dijous, 31 de juliol del 2008

Festa major de Sant Feliu de Guíxols

Festa major de Sant Feliu de Guíxols: del 31 de juliol al 9 d'agost de 2008

Dijous 31 de juliol: Quercus, Malas Influencias, Morphium i Kontraband
Divendres 1 d'agost: Els Montgrins, Sin Fin, Lexa, La Téknica i Prome
Dissabte 2 d'agost: Los Mejores, Bullit, Burman Flash i La Troup
Diumenge 3 d'agost: Orquestra Di-versiones
Dilluns 4 d'agost: La Salseta del Poble Sec

Festa major de Caldes de Malavella

Quan arriba l'estiu i, sobretot, l'agost, s'omple el territori de festes majors. Amb la voluntat de servei públic d'aquest bloc (...), anirem publicant les festes més properes. Òbviament, posarem atenció a les activitats musicals nocturnes ja que és el que m'interessa més ... ja arribarà l'època de les actuacions infantils o els balls dels avis.

Començarem amb la festa major de Caldes de Malavella: del 31 de juliol al 5 d'agost.

Divendres 1 d'agost: Victor Electric Band, Strombers i Skatacrack
Dissabte 2 d'agost: Baeturia, Gertrudis i Spirit
Diumenge 3 d'agost: Loca Histeria, Gino Diamantini i DJ Mamma mia
Dilluns 4 d'agost: Discomobil Albert i Ruben

La mofa d'un regidor d'ICV suscita les ires a Extremadura



El suposat anonimat que envolta internet ha tornat a jugar una mala passada a un polític. Lluís Suñé Morales, regidor d'Alternativa Baix Gaià, en l'oposició a l'ajuntament de Torredembarra, i excap de llista d'ICV-EUiA a les eleccions generals per Tarragona, es troba en l'ull de l'huracà per haver instat en to mordaç al seu bloc a apadrinar per 1.000 euros nens extremenys. La Junta d'Extremadura ha anunciat que portarà el cas a la Fiscalia i ha sol.licitat a la Generalitat que hi intervingui i condemni el que considera "un insult i una agressió inacceptables".
Suñé va admetre ahir haver-se equivocat al difondre un cartell amb dos menors seminus i amb la cara i els cabells bruts en què es podia llegir: Un 8,7% del PIB català no és suficient. Apadrina un nen extremeny per 1.000 euros al mes. A la imatge, consten el logotip del Govern d'Espanya i el d'Unicef.
En caràcters més grans i amb la bandera extremenya també figurava la llegenda SOS. Extremadura needs you! (¡Extremadura et necessita!). "He comès un error i ho reconec, però sobretot vull deixar molt clar que no vull provocar cap enfrontament", va assegurar Suñé després de retirar, ahir a mitja tarda, el polèmic cartell, que va penjar a la xarxa diumenge.

EL PERIODICO

Que la solidaritat arriba a uns límits que la traspassen i s'entra en un espoli d'acord. Però per argumentar-ho no cal fent aquests pamflets barrejant banderes, organitzacions internacionals i criatures. És lògic que, des de les espanyes, se'ns vagi acusant de tots. Tots nosaltres ho facilitem.

10a caminada nocturna per les Gavarres

Un any més l’associació bisbalenca ESPOC organitza la Caminada Nocturna per les Gavarres, Memorial Lluís Font Rubio, que el proper dia 2 d’agost arriba a la seva desena edició.

Amb més de 900 participants l’any passat, la caminada es consolida com una activitat tant per a joves com per a grans, tant per a aquells a qui agrada fer esport, com per a aquells que busquen una activitat diferent i original per a un dissabte a la nit.

La Caminada Nocturna s’organitza des de fa 10 anys cada primer dissabte d’agost, que aquest any cau el dia 2. Us hi podreu inscriure a partir de les 22 h i fins a les 23.30 h i sortir immediatament.A l’arribada podreu recollir un petit obsequi de record: la samarreta dels deu anys.El recorregut previst enguany, d’aproximadament 15 quilòmetres, és el següent: piscina municipal, font de l’Arbre, palanca de Cruïlles, mas Salelles, alzina grossa de can Salelles, mas Aldrich, mas Llobet, can Coia, molí de can Coia, resclosa del molí d’en molines, pont de les Dobles, can Molines, mas Massaller, mas Ros i la Bisbal.

Com cada any, a l’arribada us espera la xocolatada i la possibilitat de remullar-vos a la piscina.

Us recordem que cal portar llanterna, roba i calçat adequat, banyador i tovallola i moltes ganes de passar-ho bé i gaudir de la natura.

Us hi esperem a tots!!

Una cordial salutació,

ESPOC



Etapa 1: Roncesvalles-Trinidad de Arre

Després de dormir amb més de cent persones, a dos quarts de sis del matí ens llevàvem per iniciar el nostre Camino. Preparem la motxilla, mengem algunes barres energètiques i sortim a fer camí, amb la primera claror del dia. Camins estrets, boscos de faigs i pobles típics de la muntanya navarresa anem trobant al llarg de la jornada, amb una pluja fina que no ens impedeix avançar en una jornada molts quilòmetres. Després de vuit hores i 45 minuts i 38 quilòmetres, arribàvem a tres quarts de quatre a Trinidad de Arre, a tant sols 4 quilòmetres de Pamplona. Per sort, a l'alberg hi havia tres llits lliures ...





dimecres, 30 de juliol del 2008

Els menors de 26 anys són els treballadors menys productius en dècades, segons un estudi


Les persones que van néixer a partir del 1982, el que es coneix com a generació I, ara en plena incorporació al mercat laboral, són els treballadors menys productius en àmbit internacional, segons un estudi de la consultora Proudfoot Consulting en el qual es recullen les opinions de 1.500 directius de 15 països.

