Després d'haver descansat a l'alberg de Puente la Reina, a les sis i deu minuts ens tornem a col·locar les motxilles a les esquenes i a fer camí. Tornem a creuar el pont i ens dirigim cap a dues petites poblacions, Mañeru i Cirauqui, després de trobar-nos una forta però curta pujada paral·lela a l'A-12. És una zona on s'està construint moltes autovies i això fa desviar el traçat tradicional del camino. I aquesta és una de les zones. A la sortida de Cirauqui ens trobem amb una de les escasses restes de la calçada romana que unia Bordeus amb Astorga. Aquesta calçada tenia entre 5 i 7 metres d'alçada i un perfil abombat per tal de drenar l'aigua. El que apareix a les fotos és l'statumen, la base de grans pedres sense tallar que feia a la vegada les funcions de fonaments. Tot va ser expoliat per la construcció d'altres edificis i altres calçades. Metres més lluny, creuem un pont construit espressament pels peregrins per salvar la nova autovia. Per tant, en pocs metres passem de les vies de comunicació del SI a les del SXXI.
El següent poble és Lorca, on abans d'arribar-hi es creu a través d'un pont medieval el riu Salat. S'anomena així perquè es relata que els navarresos esperaven que els pelegrins donessin aigua als cavalls perquè es morissin i llavors els destripaven. Lorca i Villatuerta ens donen pas a Estella/Lizarra, fundada per Sanç el 1090 com a burg de francs per atendre l'afluència cada cop major de pelegrins. De fet, històricament la ruta no passava per Estella sinó que anava de Villatuerta directament a Irache, on hi arribarem a l'endemà. Passat Estella, una forta pujada ens porta a l'alberg municipal d'Ayegui (de fet, és el pavelló). A la tarda visitem el monestir d'Irache i la seva famosa font de vi.
En total, 23'9 quilòmetres en 5h i 40m.
El següent poble és Lorca, on abans d'arribar-hi es creu a través d'un pont medieval el riu Salat. S'anomena així perquè es relata que els navarresos esperaven que els pelegrins donessin aigua als cavalls perquè es morissin i llavors els destripaven. Lorca i Villatuerta ens donen pas a Estella/Lizarra, fundada per Sanç el 1090 com a burg de francs per atendre l'afluència cada cop major de pelegrins. De fet, històricament la ruta no passava per Estella sinó que anava de Villatuerta directament a Irache, on hi arribarem a l'endemà. Passat Estella, una forta pujada ens porta a l'alberg municipal d'Ayegui (de fet, és el pavelló). A la tarda visitem el monestir d'Irache i la seva famosa font de vi.
En total, 23'9 quilòmetres en 5h i 40m.
El paisatge va canviant i apareixen ja les vinyes, símbol de la Rioja
Les restes de la calçada romana
El pont sobre el riu Salat. Sort que no anem amb cavalls ...
La font d'Irache
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada