicionat i la causa de les baralles era si les finestres havien d'estar abaixades del tot o només a la meitat.

-Apuja una miqueta la finestra que tinc massa aire.

-Si apujo la finestra ens fregim.

-Ens fregirem igual, però jo tinc massa aire. I em despentino.

-Doncs si vols la deixo a la meitat i obro la finestra petita. (Llavors els cotxes tenien una finestra lateral tan petita com estúpida, de forma triangular i que s'obria perpendicularment a la finestra gran. La seva única utilitat era que els xoriços la forcessin per robar-te el flamant radiocasset Blaupunkt.)

Mooolt abans que els cotxes tinguessin còmodes butaques anatòmiques dissenyades per ordinador i fabricades amb nobles teles intel·ligents, els utilitaris tenien uns magnífics seients de skai, la majoria de les vegades de color vermell. A sota d'aquest material hi havia una fina làmina d'escuma groga, cosa que comprovaves quan l'skai s'esquarterava i començava a sobresortir, i sota de l'escuma hi havia unes molles de duresa pètria, cosa que comprovaves si et tocava seure just a sobre d'una d'elles. Des de fora del cotxe estant era molt fàcil saber si qui arribava havia viatjat assegut en aquest tipus de tapisseria perquè tardava uns cinc minuts a baixar. Motiu: era l'estona mínima necessària per desenganxar-se'n.

Mooolt abans que cadascun dels usuaris de l'automòbil (menys el conductor -i perquè està prohibit-) escoltés el seu propi MP3, o veiés el seu propi DVD portàtil, o jugués amb la seva pròpia consola, als cotxes hi havia un únic radiocasset on, alternativament, s'escoltaven cintes de La Trinca, Julio Iglesias, Dyango o Mocedades (bé, jo sé d'uns que ara estan llegint això que escoltaven Silvio Rodríguez).

Mooolt abans que les àrees de servei tinguessin zones chill out, espais per a la mainada dissenyats per pedagogs, habitacles especials per canviar bolquers, menús desestressants per als conductors i que els vàters estiguessin igual de bruts i fessin la mateixa pudor que sempre, les famílies que anaven de viatge paraven de tant en tant en unes benzineres polloses on un senyor amb un escuradents rosegat dipositat a la part superior de l'orella només servia Pepsi calenta.

Doncs bé, molt abans de tot això, els cotxes també s'espatllaven..., vaja, com ara. Llavors dèiem "Hem tingut pana". Ara diem "Hem patit una avaria". Llavors la pana l'ocasionava la tapa del delco, el "xiclet" del ralentí o la corretja del ventilador i l'arreglaves amb una goma de pollastre i un filferro. Ara obres el capó i en comptes d'un motor t'hi trobes una cosa semblant a la cuina del Bulli. I el mecànic que et ve a rescatar t'arriba vestit de disseny, sense gota de greix a les mans i... sense eines!!! Connecta un ordinador i et diu: "El test em diu que és culpa del florolos tèrmic de l'híbrid. Veuré si ho soluciono reiniciant el sistema. Si no, haurem de dur-lo al taller". Vaja, com abans, amb la diferència que ara la broma et surt per 600.000 dòlars esterlins... Això sí, a la iaia que ha baixat a estirar les cames que no li falti l'armilla groga, sobretot. L'armilla aquella que, com que li arriba per sota dels genolls, pràcticament no li permet moure les cametes i, com que per desplaçar-se va fotent batzegades, la fa semblar Piolín aprenent a volar.

Bé, llavors, quan tenies una avaria sortia fum del motor i el cotxe fotia una pudor de cremat que no es podia resistir. Ara el cotxe s'atura i punt final. I si en sortís una miqueta de fum, encara que fos una miqueta, o fes una miqueta d'oloreta de cremadet, la urgència no seria trobar un mecànic sinó un equip d'experts que donarien suport psicològic a la família: "Ai, pobrets nens meus, han tingut la mort tan a prop... La seva vida mai més tornarà a ser igual".

Ah, per cert, a part d'aire condicionat, llavors no existia direcció assistida, ni airbags, ni alçavidres elèctric, ni navegadors..., i també arribàvem als llocs, eh.

AVUI