Per contra, l'informe assenyala que els nascuts entre el 1970 i el 1982 (generació X) són els més productius en comparació amb la generació I i amb els anomenats baby-boomers, és a dir, els nascuts en els anys 60.

Segons la consultora que ha elaborat aquest estudi, això pot deure's al fet que als treballadors que van néixer a Espanya en els anys 60 se'ls va inculcar un respecte més gran pel treball, com a conseqüència de les dificultats econòmiques i socials de l'època. Per contra, al Canadà es vivia llavors una etapa d'estabilitat política i econòmica que va fer que aquesta generació disfrutés d'unes condicions més favorables.

Per al 6,1% dels espanyols, la generació X és la menys productiva, percentatge que en el cas de França s'eleva al 12,5%. No obstant, en tots els casos, el "gran perdedor" d'aquesta batalla intergeneracional és la generació I. Una quarta part dels espanyols i els francesos i un terç dels directius brasilers comparteixen aquesta opinió.

L'informe de Proudfoot Consulting constata que la productivitat dels espanyols és molt baixa malgrat les moltes hores que passen a l'oficina. De fet, la productivitat a Espanya avança a taxes anuals inferiors a l'1%, només per sobre d'Itàlia i Portugal. L'any passat, segons la Comissió Europea, la productivitat espanyola va augmentar un 0,8%, gairebé la meitat de la mitjana de la UE-27 (1,5%).

EL PERIODICO
A la tres

La crisi com a llei d'estrangeria

Toni Cruanyes / Director adjunt

Sobre immigració s'escriuen i es diuen moltes tonteries. A través de les ulleres del prejudici, hi ha qui veu tot estranger com un criminal en potència, i hi ha qui per no semblar racista acaba caient en la buidor del que és políticament correcte. Totes dues visions pateixen efectes distorsionadors: els governs -el nostre, i els de tot Europa- fan demagògia fàcil, aprofitant la por provocada per l'allau immigratòria dels últims anys. Als polítics no els interessen tant les solucions com que es percebi que donen solucions. Per això, si cal donar un missatge de fermesa a la població s'anuncien repatriacions massives o es prenen mesures gairebé inhumanes contra els reagrupaments familiars. Si, pel contrari, es vol donar un missatge progressista, només cal dir a tort i a dret que els nouvinguts haurien de tenir dret immediat al vot. En cap dels dos casos hi ha un interès real a donar resposta a un problema evident: cada vegada som més, els serveis socials són els mateixos i la convivència entre cultures diferents no sempre és fàcil.

Però vet aquí que, quan la paciència dels ciutadans europeus començava a donar senyals d'esgotament, ha arribat la crisi. De cop ja no som un país tan atractiu. No oferim les oportunitats d'abans i l'arribada de nous immigrants disminueix dràsticament. A més, uns 200.000 dels que fa poc que van arribar poden acollir-se als plans del govern espanyol de facilitar-los el retorn a casa. Així com la bonança econòmica va provocar un efecte crida al Magrib i a l'Europa de l'Est en els anys 90 i principis del nou segle, la crisi els frena de fer-ho ara. A Catalunya, 50.000 persones menys que l'any passat han iniciat tràmits per treballar. És el primer símptoma d'un nou fenomen: l'estancament o la davallada de la immigració. Potser allò que no han assolit ni governs estatals ni la Unió Europea ho acabarà aconseguint la crisi.

AVUI

dilluns, 28 de juliol del 2008

Dissabte passat vaig anar a Santa Cristina d'Aro per córrer la tradicional cursa de juliol. La calor era força destacable, així com la humitat, que va fer que suéssim la cansalada i la gota grossa. Un circuit molt ràpid, amb una sola pujadeta, i que t'obliga a anar tant ràpid que sembla que estiguis més de mitja hora fent un esprint continu. Al final, l'obsequi era una samarreta, però no sé perquè, dins la meva bossa n'hi havien dues ...

Temps: 31'28''
Distància: 7'790 km
A destacar el ritme de 4 minuts i 2 segons, amb tres quilòmetres per sota dels quatre minuts. Això sí que és córrer!

Temps de pas:
k2 8'09''
k3: 4'03''
k4: 4'09''
k5: 3'53''
k6: 3'55''
k7: 3'43''

Al final, classificat en el lloc 84 de 405 participants. La resta de la classificació, aquí.
Passa-ho!

IBERIA, RENFE I QUI ELS VA MATRICULAR

Iu Forn

Em punxen i no em treuen sang. No ho digui a ningú, però es veu que a finals d'any l'AVE BCN-Madrid transportarà més viatgers que l'avió. Què?, sorpresa molt sorpresiva, oi? És clar, qui havia d'imaginar que els humans preferirien anar de centre de la ciutat a centre de la ciutat sense retards, sense sentir-te com un delinqüent als controls d'accés i podent passejar tren amunt, tren avall, mentre fas coses tan marcianes com parlar pel mòbil o fer servir l'ordinador. Si ej que...

El Pont Aeri BCN-Madrid va ser la línia amb més trànsit del món. Això vol dir que hi havia més passatgers entre BCN i Madrid que entre Londres i París, Nova York i Los Angeles, o Tòquio i Osaka, per dir uns trajectes que ens sonen com a molt plens. I sap per què? Doncs jo, la veritat, no ho entenc, perquè miri que les alternatives eren potents. En cotxe, durant molts anys, l'excursió era molt còmoda i, sobretot, ràpida corrent per aquelles immenses autopistes d'un carril i esquivant ovelles. I en tren, a l'anada podies treure't la carrera de medicina, fer el MIR, situar-te, obrir la teva pròpia consulta, fer-te fastigosament milionari (o milionària) i comprar-te una masia a l'Empordà i una casa a la Cerdanya, concretament a Pijardà. A la tornada feies arquitectura i amb les teves pròpies mans acabaves la Sagrada Família.

