¿Algú se'n recorda, del blindatge?

Salvador Cot / Director d'edicions / scot@avui.cat

És curiós que al llarg de tota la tramitació de l'Estatut, entre els anys 2004 i 2006, la majoria dels polítics catalans defensaven obertament la subordinació dels aspectes més simbòlics (consideració legal de la llengua, definició nacional de Catalunya...) al fet d'aconseguir un text avantatjós i clar en l'aspecte del finançament. Tot eren figures retòriques que començaven rebutjant el "peix al cove" i acabaven exigint "la clau de la caixa". Fins i tot a algú va esvalotar una gallina metafòrica que ja tenia gàbia preparada a Barcelona.

I aleshores es va posar de moda una altra paraula: blindatge. En boca dels polítics, la proposta catalana era pur acer legislatiu. Tant és així que una de les batalles principals es disputava entre els partidaris del terme exclusiu i els del qualificatiu excloent.

En fi, vist des d'ara, a Madrid devien contemplar aquella batussa catalana amb un lleu somriure de commiseració. Alguns van aprofitar per convertir-ho tot plegat en un espectacle periodístic de gran vistositat per al gran públic, però, en un segon nivell, tothom sabia que els catalans estaven comptant bitllets de Monopoly.

AVUI