dijous, 29 de juliol del 2010

Tempesta de juliol a La Bisbal

Molt soroll per a no res. Es preveia una gran tempesta però al final poc més de mig litre. Això sí, una baixada dràstica de les temperatures (de 28 graus a 21) que ens alleugirà la nit.



Fent el guiri per Barcelona amb Gocar !

Visita turística per Barcelona amb un gocar (tricicle amb motoret de vespa ...) que ens ha permès descobrir llocs que, tot i haver-hi viscut, no havíem visitat (Barcelona té una església romànica i el Poble Sec es diu així perquè no hi havia aigua !!!!!). Imagineu-vos anar per la Diagonal, creuar Glòries i tenir la torre Agbar a sota i anant darrera del bus turístic. I després, dinar a un japonès amb l'Andreu i la Rocío i la curta assistència de l'Anna.




Reaccions de la caverna



dimarts, 27 de juliol del 2010

XXIV Cursa Santa Cristina

Aquest dissabte es va celebrar la tradicional cursa de Santa Cristina. Abans de començar, però, hi havia elements externs que eren diferents d'altres edicions. Estava una mica núvol, amb ventet i la temperatura no era massa elevada. Malgrat això, la xafogor, sobretot en començar a córrer, estava present.

Com sempre, durant la cursa sembla que estiguis esprintant contínuament. Els quilòmetres van caient (els planers per sota quatre o al voltant i els que tendeixen cap amunt en 4m10s) i la suor es va notant cada cop més. Al final, arribada amb 31m5s per fer els 7'77 quilòmetres, classificat en el lloc 60è d'un total de 360.

Demà, ruta turística per Barcelona amb GoCar

http://www.medicaldentalfs.com/wp-content/uploads/image/GoCarBarcelona.JPG

dijous, 22 de juliol del 2010

dilluns, 19 de juliol del 2010

XVIII Marxa popular a Sant Maurici

Diumenge 25 de juliol de 2010
XVIII Marxa popular a Sant Maurici
Sortida des de l'avinguda dels Països Catalans de Caldes de Malavella a les 8.30 del matí.
Recorregut de 8'1 quilòmetres

XXVII Clar de Lluna

Dissabte 24 de juliol de 2010
XXVII Clar de Lluna a Santa Maria de Palautordera
Sortida a les 22h des de la plaça de la Vila
Recorregut d'uns 10 qm

XXIV Cursa de Santa Cristina d'Aro

Dissabte 24 de juliol de 2010
XXIV Cursa de Santa Cristina d'Aro
Sortida a les 19h des de la plaça Baldiri Reixach
Recorregut de 7'5 qm.

divendres, 16 de juliol del 2010

Carbassó de primera que compleix la mitjana espanyola: 27 centímetres

no és ben bé del tot cert

Sanitat veta la venda de brioixeria industrial als col·legis espanyols

Setge als productes poc saludables a fi de combatre l'obesitat que afecta un de cada quatre menors de 12 anys. Amb aquest objectiu, el Ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes que no havien pres mesures de cap mena assumiran una norma, que ja s'aplica des de fa temps a Catalunya, que prohibirà la venda d'aliments amb un alt contingut en àcids grassos saturats i trans, sal i sucres, «ja sigui mitjançant màquines expenedores o en cantines, bars o locals similars situats a l'interior dels centres escolars». El veto suposa el desterrament dels productes de brioixeria, refrescos, caramels, llaminadures, pols, sorbets, xocolates i aperitius salats. La Conselleria de Salut va impulsar una mesura similar a finals del 2007, subscrivint un acord amb l'Associació Catalana de Vending, que distribueix menjar als centres.

La futura norma també proposa impedir la instal·lació de màquines en zones on hi puguin tenir accés els alumnes d'educació infantil, primària i especial, i eliminar la publicitat de les màquines expenedores, «per evitar l'efecte inductor que aquesta pugui tenir en els escolars, i que pugui condicionar la selecció de determinats aliments i begudes».