Sap què diu, el meu cunyat? (bé, haig de dir-li que el meu cunyat és un paio que veu conspiracions per totes bandes). Ell defensa que les xifres demostren que no hem tingut un AVE fins ara per no perjudicar Iberia, que als anys 90 va sobreviure artificialment gràcies als immensos ingressos que li reportava l'explotació d'una línia que tenia en exclusiva (40.000 pessetes valia anar i tornar l'any 92). És a dir, que l'Estat va preferir mantenir un monopoli a oferir un servei ràpid i barat. Ai, senyor (i senyora), que malpensat és el meu cunyat... Mira que no adornar-se que això és impossible!

AVUI

dissabte, 26 de juliol del 2008

Etapa prèvia: Barcelona-Pamplona-Roncesvalles

El divendres 11 de juliol vam sortir de casa per agafar un tren a Sils que ens portés a Barcelona. Vam fer nit a Can Tupazi II i a les 5 del matí ens llevàvem per anar cap a Sants. Com que la línia verda del metro estava tancada per obres, vam haver d'anar caminant des de Gràcia (L4 a Joanic) fins a Diagonal per agafar la verda que ens dugués cap a Sants. Per tant, un primer tros amb les motxilles plenes. A les 7 del matí havia de sortir el tren cap a Pamplona, però com ja ens té acostumats RENFE, vam sortir un quart d'hora tard. A dos quarts de dues arribàvem a Pamplona, i només en baixar ja vam notar l'aire dels sanfermines. A l'estació hi havia gent vestida de blanc i vermell estirada per terra esperant algun tren que els portés cap a casa. El trajecte que vam fer entre l'estació de tren i la d'autobusos va anar acompanyat de gent dormint pels carrers o a dins dels cotxes i els constants colors blanc i vermell per tot arreu: als vestits de la gent, als carrers, a les cases ...

A les quatre de la tarda agafàvem un autobús que en poc més d'una hora ens portaria a Roncesvalles, punt d'inici del nostre camino. Feia un dia ennuvolat, frescot i plujós. A Roncesvalles ens fem la credencial, obtenim posada i acabem anant a la tradicional missa dels pelegrins, on el capellà ens beneeix perquè tinguem un bon Camino. Sopar i ben d'hora a dormir, ja que el dia feia hores que havia començat per a nosaltres i l'endemà ja no trigaria gaire d'arribar.





AVUI
Eurogames 2008

Marea homosexual

Milers de participants als Eurogames visiten en grup o en parella els principals pols d’atracció turística de la ciutat


Durant les dues primeres jornades dels Eurogames, gais i lesbianes han aconseguit fer-se visibles per tot el centre de la ciutat, com si d’una marea es tractés. Sobretot les parelles i els grups de gais, que mai passen desapercebuts, però fins i tot les lesbianes, que acostumen a ser menys visibles, han pres el carrer amb ganes de mostrar-se sense recança.

L’organització de la trobada ha posat a disposició dels visitants un programa complet per convidar-los a conèixer l’oferta cultural de la ciutat, amb entrades gratuïtes per visitar el CCCB i el Centre d’Art Santa Mònica o per veure un concert de jazz al centre cívic de la Casa Golferichs. També s’han ofert descomptes importants per entrar a la Fundació Miró, veure algun dels espectacles del Grec i anar al Teatre Poliorama. Però no tot ha sigut seriós; també han pogut veure el Museu de l’Eròtica, amb entrada amb descompte, o participar en cursos de cuina afrodisíaca, de striptis, de massatge eròtic i de cinema porno casolà al centre Desig, Cursos Eròtics. En aquest cas pagant i sense descompte, però amb un regal assegurat.

El contrapunt de les competicions i activitats culturals durant el dia l’han posat les festes cap al tard. El Village Gaixample cada dia ha muntat petites parties per a gais i per a qui s’hi volgués apuntar. Les celebracions s’han fet als bars dels carrers Enric Granados, Consell de Cent i Aribau.

Festes nocturnes
Dues de les festes més esperades dels Eurogames es van fer ahir al Poble Espanyol i al Parc del Fòrum. La primera, d’accés exclusiu per a dones, es va fer a l’Espai de la Igualtat i va acollir unes 3.000 participants. La segona, amb música de ball i pop i oberta a tothom, ha tingut uns 10.000 participants i ha durat fins a dos quarts de cinc d’aquesta matinada.

Hi ha aspectes dels Eurogames que potser es podrien millorar. Alguns esportistes s’han queixat que no els ha sigut fàcil veure gaires competicions esportives i que es potencia massa la disbauxa. “La major part de les competicions es fan en llocs allunyats uns dels altres. Quan jugues has de fer partits matí i tarda i quan acabes ja és tard i no pots veure cap dels altres. Penso que les competicions en lloc de dos dies n’haurien de durar quatre. Així, a més de jugar amb el teu equip podries veure partits que també t’interessen”, suggereixAnna Solernau, de 32 anys, de l’equip de futbol femení Las Guerreras.

AVUI

No ho entenc. Els homosexuals es queixen que pateixen discriminació per una part de la societat. Totalment d'acord. Però vols dir que ajuda organitzar jocs olímpics només per a homosexuals? Qui està discriminant en aquests jocs? Per què no hi puc participar? Per què no sóc gai? No són ells els que es creen els guetos?

divendres, 25 de juliol del 2008

I per diumenge, una altra de les clàssiques; la cursa de Sant Maurici a Caldes de Malavella.


MARXA POPULAR A SANT MAURICI, CALDES DE MALAVELLA

Acte de la Festa Major 2008

Lloc de sortida: placeta av. dels Països Catalans.
Inscripcions: 8 h. del matí, davant de l’Oficina de turisme.
Hora sortida: a 2/4 de 9 h. del matí.
Organitza: Associació Atlètica de Caldes de Malavella

XXII Cursa Popular de Santa Cristina d'Aro

Arriba una de les clàssiques curses dels estius, la de Santa Cristina d'Aro. Ràpida i calurosa serien els dos adjectius més adequats per definir-la. I polsosa potser també. Des de 1992 l'he feta 7 cops, en totes les seves distàncies. Però suposo que abans d'aquesta data ja hi havia anat alguna altra vegada, però encara no ho anotava. El 2000 i el 2003 són les darreres ocasions en que l'he feta. A veure com va demà, amb les cames plenes de múscul després de fer més de 250 quilòmetres de camino. Sí, sí, ja penjaré les fotos ...

XXII Cursa popular Santa Cristina d'Aro
Dissabte 26 de juliol de 2008
19.15 hores. 7.790 metres.

Ben fàcil, esborrem el 5



dijous, 24 de juliol del 2008

Passa-ho!

EN DIREM 'FER UN KARADZIC'

Iu Forn

Per fi ho he captat. Aquí el que passa és que en Solbes ens està aplicant el mètode Karadzic. Ei, un mètode entès com a metàfora visual, no ens equivoquem pas. A partir d'ara d'aquesta presa de pèl continuada, d'aquest canari infinit que ens estan fotent, en direm fer un Karadzic. Es tracta que tu envies un Estatut i un finançament amb un aspecte més o menys normal i te'ls tornen tan canviats que ni semblen els mateixos. Bé, de fet, per molt que et jurin que són els mateixos, te'ls mires i te'ls remires del dret i del revés i acabes dient: vols dir que no són uns altres? Vaja, com passa amb el tal Karadzic.

Vam enviar un carpaccio d'Estatut aprovat per dos Parlaments i per un poble on està escrit que el 9 agost del 2008 era la data límit per tenir un nou finançament i el que estarà al límit el 9 agost serà una paciència, la nostra, amb un nivell que no està als escrits i amb la llei convertida en mandonguilles. Les famoses i tan publicitades reunions paritàries acabaran sent reunions d'anar a parir panteres. Vam demanar els papers de Salamanca i ens van portar un rotllo de paper, sí, però d'El Elefante. Ens van prometre el traspàs de Rodalies i no només no ha vingut res, sinó que ara a més de Rodalies també s'espatllen els Ferrocarrils de la Generalitat. Vam demanar participar en la gestió de l'aeroport i el que hem rebut han estat gestos, concretament un que es fa amb la mà empunyada i el dit del mig estès.

Tot just ara fa un any vam patir la famosa apagada de BCN. Hem bufat l'espelma amb un terratrèmol a Santa Coloma de Farners. Ja només falta que es reactivin els volcans de la Garrotxa o que la marxa de Ronaldinho provoqui el tancament de tots els locals d'oci per falta de clients. Radovan Karadzic acabarà al Tribunal Penal Internacional. I nosaltres, com acabarem? Doncs amb el Tribunal Constitucional marcant-nos de penal. I per l'esquadra.

AVUI

dimecres, 23 de juliol del 2008

Fa un any, Espanya va patir un segrest. I no per part de terroristes sinó per part de l'Estat Espanyol. Un any després, El Jueves ho recorda amb un pòster rememorant-ho. Què faran aquest cop?



Ja som a casa

Encara que avui hagi sortit publicat el darrer post sobre el camino, el cert és que ahir a aquesta hora ja havíem finalitzat la nostra aventura. Després de sopar al costat del riu Arlazón, afluent del Tajo, vam anar cap a l'estació de Burgos, per esperar el tren. A les 23.29 hi entràvem i, en ser d'aquells trens amb cabines de 6 persones, vam poder estirar-nos tota la nit. Avui, a les 9 en punt arribàvem a Sants i pujàvem cap al campus nord a buscar els papers de la Mireia. I a les dues, i ben cansats i patejats, em posava sota la dutxa i dinava per primer cop en quinze dies a casa. A partir de demà ja aniré penjant fotos del camino.

Etapa 11: San Juan de Ortega-Burgos

Arribem a Burgos. Etapa que va de baixada, deixant els monts d'Oca, passant per Atapuerca i al costat de les famoses restes arqueològiques fins arribar a Burgos, després de més de 29 quilòmetres i més de set hores de camí. Una entrada a la ciutat, per cert, no gaire bonica.

dimarts, 22 de juliol del 2008

Ja som a Burgos!

Avui a dos quarts de dotze del mati arribavem a Burgos, punt final de la nostra primera experiencia al Camino. Sortiem de Ages a les 6 del mati i despres de travessar la serra de Atapuerca enboirada enfilavem la plana castellana. Despres de poligons, aeroports i escombraries, arribavem a Burgos. Ara hem descansat, farem visita turistica i agafarem el tren a les 23.23 cap a Barcelona, on hi arribarem dema a les 9 del mati. Per tant, fins dema!

Etapa 10: Belorado-San Juan de Ortega

Ens anem acostant a Burgos, final de la nostra primera experiència al Camino. En aquesta etapa, 24 quilòmetres on l'arribada de la Meseta es nota. Sortim de 800 metres i arribem a San Juan de Ortega als 1000, amb l'Alt de la Pedraja a més de 1.100m.

dilluns, 21 de juliol del 2008

Post des d'Agés

Com ja us vam dir ahir, l'etapa d'avui havia d'acabar a San Juan de Ortega però es veu que l'alberg estava en obres. Però al final no era així i estava obert. Però això no ens ha afectat ja que ja havíem pensat d'anar fins a Agés, uns quatre quilòmetres més avall, a uns tres quilòmetres d'Atapuerca i les seves famoses restes arqueològiques d'homo antecessor.
A dos quarts de sis del matí ens llevàvem com cada dia i a les sis en marxa. Hem anat passant poblets fins arribar a Villafranca, al dotzè quilòmetre. Allà hem esmorzat i ha començat la part més dura, la pujada a l'Alto de la Pedraja, a uns 1.150 metres d'alçada. D'allà fins a San Juan era tot baixada però les cames ja pesaven. El sol ha aparegut un dia i mig després i hem pogut gaudir d'una meravellosa sortida de sol, quan passàvem per Tosantos. Finalment, 27'8 quilòmetres en unes cinc hores. Ara ja estem a l'alberg, hem dinat i fet el cafè i ara reposarem una estona. Demà, etapa final fins a Burgos, d'uns 21 quilòmetres. Des d'allà, la darrera crònica.

Etapa 9: Santo Domingo de la Calzada-Belorado

Després de la visita a Santo Domingo, ens segueix una etapa tranquila de 22 quilòmetres i unes cinc hores i mitja de camí entre les últimes vinyes de la Rioja i paral·lel a la N-120. Grañón, Redecilla del Camino, Castildelgado, Viloria o Villamayor del Río ens donaran pas a Belorado, a uns 75o metres d'alçada.

diumenge, 20 de juliol del 2008

En directe des de Belorado

Belorado. Provincia de Burgos. Final de la vuitena etapa. Nomes en queden dues. Hem sortit a les 6 del mati de Santo Domingo de la Calzada i hem anat creuant poblets al llarg de tot el recorregut. Avui el dia ens ha acompanyat ja que ha estat tapat tot el dia per nuvols baixos i no el sol no ens ha tocat. A les 11 i poc ja erem a lloc. Hem anat a comprar el dinar, sopar d'avui i dinar de dema, hem fet la migdiada, hem visitat el poble i ja tornem a ser a l'alberg. Pero hem descobert una mala noticia per a dema. L'etapa de dema havia de ser de 24 quilometres fins a San Juan de Ortega, pero l'alberg esta en obres i no ens hi podem quedar. Per tant, haurem de fer quatre quilometres mes per poder descansar. D'aquesta manera, pero, la darrera jornada fins a Burgos sera mes curta, d'uns 26 quilometres. A veure si ens podem connectar dema.

Etapa 8: Nájera-Santo Domingo de la Calzada

Vuitena etapa que finalitza a un dels llocs mítics de la ruta: Santo Domingo de la Calzada. Gairebé cinc hores de camí en uns 21 quilòmetres entre pistes agrícoles que dónen lloc a la serra de la Demanda.

dissabte, 19 de juliol del 2008

Més posts en directe

Avui ... des d'on la gallina cantó después de asada ... a Santo Domingo de la Calzada. 21 quilòmetres de no res, quatre horetes i poc més en una jornada tranquileta. Ara hem anat a comprar el sopar i l'esmorzar per demà al matí. Anirem a fer alguna volta turística i cap a l'alberg. I demà, fins a Belorado, amb 22 quilòmetres més. Si podem, demà una altra crònica.

Etapa 7: Logroño-Nájera

Gairebé 31 quilòmetres i més de set hores de valls fèrtils dedicades a la vinya. Encara que sigui una etapa llarga i amb només dos pobles (Navarrete i Ventosa), sempre hi ha elements que distreuen com el parc de la Grajera, al costat del pantà del mateix nom, o l'alt de Sant Anton, que dóna entrada ja a la vall del riu Najerilla i del riu Yalde, que obre les portes a Nájera, antiga capital del regne de Navarra.

divendres, 18 de juliol del 2008

Com ja passa cada dia, avui hem fet l'etapa que tocava ahir. Hem sortit a les 6 del matí de l'alberg municipal de Logroño per enfilar-nos cap a l'Alto de la Grajera, tot passejant pel parc de la Grajera, un pantà artificial a la sortida de Logroño. Navarrete i Ventosa són els pobles que ens han acompanyat durant l'etapa, amb l'alto de San Antón com a colofó final, per quedar-nos a 8 quilòmetres de Nájera sota un sol de justícia. A la 1 del migdia arribàvem a l'alberg, que no obria fins a dos quarts de 3. Ara hem acabat de dinar i anirem a fer un vol pel poble i comprar el sopar d'avui i l'esmorzar de demà.
Demà, arribem a Santo Domingo de la Calzada després de 21 quilòmetres. M'oblidava de la jornada d'avui. 30'7 quilòmetres en 6 hores i 20 minuts. I ja portem uns 167 quilòmetres a les cames en sis dies.

Etapa 6: Los Arcos-Logroño

Últims quilòmetres per Navarra que ens servirà per conèixer pobles com Sansol, Torres del Río o Viana (nom que rep l'hereu del Regne de Navarra). És una etapa llarga, de gairebé 28 quilòmetres i unes 7 hores de camí. Passat el pantà de les Cañas, s'arriba a la Rioja, molt a prop però d'Àvila, i a Logroño, la seva capital.

dijous, 17 de juliol del 2008

Un altre post en directe

Avui a un quart de dotze del matí arribavem a Logroño, des de Torres del Río. 20 quilòmetres que ens han servit per deixar Navarra i entrar a La Rioja, on ens hi estarem dos dies. Demà 30 quilòmetres fins a Nájera i l'altra nit la passarem a la històrica Santo Domingo de la Calzada. Esperem que demà apareguin els núvols que hi havia avui al matí que ens han ajudat a fer més agradable l'excursió. Si no, la cleca de sol serà de campionat. Ara estem a l'alberg municipal de Logroño i a les 10 toc de diana i a dormir. I demà a les 6 del matí tornarem a caminar. A veure si puc escriure demà des de Nájera.

Etapa 5: Estella/Lizarra-Los Arcos

Etapa de 21 quilòmetres en unes 5 hores i 15 minuts amb inici i final a uns 400 metres d'altitud però amb la pujada a Villamayor de Monjardín. A partir d'aquí, són 13 quilòmetres d'autèntica solitud amb el sol com a única companyia. Però abans podrem haver agafat forces a Irache, amb la seva famosa font del vi. Tot això passarà abans d'arribar a Los Arcos, punt final de la nostra etapa.

dimecres, 16 de juliol del 2008

Post en directe un altre cop!

Hauríem d'estar a Estella-Lizarra ... però estem a Puente del Río, a 19 quilòmetres de Logroño. Hem allargat una mica la jornada per fer-ne una de més senzilla demà (només 19 quilòmetres ...) i poder visitar Logroño en profunditat. Avui hem caminat gairebé 27 quilòmetres en 6 hores i 10 minuts i ja portem acumulats 117 quilòmetres en 4 dies. No està gens malament la mitjana oi?
Demà, des de Logroño, ja us anirem explicant més coses.

Etapa 4: Puente la Reina-Estella/Lizarra

Seguim caminant per Navarra, aquest cop per arribar a Lizarra. Són uns 22 quilòmetres, més aviat planers però amb constants puja i baixes, que la guia marca amb cinc hores i mitja. Deixem el riu Arga per acabar seguint l'Egea, que ens obre les portes de Lizarra, una ciutat nascuda per al Camino.

dimarts, 15 de juliol del 2008

Etapa 3: Pamplona-Puente la Reina

Tercera etapa amb final a Puente la Reina. Després de visitar Pamplona la setmana següent dels sanfermines, agafem direcció sud per anar creuant Navarra. L'etapa és planera amb una sola excepció: l'alto del Perdón, a gairebé 800 metres d'alçada. Després de passar per Cizur Menor, Zariquiegui, Uterga i Óbanos, arribarem a Puente la Reina, on conflueixen els dos camins: l'aragonès que ve de Somport i el francès, que hem fet des de Roncesvalles. És una etapa de 24 quilòmetres amb una durada d'unes sis hores.

dilluns, 14 de juliol del 2008

POST EN DIRECTE !!!!!

Després de dies desconnectats del món de l'internet, avui em puc connectar. Estem a Puente la Reina (Navarra). I us direu, això no era la tercera parada? Doncs sí però no. És la nostra segona parada. Ahir vam fer gairebé una marató de 38 quilòmetres, des de Roncesvalles a Trinidad de Arre (a 4 quilòmetres de Pamplona). I avui 28 més, per arribar aquí. Estem força patejats però avui tenim moltes hores per descansar. Demà, en principi, arribem a Estella però només són 21 quilòmetres ... qui sap fins on allarguem.

Etapa 2: Zubiri-Pamplona

Després de fer nit, ens aixequem i sortim de Zubiri per acabar l'etapa a la primera gran ciutat del Camino: Iruña. Sortim de 550m per acabar a 450 m, amb uns 21 quilòmetres d'etapa que es faran en unes 5 hores. Passarem per Larrasoaña, Akerreta, Zuriain, Irotz, Burlada per acabar a Pamplona, seguint sempre el riu Arga.

diumenge, 13 de juliol del 2008

Etapa 1: Roncesvalles-Zubiri

Sortim de Roncesvalles, a 950 metres d'alçada, per acabar l'etapa a Zubiri (500 metres). És una etapa d'uns 22 quilòmetres, amb unes 6 hores de camí. Encara que sigui de baixada, hi ha dues fortes pujades, que ens eleven cap a l'Alto de Mezkiritz i el d'Erro. Passem pels pobles de Burguete, Espinal, Biscarreta i Lintzoain, per acabar a Zubiri, on passarem nit, a 727 quilòmetres de Santiago.

dissabte, 12 de juliol del 2008

Fent camí

Demà diumenge, la Mireia i jo comencem a fer el camino. Cada dia us anirem explicant l'etapa que fem però no serà ben bé en un rigorós directe. Cada dia publicarem l'etapa que tenim previst fer i, quan poguem, anirem explicant vivències, experiències o anècdotes. Tot va començar ahir a la tarda, quan vam agafar un tren cap a Barcelona. Hem passat la nit a Gràcia i a les 7 del matí agafarem un tren des de Sants cap a Pamplona. Un cop allà, a migdia, agafarem un taxi o un autobús (això ja ho veurem) camí de Roncesvalles, inici del nostre camí. Demanarem posada a l'alberg, visita a la zona i fer nit. A l'endemà, comença l'aventura.

divendres, 11 de juliol del 2008

Passa-ho!

CATALUNYA ESPOLIANT ESPANYA

Iu Forn

Hola, som els intel·lectuals independentistes ejpañols. Ja sap, els que només ens intel·lectualitzem a favor del nacionalisme ejpañol excloent i identitari. Doncs res, que hem vist l'estudi aquest de la Generalitat sobre balances fiscals i ens hem escandalitzat molt. Quina vergonya!!! Quin robatori a mà armada!!! Quin espoli més descarat!!!

O sigui que ells mateixos (i mateixes) reconeixen que, amb dades de l'any 2005, de cada tres euros que paguen a l'Estat, resulta que els en tornen dos. Però, això què és!!! Però, és que és il·limitada la insolidaritat i l'egoisme d'aquesta colla de xoriços, o que? Ara, més que mai, és urgent imposar-los un nou model de finançament que acabi amb aquesta situació tan injusta. Home (i dona), no es tracta que l'Estat es quedi tres euros de cada tres, però, com a mínim sí 2,99. Total, per a què volen els diners? Si tenen un servei de rodalies modern i eficaç. I una xarxa elèctrica... Vénen experts de tot el món a copiar el sistema cable cau sobre cable, tot fa peeefff i un any després encara no sabem exactament per què ha fet peeefff. I les autovies? Què me'n diu, de les autovies? Tot Catalunya és una immensa autovia de tres carrils que no només és gratuïta, sinó que et paguen per circular-hi. I ara, si ens permet, hem de fer una trucada.

"Fede J.? Escolta, que som els intel·lectuals. Mira, que hem fet un altre manifest... Sí, aquest és contra l'espoli i el robatori a què ens sotmeten dels catalans... Sí, sí, una colla de lladres egocèntrics, ja ho pots ben dir, ja... Mira, que ja tenim la primera llista de signants... Sí, sí, totalment comprovada, com totes les que fem. Apunta: els Wailers, Chuck Norris, Quico Llons, Chanquete, Winston Bogarde, Naranjito, la gosseta Laika i Leticia Sabater. Aquesta última està com a intel·lectual i per cognom, que fa molt de manifest, oi? Ah, i una pregunteta: aquesta vegada ens ho ingresses o envies un taló?"

AVUI


AVUI

AVUI

dijous, 10 de juliol del 2008

Porto (V)

Visita a les caves Calem. Aquesta ampolla és del 1870

Barriques plenes de vi

Més barriques. Aquest cop barriquites ... o allò que et surt després de veure molta cervesa ...

Fent el tastet del porto. Alguns més tastet que d'altres ...

Qui m'ha posat tres copes foradades!!!!!

Foto oficial de grup. Que guapos i guapes tots i totes.

EL PUNT
Passa-ho!

CONGRÉS DEL PP, PITJOR IMPOSSIBLE

Iu Forn

Seu central del PP a Madrit. En una habitació fosca i plena de fum (els dolents sempre fumen) cinc persones decideixen les accions a realitzar per aconseguir donar la pitjor imatge possible durant el congrés del partit a Catalunya.

"A veure, el pitjor que podem fer, així d'entrada, és tornar a imposar el candidat des d'aquí... Sí, ja sé que això ho fem sempre i que podria ser que no impactéssim prou negativament, però les boniques tradicions cal mantenir-les. A més, és l'única manera d'aconseguir que els militants mai se sentin el partit com a seu... No, és clar, ni els nostres militants ni la societat catalana, per descomptat... Bona idea, sí senyor. Imposar-lo passant per sobre de tres candidats encara no ho havíem fet mai. M'agrada molt perquè dóna una imatge pèssima. ¿I què us sembla si, a més, a la persona que triem, li imposem una direcció ocupada per la mateixa gent que fa anys que manega el partit? Exacte, una tempesta en un got d'aigua per deixar-ho tot en mans dels de sempre, però posant una cara nova... Per descomptat que ha de ser una dona, però ¿que no segueixes la moda? No, és clar, teniu raó, això no és suficient per destruir la nostra imatge...

Estaria bé irritar molt els militants a veure si aconseguim que xiulin durant els discursos de la direcció que enviem des d'aquí. Això per la tele donarà una imatge molt lamentable... Sí, sí, i fem també que la nostra candidata i la Nebrera se les fotin durant els seus discursos. Amb elegància, però que se les fotin al coll. Serà un colofó inempitjorable. El que passa és que ara queda el postcongrés i el llistó del patetisme l'hem deixat molt alt. ¿Alguna idea? Genial, sí senyor!!! Com és que no se m'havia acudit? Per una banda la Camacho dient-li a la Nebrera que ha perdut i que s'hi foti fulles i, per l'altra, la Nebrera dient que la Camacho no és ningú i que ella parlarà directament amb Rajoy... Sen-sa-ci-o-nal!!! Pitjor impossible!!! Missió acomplida.

AVUI

dimecres, 9 de juliol del 2008


EL PUNT

Corbates

l'apunt XEVI XIRGO

Suposo que ja n'estan al cas. Aquesta setmana, al ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, se li va acudir presentar-se a un ple del Congrés sense corbata, perquè es veu que al seu departament han aprovat una normativa que permet als alts càrrecs anar sense quan fa calor. Al president del Congrés, José Bono, això no li va agradar, i li va regalar una corbata al ministre. Aquest no se la va voler posar i ara hi ha tota una gran discussió sobre el seu ús. El ministre Corbacho, per exemple, ja ha anunciat que ell tampoc en durà, que això d'anar sense corbata fa més progre. D'aquest ric i interessant debat jo en trec dues grans conclusions: la primera és que, un cop més, Espanya va darrere de Catalunya, perquè aquesta discussió estèril nosaltres ja la vàrem tenir anys enrere quan l'exconseller primer Josep Bargalló –se'n recorden, de Bargalló?– va decidir no posar-se corbata. La segona conclusió és encara més clara: allò que els polítics viuen en un altre món i parlen de coses que no ens preocupen no és cert. Aquest dia, al Congrés havien de parlar de la crisi econòmica. I la relació és evident: nosaltres els tenim per corbata i ells s'entretenen discutint de corbates.

