El far de la illa de Buda
Representa una part de la història del Delta que porta a la memòria grans records, sobretot a la gent més gran que, amb sentiment i nostàlgia, evoca les excursions al far de l’illa de Buda, els menjars al seu voltant i la contemplació de l’horitzó i la panoràmica del delta des de la seva part més alta.
Encesa del far
El far es va encendre per primera vegada el dia 1 de novembre de 1864, i en aquell temps era el far metàl·lic més alt construït al món, amb una elevació de 51,5 metres sobre el terreny. Era una torre de ferro cilíndrica, de color gris perla clar, rematada per una llanterna d’un abast de 20 milles, a la qual s’accedia per una escala de cargol de 365 graons. Era atès per tres torrers, aprovisionats dues vegades a la setmana per una embarcació des de Tortosa, que distava 50 km.
No deixa de sorprendre’ns, observant la fotografia del far, la seva similitud amb una de les construccions més emblemàtiques del món: ni més ni menys que la Torre Eiffel, que es construiria anys després.
Els seus antecedents
Inicialment, l’any 1860 s’havia construït un far provisional de fusta. L’emplaçament d’aquest far provisional estava sotmès a la contínua variabilitat d’avenços i retrocessos típics de la desembocadura d’un riu com l'Ebre. Paradoxalment, aquesta primera llum va donar lloc a algunes confusions, com la d’un vaixell amb matrícula de Marsella que va confondre la llum del far per la d’un vaixell i hi va encallar, ja que la llum era fixa i estava col•locada molt endins de terra. Tanmateix, l’emplaçament del far era un terme relatiu, ja que el desembre de l’any 1862, fruit dels temporals d’hivern, la carcassa de fusta que servia de suport a l’aparell lluminós es trobava un metre dins de l’aigua, fet que impossibilitava el servei de llum. Els torrers van fugir ràpidament en una llanxa cap a la vorera oposada, per l’imminent perill que els amenaçava. El vent era abassegador i la mar envaïa tot l’indret.
Mentre se succeïen aquests esdeveniments es van començar a fer els tràmits per a la col•locació del far definitiu, el qual s’encarregà a l’enginyer Lucio del Valle, que va escollir el ferro com a millor material per la seva resistència als agents atmosfèrics. L’import total del projecte va pujar a la quantitat de 388.800 rals de bilió, sense incloure la llanterna ni l’aparell.
La seva història
De la mateixa manera que havia succeït amb el far provisional, les aigües negaren l’emplaçament del nou en diverses ocasions.
Durant la guerra civil va sofrir diversos impactes, però fou la regressió del Delta, amb la mar avançant cap a la torre i descalçant els fonaments de les estaques, qui el va sentenciar.
El 29 de desembre de 1959, un fort temporal arrasà la caseta d’acumuladors i el deixà sense llum. La nit de Nadal de 1961, un nou temporal el va fer caure, després de quasi cent anys resistint a tots els elements atmosfèrics.
Coincidint amb el període inoperant del far, es va col•locar una balisa de 20 metres d’altura, construïda amb materials lleugers per poder canviar-la en cas de noves modificacions de la línia de costa. Al mateix temps, l’any 1962 s’acabà una efímera construcció de 48 metres d’altura, que a causa del malaurat emplaçament i al continu avanç de la mar, el va fer caure l’any 1965, quasi sense haver-hi donat servei.
Després de debatre molts projectes, es va decidir construir una petita plataforma marina, on es va situar una torreta–far metàl·lica, amb 14 milles d’abast. Es va encendre per primera vegada el 4 d’octubre de 1983.