Si a Kuranda havíem gaudit de la selva i a la Great Barrier Reef del corall com el seu nom indica, avui hem pogut gaudir-ho tot plegat. A les 7 hem agafat un bus que, passant per Port Douglas, ens ha endinsat fins a la selva tropical, concretament al Parc Nacional del Daintree Forest, un dels boscos més antics del món. Navegant pel Daintree River, el patró ens ha preguntat d’on érem i li hem dit que érem catalans. La seva resposta: sou separatistes? Sí, li hem respost. I ha dit, cap problema. Encara ens hem fet més amics quan li hem dit que érem del Barça. Adora el Barça perquè és entrenador de soccer i gaudeix amb en Messi. Després de dinar, ens hem arribat fins Cape Tribulation, el punt més meridional del parc natural. Fa poc hem arribat i anirem a sopar a sota l’hotel, on hi ha com una mena de buffet lliure de menjar xinès, tailandès ... Encara ho hem de decidir. I tenir sort amb el senyor McDonalds.
... fa més la constància d'una gota que la força d'una onada ... ... el pessimista es queixa del vent, l'optimista espera que canvïi i el realista ajusta les veles ... ... tinc quatre lectors als qui cada dia els dóno les gràcies perquè llegeixen bé allò que jo escric malament ... ... no apostis mai pel cinc perquè cada dos per tres surt sis ...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada