dijous, 28 de gener del 2010

39 setmanes i mitja

El 2-6 del Bernabéu i el golàs d’Iniesta a Stamford Bridge han provocat una allau de parts aquesta setmana a Barcelona fruit de l’eufòria entre els culers

Va haver de ser el president, perdó Sergi Mas, l’impulsor de la idea. No content de divulgar-ho al seu programa Què has dinat? de COM Ràdio l’hi va fer saber a Xavi, el prodigiós cervell blaugrana, en la presentació de la recaptació solidària del llibre que cada any escriuen algunes desenes de periodistes esportius (Històries solidàries de l’esport, es titula), que en aquesta edició ha estat de 48.975 euros i anirà a la Fundació Alex creada per Gabriel Masfu-
rroll, el fill del qual va morir de síndrome de Down, malaltia contra la qual lluita l’exdirigent blaugrana «amb totes les forces i, des d’ara, amb la vostra ajuda».
Poc després que Xavi es negués a triar entre guanyar la Champions al Bernabéu o proclamar-se flamant campió del món amb Espanya («com diu el Pep, s’ha d’aspirar a tot»), Mas va fer la següent reflexió: «No sé si tu, Iniesta, i la resta de la plantilla del Barça sou conscients que aquesta és una gran setmana per a la família culer, ja que es compleixen 39/40 setmanes (temps habitual de gestació) del 2-6 al Bernabéu i del golàs d’Andresito, que després significaria la conquista de la Copa d’Europa». Xavi el mirava atònit esperant, és clar, que el president, perdó, Sergi Mas, completés l’exposició. «Que sàpigues que a Catalunya hi va haver molts més gols que aquell d’Andrés. Aquesta setmana han pujat un 40% els parts als hospitals de Barcelona», va reblar Mas.
A Xavi no li va quedar més remei que celebrar-ho: «Si neixen més nens espero que siguin culers perquè, pel que dius, van ser engendrats fruit d’aquella eufòria». I les rialles van inundar el saló d’actes de Caixa Panedès, patrocinador amb El Corte Inglés, del llibre solidari.
«Puc confirmar, en efecte, que els parts han augmentat aquesta setmana dels nou o deu diaris, que atenem habitualment, als 14 o 15 que tenim ara», va reconèixer ahir Mercedes Rodríguez, supervisora de parts de la Clínica Quirón. «Sempre que notem algun repunt, busquem la raó», va afegir Rodríguez, «i és evident que el motiu d’aquest augment aquesta setmana és l’eufòria culer fruit d’aquella golejada i el gol d’Iniesta». Rodríguez va demanar que Guardiola no renovi «perquè amb ell han augmentat les celebracions i ens obliga a fer més hores extres».
S’acumula la feina
«Jo, que sóc molt culer, puc confirmar aquesta dada. En efecte, una gran majoria dels 42 parts que tinc programats per a aquest mes s’estan produint aquesta setmana», va assenyalar el ginecòleg Josep María Flores. Una font de la Dexeus va confirmar que «aquesta setmana estem tenint problemes d’habitacions ja que, en efecte, els parts han augmentat d’una manera espectacular». Aquesta mateixa dada, que les fonts xifren al voltant d’un 40% més que qualsevol altra setmana, va ser confirmada per l’Hospital General, la Maternitat i la Residència de la Seguretat Social. Si al dia 2 de maig (Madrid) li sumes el 6 de maig (Chelsea) i esperes 39 setmanes i mitja, neix la generació Iniesta.



EL PERIODICO


http://vr21.es/wp-content/uploads/2009/05/andres-iniesta-celebrando-un-gol.jpgJustificació completa

dimecres, 27 de gener del 2010

Dependencia o independencia de Catalunya


Tras treinta años de democracia estable, sólidamente anclados en la Unión Europea y el euro, impensables los golpes de Estado, integrados en la globalización y prósperos, es hora de hacer balance sobre si le conviene a Catalunya seguir en España.

Salvo efusiones líricas, amenazas gonadales y acusaciones de delirio psiquiátrico (idénticas a las practicadas por la dictadura soviética), no se oye en España argumento alguno que justifique la dependencia de Catalunya. Los unionistas catalanes, salvo una cierta apelación a la resignación y la rutina, tampoco razonan, incluso recurren crecientemente al escarnio y la amenaza, aquí más próximos a los usos de la dictadura maoísta.

Es normal esta afasia, que se intenta ocultar bajo abundantes bramidos, pues el fundamento económico de la conveniencia de pertenecer a España ha desaparecido. Ya no es el Estado español quien tiene moneda y determina los tipos de cambio, los tipos de interés y los aranceles de importación y exportación. Ya no hay mercado español, lo ha absorbido el único europeo, y es Bruselas quien toma esas decisiones y se abre a la globalización, con el resultado inevitable de la disminución de la importancia relativa del antiguo mercado protegido: hoy Catalunya vende al resto del Estado menos del 40% de su producción, e importa de allí menos del 35%. A Catalunya la dependencia ya no le es compensada por el acceso privilegiado al mercado español, que además se ha convertido en arriesgado por ser el único en que los productos catalanes son boicoteados por el hecho de serlo (práctica del 21% de los madrileños, según ABC).

Sólo le queda a España un mecanismo de actuación económica, la inversión pública, y los datos y hechos son elocuentes: tras décadas de detraer cada año el 10% del PIB catalán sin invertir en Catalunya (19.200 millones de euros el 2005), se desploman los servicios públicos que gestiona España y llevan su E: RENFE, AENA, REE, ENDESA, etc. ¿Qué reciben los catalanes a cambio del expolio fiscal? Ni siquiera la transparencia, pues los balances fiscales, públicos en la Unión Europea, Alemania o Reino Unido, los ocultan en España tanto los gobiernos del PP como los del PSOE. ¿Qué esconden?

Tampoco a la hora de comprar empresas españolas es una ventaja estar en España, pues la toma de control catalana es bloqueada de una u otra manera, y contra ella se blande la Constitución y la xenofobia, que no se invoca frente a OPAs alemanas o italianas.

Al expolio del Estado y la explotación monopolística de los servicios públicos privatizados se añade la penuria de la Generalitat. Baste un dato: tras treinta años de autonomía, y para 7,5 millones de habitantes, el presupuesto catalán es de 32.000 millones de euros. Tras ocho años de autonomía, y para 5 millones de habitantes, el presupuesto escocés es de 46.000 millones de euros. Escocia en ocho años ha conseguido el doble por habitante de lo conseguido por Catalunya en treinta.

Mal negocio es hoy España para Catalunya: privada de política fiscal, crónicamente objeto de desinversión pública, discriminada hasta en tratados internacionales (esos que firma el Estado español prohibiendo que utilicen el aeropuerto de Barcelona los aviones desde o hacia Toronto, Miami, México, Bangkok, Kuala Lumpur, etc.), boicoteados sus productos, rechazados sus compradores como extranjeros hostiles, ¿a quién le interesa continuar la dependencia? ¿Alguien podría explicar alguna ventaja comparativa de la dependencia respecto a la independencia? (si puede ser, sin insultar).
El problema de Catalunya se llama España, que se dedica, mediante el aparato del Estado que los catalanes pagan, a bloquear todos sus proyectos: ni conexión ferroviaria del puerto con Europa, ni servicios públicos que funcionen, ni inversiones en infraestructuras, ni TGV a Europa, ni toma de control de empresas españolas, ni aeropuerto intercontinental, ni nada de nada.

Ya están conseguidos los objetivos modernizadores comunes a catalanes y españoles, España ya es democrática y europea, pero tan adversa a la diversidad como siempre, no se concibe como plurinacional sino como unitaria, y percibe a los ‘diferentes’ no como un activo a promover sino como una molestia a eliminar. Proclama que Catalunya es España, pero piensa y actúa que Catalunya es de España. Una posesión.

Intentamos de buena fe una corrección del expolio fiscal, el dominio político y la discriminación económica y cultural. Tendimos la mano para sólo recibir insultos, boicots y engaños, y un Estatuto que no se aplica ni cumple, pues este Gobierno español, como los anteriores, no tiene por qué cumplir la ley cuando afecta a Catalunya. No pasa nada, ya lo avalarán como siempre los Tribunales Supremo y Constitucional, que para eso los nombran el PP y el PSOE.
Se equivocan: bloqueada bajo España, maltratada en España, insultada por España, harta de España, a Catalunya sólo le queda un camino: la independencia.

España tiene mucho a ganar con un Estado catalán, perdería un miembro descontento y problemático pero ganaría un buen vecino y amigo, y podría superar los bloqueos que sufren las libertades y la democracia por causa de una estructura institucional concebida y practicada para asegurar el dominio de una mayoría nacional española sobre las minorías nacionales. Como ya advirtió Burke, es ese dominio la causa de las mayores corrupciones del orden constitucional.
Dijo Azaña que para mantener España unida había que bombardear Barcelona cada cincuenta años, método que calificaba de bárbaro pero efectivo. Los bombardeos ya no son posibles, y España no ha aprendido en su lugar el método de ganar la adhesión cordial e interesada de los catalanes. En el fondo, tanto da. Se ponga como se ponga, la independencia de Catalunya es ineluctable e inevitable. Mene Tequel Parsin. Ha empezado la cuenta atrás.

Alfons López Tena es vocal del Consejo General del Poder Judicial.

15-10-07.jpg

dilluns, 25 de gener del 2010

XXVI Marxa de Sant Pau. Sant Pol de Mar

Diumenge 31 de gener de 2010.
XXVI Marxa de Sant Pau a Sant Pol de Mar.
Sortida a les 8 del matí des de la Plaça Anselm Clavé.
Recorregut d'uns 13 quilòmetres.

III Cursa dels Bombers de Girona

Diumenge 31 de gener de 2010.
III Cursa dels Bombers de Girona.
Sortida a les 10 del matí des del Parc de Bombers de Girona (C/ Joan Torró, 15)
Recorregut de 10 quilòmetres.

diumenge, 24 de gener del 2010

campions d'hivern, invictes en la primera volta i 8 punts, de moment



1.470

Un any més, i ja en van disset, ha tocat la marxa de Vilobí d'Onyar. A les 6 del matí, verificació del recorregut perquè la humitat i la poca pluja que ha caigut no hagués malmès algunes de les senyals i, un cop arribat al pavelló, moviment de taules i d'objectes perquè no ens mulléssim. Inscripcions i a les 9, la sortida. Fins a Sant Dalmai, tranquilet. Amb en David i l'Albert, anant comentant la jugada. A partir de Sant Dalmai, i amb la pujada, canvi de ritme i forçar els músculs. Pujada a Sant Llop, visita a Can Boadas i baixada fins a la capçalera de la pista de l'aeroport, a un ritme de 4'30'' el quilòmetre aproximadament. Trobada amb companys d'altres curses i caminades i alentiment del ritme, per arribar a Vilobí un altre cop amb un temps d'1h24m per fer els 15'8 quilòmetres. Guardant forces per d'aquí quinze dies, a la mitja marató de Granollers.

http://mw2.google.com/mw-panoramio/photos/medium/4043609.jpg

divendres, 22 de gener del 2010

Més de la meitat de catalans no sap qui els governa

Només el 48,9% sap que el Govern està format per PSC, ERC i ICV

A la pregunta del CEO de "quin o quins partits formen l'actual Govern de Catalunya", un 48,9% si que els coneix, mentre que el 37,4% no els coneixen i un 13,6 respon que "no ho sap". Aquesta xifra encara s'agreuja més quan els hi pregunten quins són els partits que tenen representació en l'actual Parlament de Catalunya.

Només un 22,4% encerta els sis partits, mentre que un 20% n'encerta 5. Per contra, un 37,5% no encerta i un 19,9% respon que "no ho sap". A més, el 41,1% dels catalans admet que la política li interessa "poc" i un 18,1% que li interessa "gens".

E-NOTICIES

És que no fan bé les enquestes. Si es fes l'enquesta amb la foto dels polítics segur que ho sabrien. Ara sí, que no s'equivoquin en la seva tria ...

Si posen la primera foto, ningú els coneixerà. En canvi, només cal que posin les tres següents. Ningú tindrà cap mena de dubte.





dijous, 21 de gener del 2010

catalans, valencials i illencs, cada cop més separats. No ens acabarem reconeixent.

L'Avui deixa de repartir-se en paper al País Valencià i a les Illes

Valencians i mallorquins opinen sobre la retirada dels quioscos del diari barceloní · Lamenten la decisió de l'empresa editora i demanen que s'ho repensi

El diari Avui ha deixat de distribuir-se aquesta setmana a les Illes i al País Valencià; també a Madrid. Tenint en compte que ja fa molt que no es reparteix formalment a Catalunya Nord, ara l'Avui de paper solament es troba als quioscos del Principat. La nova empresa editora del diari, Hermes Comunicació SA, editora també del diari El Punt, ha pres aquesta decisió adduint motius econòmics. 'No és una decisió periodística, sinó d'empresa, una decisió que no hauríem volgut haver de prendre mai', explica a VilaWeb Xevi Xirgu, director del diari.

'No podem amagar que és una decisió dura i complicada i l'única cosa que podem demanar des de la redacció és comprensió, en un context de crisi com el que vivim', diu Xirgu, que explica que un dels objectius de l'empresa editora és de reduir tan ràpidament com sigui possible els cinc milions d'euros de pèrdua anuals del diari. A més, diu, l'empresa s'ha proposat de no portar a terme l'ERO previst per la direcció anterior, i de no fer-ne cap, si més no durant el 2010. En aquesta situació 'cal prendre moltes decisions difícils i la distribució de quatre-cents diaris entre les Illes, el País Valencià i Madrid era una línia insostenible'.

L'Avui ha informat per carta a tots els subscriptors afectats i els ha ofert la possibilitat de rebre el diari per correu tradicional, cosa que implica rebre'l amb dos dies o tres de retard. Xirgu també ha recordat que tots els lectors poden continuar llegint el diari des d'internet.

VILAWEB


http://www.gastroteca.cat/content/imgs/campanyas/logo_avui.jpg

dimecres, 20 de gener del 2010

sense comentaris ...

ERC atribueix a un error del Senegal l'anunci de Carod d'un consolat

Al Parlament ha ressonat la polèmica pel viatge al Senegal de Josep-Lluís Carod-Rovira. Des d'allà, el vicepresident del govern va anunciar l'obertura d'un consolat honorari d'aquest país africà a Barcelona, un organisme, però, que ja existeix des del 1973. ERC atribueix l'error al govern senegalès, que es pensava que el consolat estava vacant. L'oposició qualifica aquest episodi de nou ridícul del vicepresident.

TELENOTICIES

Josep-Lluís Carod-Rovira en una imatge d'arxiu

quin perill que estigui tant aprop ...

Es reactiva l'interès d'Ikea per trobar uns terrenys a la demarcació on instal·lar-se


La multinacional Ikea ha reactivat el seu interès per trobar uns terrenys a les comarques gironines on obrir una botiga. De fet, la companyia no ha amagat mai que, dins el pla d'expansió que té dissenyat fins al 2020, hi ha l'objectiu d'inaugurar set nous establiments a Catalunya, un d'ells a la demarcació. Tal com ha pogut saber aquest diari, Ikea treballa en l'horitzó del 2012-2013 per establir-se a les comarques gironines. I ho fa amb diverses possibilitats d'emplaçament: una de les prioritàries són uns terrenys a cavall dels municipis de Salt i Vilablareix, situats just davant l'Espai Gironès i a tocar de l'autopista. I una de les que darrerament han pres força és la zona sud de la Jonquera, prop dels terrenys on ja està previst construir-hi un centre comercial outlet.

EL PUNT



http://home.wangjianshuo.com/archives/2003/03/30/shanghai-ikea-flag.poles.jpg

Pep Guardiola, renovat!

http://www.vootar.com/imgs/elementos/1261269301_PepGuardiola.jpg

dimarts, 19 de gener del 2010

La Universitat de Cambridge sosté que córrer habitualment millora la memòria

Un estudi dut a terme per investigadors de la Universitat de Cambridge (Regne Unit) i l'Institut Nacional per a l'Envelliment de Maryland (EUA) ha revelat que córrer de manera regular millora la memòria, informa el diari The Guardian.

L'estudi, liderat per Timothy Bussey, neuròleg del centre docent britànic, va comparar la capacitat de memorització d'un grup de ratolins que corrien una mitjana 24 quilòmetres diaris en una roda, amb un altre grup que no ho feien.

Doble d'encerts

Quan es va sotmetre els rosegadors a un test de memòria, en què rebien una terròs de sucre si tocaven amb el morro un quadrat al costat esquerre de la pantalla d'un ordinador, i no eren recompensats quan en tocaven un altre situat al costat dret, el primer grup va tenir el doble d'encerts que el segon.

Aquest examen es podria considerar l'equivalent a un test en què es demanés a una persona que recordés què va mejar per sopar la dues nits anteriors, o on va aparcar el cotxe diferents dies.

També es va observar que els ratolins que corrien havien desenvolupat fins a 6.000 noves neurones per mil·límetre cúbic en una zona de l'hipocamp, regió cerebral responsable del record.

Més sang i més hormones

L'increment del flux sanguini al cervell o l'augment de les hormones que propicia l'exercici podrien ser les causes d'aquest augment, segons els investigadors.

EL PERIODICO


de bin laden a llamazares

http://www.bbc.co.uk/worldservice/assets/images/2010/01/16/100116231157_sp_llama_ap_466x200.jpg

diumenge, 17 de gener del 2010

XVII Marxa popular de Vilobí d'Onyar

Diumenge 24 de gener de 2010
XVII Marxa popular del municipi de Vilobí d'Onyar
Sortida a les 9 del matí des del pati de les escoles.
Inscripcions 1 hora abans.
Preu: 7 euros.
Dos recorreguts a escollir: un de 9 quilòmetres a les Fonts de Salitja i un altre de 15 al volcà de la Crosa de Sant Dalmai

4 gols, 5 punts de distància i campions d'hivern. Això sí que és un triplet!


dimarts, 12 de gener del 2010

déu ni do

La temperatura rècord: -89,2º C

La massa d'aire fred procedia de l'Antàrtic i es va instal·lar durant deu dies sobre la part alta de l'altiplà antàrtic, on hi ha instal·lada l'estació científica russa de Vostok que va registrar aquest rècord i que mesura temperatures des del 1958.

L'estudi de la British Antartic Survey i l'Artic and Antartic Research Institute de Rússia ha estudiat les causes que van portar a aquesta temperatura extrema i ha permès simular amb èxit la ràpida pèrdua d'escalfor en un període similar al que hi va haver l'any 1983 en un altitud de gairebé 3.500 metres.

Un dels autors de l'estudi, John Turner, ha explicat que l'Antàrtida encara no ha patit, com l'Àrtic, els efectes de l'escalfament global del planeta però que les pròximes dècades aquesta zona gèlida en notarà les seqüeles. És per això que Turner dubta que la temperatura rècord de -89,2º C es pugui repetir.

La zona analitzada pot registrar temperatures de -66º C, lluny de l'índex registrat al mes de juliol del 1983. La tecnologia utilitzada per aquest estudi ha combinat gràfics meteorològics, imatges de satèl·lit, registres de temperatures, pressió atmosfèrica, i velocitat i direcció del vent preses cada sis hores.

TELENOTICIES

Les limitacions al turisme pretenen preservar l'ecosistema de l'Antàrtida. (Foto: Reuters)

dissabte, 9 de gener del 2010

Oymyakon, un poble perdut de Sibèria, és el lloc habitat més fred del planeta

L’hivern dura vuit mesos i la temperatura mitjana de gener és de -45 graus

¿Fred? ¿Els 5 graus, positius, ahir a Barcelona? És clar que no. ¿Els 17o sota zero a Boí, de nit? Certament. Però per als habitants d’Oymyakon aquesta temperatura hauria estat el paradís. A l’hivern més calorós de la seva història, aquest poble perdut a Sibèria va registrar una vegada 16,6 graus sota zero. Va ser el seu rècord en un mes de gener, rècord de temperatura màxima. La mitjana sol ser de 42o sota zero. I ahir a la nit, a les cinc de la matinada hora local, el ­termòmetre de l’estació meteorològica d’Oymyakon indicava 52o sota zero.
És una xifra màgica per als nens del poble: si el mercuri baixa encara més d’aquests –52o, no hi ha escola, tot i que des de fa cinc anys l’escola té calefacció. Però seria massa arriscat fer-los caminar pels carrers foscos, on el sol va sortir ahir a les 10.58 hores i es va pondre a les 16.10. No cal dir que per als entre 500 i 900 habitants d’Oymyakon –les dades varien segons la font– la vida és dura, molt dura en hiverns que s’allarguen durant set o vuit interminables mesos de l’any.
El poble, a l’extrem oriental de Rússia, a la regió de Sakha o Ia­cútia, és famós per ser el lloc habitat més fred del món. Fama que deu als 72,1o sota zero registrats el 26 de ­gener de 1926, però també al fet que aquest fred es repeteix any ­rere any a la vall del riu Indigirka, on no arriba el vent i on una manta gè­lida cobreix les cases durant mesos. «He ­viatjat a molts llocs, però he de dir que Oymyakon és un dels indrets més inusuals que he vist. Hi ha ­altres llocs més a prop del pol Nord, a ­Noruega per exemple, però cap ­poble pateix les ­condicions meteorològiques tan extremes com aquest», afirma Luciano Napolitano, un experimentat rodamón de Milà que va visitar la zona a finals del 2007.
La fi del món
Oymyakon és un d’aquells llocs que gairebé literalment és la fi del món. Està situat a dos, tres dies en c­otxe des de la ciutat més pròxima, ­Iakutsk, on els 200.000 habitants ­suporten una mitjana al gener de -40o. Només s’hi pot arribar a ­l’hivern, quan llacs i rius estan gelats. Una part del ­camí es re­corre ­sobre l’autopista de Kolyma, més coneguda per la carretera dels ­ossos. Va ser ­construïda per ­encàrrec de ­Stalin i els tre­­ba­lladors eren presos dels gulags si­berians. Milers van morir a causa de les ­condicions tan ex­tremes i van ser enterrats sota el paviment.
Stalin va voler obrir el poble, ­envoltat de muntanyes riques en or, plata i altres materials preciosos, al món i assentar, de passada, els ­nòmades sakha de la zona. Abans, aquí només vivien entre el maig i l’octubre els caçadors de rens; ara és habitat tot l’any. «Com que el fred tan extrem és normal aquí, estan ben organitzats –manifesta Lu­ciano ­Napolitano–. A ­Europa ens col·lapsem amb una mica de neu, aquí la vida normal ­segueix». ­¿Vida normal? No hi ha aigua ­corrent (les canonades es congelarien i ­re­bentarien), sinó que es descongelen ­enormes cubs de gel per al consum; també passa amb la llet. Al ­carrer no es poden portar ulleres, ja que s’enganxarien a la cara. I els motors dels cotxes (tots amb doble vidre) no s’apaguen en tot el dia, perquè no hi hagi problemes a l’hora d’arrencar.
«És un paradís, pel paisatge nevat, la naturalesa pristina, però viure aquí és una altra cosa», sap el viatger Napolitano. Dins de les cases, la llenya puja la temperatura a uns 30 graus, positius. Després, el vodka escalfa els cossos també per dins. L’alcohol, diuen a Oymyakon, causa més morts que el fred.


EL PERIODICO

Les cases d'Oymyakon, Sibèria, durant les poques hores de llum del dia en ple hivern. Foto: EL PERIÓDICO

dimecres, 6 de gener del 2010

però demà sortirà un article que ho contradirà ... què us hi jugueu?

El punt G de les dones no existeix

El punt G de les dones pot ser que no existeixi i que sigui subjectiu. Així ho assegura un estudi britànic que ha analitzat 1.800 dones sense trobar cap prova de l'existència d'aquesta zona erògena. Investigadors del King's College de Londres han preguntat a 900 parelles de germanes bessones on tenien el punt G, i cap de les parelles ha coincidit en la resposta, malgrat tenir similitud genètica. Els autors de l'informe consideren que això demostra que és impossible trobar proves reals de l'existència d'aquesta zona erògena, i que és un mite estimulat per les revistes i els terapeutes sexuals. Afegeixen que l'estudi servirà per treure pressió a les dones que se senten imperfectes perquè no tenen aquest punt.

TELENOTICIES

El punt G seria un mite.