EL PERIODICO

No és ben bé així ja que a molts instituts on he treballat, durant l'hora del pati es venen croissants per fer diners per al viatge de final de curs. Això sí, no hi ha màquines d'autovenda. Però és ser una mica hipòcrita (per no dir "es de ser inútiles") no tenir màquina però sí vendre'n a l'hora del pati. Això ja ho vaig comentar i algun company de feina em va mirar com si fos una cosa rara ...

http://boletines.consumer.es/nutricion/web/es/20061113/imgs_propias/promo.jpg

dijous, 15 de juliol del 2010

morir-se de calor

Desenes de russos moren ofegats cada dia per banyar-se sota els efectes de l'alcohol

L'onada de calor que afecta Rússia aquests dies ha fet augmentar de manera alarmant el nombre de persones ofegades. En concret, cada dia moren per aquesta causa desenes de persones. La majoria es trobaven sota els efectes de l'alcohol o es banyaven en zones prohibides. Alguns es queixen que no hi ha prou espais habilitats per al bany.

Feia trenta anys que Rússia no vivia una onada de calor com la que s'està vivint aquests dies. Les altes temperatures han fet que moltes persones hagin sortit al carrer per intentar escapar de la calor. Per refrescar-se se submergeixen en fonts públiques, estanys, al riu o a les platges, fins i tot en aquells llocs on està prohibit el bany. El problema ve quan es barreja la calor amb els efectes de l'alcohol i la conseqüent negligència, fet que hauria provocat la mort de 300 persones en només una setmana.

La situació preocupa les autoritats del país. "Només ahir es van ofegar 52 persones, entre elles 7 nens", informava aquest dimecres el cap de departament del Ministeri d'Emergències rus Seriogin Vadim, "molts estaven ebris", afegia.

Precisament la mort d'alguns nens que s'ofeguen perquè els adults, ebris, no els vigilen està colpint el país. Un dels casos que ha escandalitzat més l'opinió pública és el de 6 nens que es van ofegar durant un campament d'estiu. Els monitors anaven beguts. Com a reacció a les protestes de la opinió pública per la tragèdia, el president rus, Dmitri Medvédev, ha advertit que aquestes negligències es podrien convertir en delicte, i ha demanat que es castigui els responsables.

Alguns ciutadans, acalorats, es queixen que no tenen suficients espais on banyar-se i que el govern es limita a prohibir zones per al bany en comptes d'habilitar-ne.

L'onada de calor que des de fa tres setmanes afecta Rússia és la pitjor en tres dècades i es preveu que duri encara una setmana més.

3CAT24

Persones banyant-se a Moscou a les aigües reservades de Khimkinsky. (Foto: Reuters)

Un grup ecologista arrassa per error el camp d´un pagès

La Fundació Antama nega que s'hi estigués fent cap tipus d'experiment amb transgènics


La destrossa dels camps de blat de moro es va fer aquest dilluns a càrrec d'activites contraris als transgènics.Vestits amb granotes blanques, els ecologistes destrossen les plantes de blat de moro. Els ecologistes sabotejadors es dirigeixen cap al camp de l'agricultor privat.

Fundación Antama, una entitat favorable a l'ús dels transgènics i la biotecnologia aplicada a l'agricultura, el medi ambient i l'alimentació, va respondre ahir a la informació sobre el sabotatge a dos camps de blat de moro de Torroella de Montgrí en què es feien experiments transgènics. Aquesta entitat va assegurar que la destrossa dels camps que es va fer fou en terrenys d'un agricultor en què no es feia cap prova de blat de moro transgènic ni que la plantació tampoc era de l'empresa de llavors suïssa Syngenta. El membre d'Ecologistas en Acción -que informava del sabotatge a la collita-, Tom Kucharz, va respondre ahir que l'atac es va efectuar perquè es va plantar a l'aire lliure una espècie de blat de moro transgènic no autoritzada a l'aire lliure -amb el risc que comporta de contaminació de les plantacions veïnes- i va mostrar-se convençut que els camps eren cultivats per la citada empreses de llavors.

Fonts municipals van confirmar ahir que el succés s'havia produït a la zona de Mas Pinell i apuntaven que en tot cas, com ja senyalava ahir aquest diari, Syngenta havia demanat permís per experimentar en dos camps en aquell espai, però finalment hi va renunciar. No obstant això, desconeixien l'agricultor afectat.

La Fundación Antama explica que els que van efectuar l'atac va ser l'organització francesa Faucheurs Volontaires (Segadors Voluntaris), cosa que Kucharz nega i ho atribueix a Ecologistas en Acción. Assegurava la Fundació que els camps són d'un agricultor particular en què no hi havia ni blat de moro transgènic en fase d'experimentació ni cap conreu de Syngenta.

La fundació també reitera el risc que comporta fer públic la ubicació exacta de finques d'assaig. Aquest fet es va produir amb aquests camps, que els va fer públics l'entitat Amigos de la Tierra a través d'informació facilitada pel Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural. També ho deia l'Asociación Nacional de Obtentores Vegetales ja que suposa un risc per als treballadors de les empreses i "per a nombrosos agricultors que no tenen res a veure amb les empreses de llavors; una advertència que finalment ha desmostrat ser fundada".

Sobre la publicació o no de la localització dels camps de collites transgèniques com dels d'experimentació, hi ha una evident confrontació entre els pro i els antitransgènics. Kucharz va manifestar ahir que el govern espanyol incompleix la normativa europea que obliga a fer públics aquests espais.

Ahir, aquest diari es va posar en contacte amb diferents agricultors de blat de moro de Torroella i la Tallada d'Empordà. Algun d'ells tenia coneixement que alguna cosa es preparava entre ecologistes francesos contraris als transgènics.

DIARI DE GIRONA

dilluns, 12 de juliol del 2010

V Cursa La Suada d'Agullana

Diumenge 18 de juliol de 2010
V Cursa La Suada d'Agullana
Sortida a les 9 del matí des del camp de futbol
Recorregut de 25 quilòmetres

divendres, 9 de juliol del 2010

A 53 quilòmetres de Santiago

Sembla que anem a preu fet però tant avui, ahir i demà la trentena de quilòmetres van caient. Ahir marxàvem de Sarria entre boira i la tempesta ens va caure ben d'hora. Això no ens va fer decaure i vam acabar arribant a Gonzar després de 30'6 quilòmetres. Avui, entre boires matinals, hem fet camí cap a Melide, on som ara, després de 32 quilòmetres. I demà arribarem a Pedrouzo, penúltima etapa, de 33. Finalment, diumenge arribarem a Santiago després de 20 quilòmetres. Anar a buscar la compostela, dutxant-se a l'alberg i cap a l'aeroport a agafar l'avió que ens tornarà a casa. Quina llàstima, durant el partit d'Espanya estarem al cotxe de tornada ...

PD. Ens acabem de fotre el pop alemany a Melide. Molt bo.

diumenge, 4 de juliol del 2010

Tercer dia de camino

Avui ha tocat 32'7 quilòmetres en 7 hores. Començàvem a Rabanal del Camino abans de les sis del matí i anar pujant cap a la Cruz de Hierro, passant per pobles semiabandonats com Foncebadón i Manjarín. Després, baixada trepidant entrant a el Bierzo i arribant, a les 2 de la tarda, a Ponferrada. Un dia de sol de justícia. Ara ja estem instal·lats a l'alberg i a la tarda farem una passejadeta per la ciutat. Demà al matí a les 6, camí cap a Vilafranca del Bierzo per acabar a Pereje després d'uns 28 quilòmetres. És un poble bastant petitet, per tant la connexió via internet no sé si serà possible. A reveure!

dissabte, 3 de juliol del 2010

Segon dia al Camino

A dos quarts de dues hem arribat a Rabanal del Camino (1.150m) després d'iniciar l'etapa a Santibáñez de Valdeiglesias. Avui hem fet 31'9 quilòmetres passant per Astorga i començant l'ascensió als monts de Lleó, que el coronarem demà passant per la Cruz de Hierro (1.500 m). Ahir, des de Lleó, vam arribar fina a Santibáñez fent un total de 35'5 quilòmetres. Demà arribarem, si va bé, a Ponferrada després de 32 quilòmetres. Demà, excepte els 7 primers quilòmetres que són de pujada, la resta són de baixada. Per tant, haurem d'anar en compte amb els genolls. I no sé si podrem veure la roja per aquí. Però no és un tema que ens preocupi gaire. Fins la pròxima connexió.

dijous, 1 de juliol del 2010

Camino de Santiago (III)

Demà al matí començarem una altra experiència al camino, esperant que sigui la darrera. Sortirem d'allà on ho vam deixar la setmana santa de 2009, León. I, dotze dies després, arribarem a Santiago de Compostela (si tot va bé, és clar). Però ho allargarem tres dies més fins a Finisterre. Com que els dos cops anteriors he intentat posar les etapes previstes i ja en el primer dia hem fet més del que dèiem, he optat per no posar res. Intentaré posar cada dia, via facebook, twitter o bloc, l'etapa que hem fet. Bon camí!


https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhb6q7DhW4Bhv6SyywWzUV_76QiScZcrsE-fO8O3fZrQ_MZo5mq23_4qB_-WK2-pqJc_6ukIvL2aUKJtzYwMJnKRcJw5AFps8h1mViq-Gi-diyoeEt6_TbqPZdW6ufvhXNegfT/s400/camino+santiago.jpg

Nada de ESO

Los profesores no pueden seguir callados mientras la administración les "invita" a aprobar a todos en 4.º de ESO

Si realmente nos creemos aquello de que es en la escuela donde se decide el futuro del país, deberíamos empezar por explicar cuál es la realidad del retraso educativo actual. Pero para eso se necesita que los profesores den un paso al frente. Es lo que hizo hace unos días Jordi, de Cornellà, en La nit a RAC1, bajo esa cobertura rayana en el anonimato que ofrece la radio. Profesor hoy de secundaria de la escuela pública aunque con una trayectoria de 21 años como docente de primaria y FP, Jordi nos contó que la administración "obliga" a los docentes a que en 3.º de ESO sólo haya un 10% de repetidores y que en 4.º aprueben todos los alumnos al margen de sus capacidades. "Para que cuadren las estadísticas".

–Si no apruebo el número de alumnos que me pide el director, me dirá que no encajo en el perfil requerido. Como soy funcionario no me echarán, pero me invitarán a que me vaya a dar clases a 80 kilómetros. ¿Qué voy a hacer?

Ese es el mundo real, fuera de tertulias y columnas.

La educación en España (y Catalunya no es una excepción) padece una gangrena que se ha ido extendiendo con cada reforma educativa: entender que los conocimientos en clase pueden adquirirse aunque sea a costa de ir rebajando el nivel de esfuerzo del alumno y la exigencia del maestro. Se ha puesto el listón tan bajo que ahora resulta que el fracaso ya es dramáticamente visible en primaria, donde uno de cada tres niños acaba sin saber leer. El chaval va arrastrando ese fracaso a la ESO, y de ahí al bachillerato y de ahí... Suma y sigue. La falta de disciplina y el desprecio al maestro echan el resto. Es innegable, además, que la permanencia obligatoria hasta los 16 años plantea problemas. La democratización de la enseñanza secundaria ha traído consigo, paradójicamente, una desigualdad social que aún no se sabe abordar, de modo que el problema lo tiene sobre todo la escuela pública. Así que parece que la única solución es el aprobado general. ¡Hagamos trampas! Que los pobres chavales no sean infelices, que no sepan nunca qué es un cate, y que lleguen todos a universitarios, que es lo que luce en las estadísticas... ¡Ah, y que los padres no hagan nada para dañar la autoestima del niño, por Dios, que hace mucho frío ahí fuera y la vida es dura! Y quien se atreva a dudar de la eficacia del sistema, que se prepare.

Todo empieza en el profesor. Si no entendemos esto, es que no entendemos nada. Debe resultar frustrante repetir a diario el fracaso del día anterior y, encima, tener que aguantar la incompetencia de una administración que ha confundido su papel. ¿Por qué no hay una rebelión en el claustro? Resulta ineludible empezar a introducir una serie de medidas correctoras ya desde primaria que sólo el maestro puede tomar. Si no se le da la confianza, no hay solución posible.

Lean este artículo a gritos, que es así como lo estoy escribiendo.

LA VANGUARDIA