EL PUNT

dimarts, 8 de juliol del 2008

Riu

l'apunt CARLES RIBERA

El descobriment d'un corrent o riu submarí que porta aigua dolça per sota el fons marí des de la costa de l'Estartit fins a les Medes és una troballa que té la seva importància des del punt de vista geològic i mediambiental, tot i que els canvis de temperatura en l'aigua que hi han notat des de sempre els submarinistes fan que aquest descobriment sigui una constatació d'un fenomen que ja s'intuïa o se suposava. És la missió de la ciència demostrar empíricament i amb proves tot allò que se suposa, per verificar-ho o descartar-ho, i aquest n'és un bon exemple pel qual cal felicitar els descobridors. El que no està tan clar és que, tal com han anat les coses amb els rius a Catalunya en els últims temps, sigui estrictament necessari fer públic que se n'ha descobert un de nou, encara que sigui submarí. Com em comentava un company del diari, si se n'assabenten a Barcelona encara ens vindran un dia per fer-nos una d'aquelles coses que ells en diuen captacions temporals i la resta del món transvasament.

EL PUNT

EL PERIODICO

Camacho

l'apunt XEVI XIRGO

Sempre ens estem queixant. Fa quatre dies hi va haver el congrés d'ERC i tothom criticava el sistema assembleari dels republicans dient que és un guirigall, que havies d'anar amb un manual d'instruccions per interpretar cada moviment i saber a quin sector pertanyia cadascú. I el mateix passarà d'aquí a quatre dies amb el PSC o amb CiU. Parla un i tothom interpreta que ha dit això o allò en funció del sector al qual pertany. Que si aquest és d'aquests i que si els altres són dels altres. Jo, què voleu que us digui, em quedo amb el sistema del PP. Perquè tots critiquem que els partits tenen manca de transparència i no ens adonem que el PP en el fons és el més transparent de tots. Surt un senyor de Madrid, diu el nom de la Camacho i s'ha acabat el bròquil. Al PSC quan imposen algú de Madrid han de fer mans i mànigues per disfressar-ho. I a ERC quan comença el congrés no saps mai com acabarà. I no em vinguin ara que no són processos democràtics. Ho són tots dos. De la d'ERC se'n diu democràcia participativa, de participar. De la del PP se'n diu democràcia digital. Que ve de dit. Concretament de «a dit».

EL PUNT

dilluns, 7 de juliol del 2008

Que es vagin traient la careta i sabrem realment com són

Caballé es declara "española de pura cepa"

Dóna suport al manifest del castellà perquè "la lengua de España es la española"


La soprano Montserrat Caballé ha donat el seu suport al Manifest per la Llengua Comuna en declaracions a Radio Nacional que recull El Mundo. Caballé ha recordat que, de nena, els seus pares li deien a ella i al seu germà que "no os oblideu mai que Espanya és una nació a la qual tots pertanyem i que hi ha moltes llengües, però que la llengua d'Espanya és l'espanyol i, si a més teniu alguna altra, és ideal ser bilingüe". "Tenien raó", ha expressat Caballé en aquest sentit.

"Jo sempre ho he dit. Peti qui peti, jo sóc espanyola de 'pura cepa'", va recalcar Caballé, que es va declarar "emocionada" pel doctorat honoris causa que acaba de concedir-li la Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Santander, perquè representa a Cantàbria, però "sobretot, representa a Espanya". "Si els de casa no s'entenen, ¿com ens van a entendre els de fora? ¿Com podrem dialogar amb els de fora si no els entenem i escoltem?", ha preguntat finalment.

E-NOTICIES

Algunes coses a dir. Primera. Estudis científics han demostrat que les persones bilingües tenen menys possibilitats d'adquirir malalties senils a causa de la utilització del cervell emprant més d'una llengua. El cas de la senyora Caballé, amb els seus comentaris, demostra que el bilingüisme no ha estat mai un puntalt de la seva carrera. Segona. Quan em pensen enviar el VIP perpetu per entrar gratis i amb reverència inclosa al Gran Teatre del Liceu? Per què el vam haver de pagar TOTS per reconstruir-lo després de l'incendi i en canvi, hi van quatre gats de les altes esferes que segurament paguen els seus impostos a Andorra o a Mònaco?. Tercera. Si es considera tant espanyola, que pagui els seus impostos en aquest país, com fem tots, inclosos aquells que no ens sentim espanyols. Quarta i última. Totalment d'acord amb que la llengua d'Espanya és el castellà (no espanyol). De la mateixa manera que la llengua de Catalunya és el català, el basc d'Euskadi, el gallec de Galícia i el neerlandès d'Holanda.

Porto (IV)

Porto està ple de colmados

La torre do Clerigos

Algú aniria amb aquesta mot? Prefereixo anar-hi a peu

El típic color de les façanes de Porto

El pont de Lluís I, amb les barques que transportaven les bótes de vi

art en qualsevol superfície


Apareixen cercles en collites al Vallès Occidental i a Madrid, Bilbao i Màlaga

Una sèrie de símbols geomètrics sobre camps agrícoles, similars als que apareixen a la pel·lícula d'extraterrestres "Senyals", han aparegut al Vallès Occidental, a la C-16 a l'altura de Vacarisses. En menys d'una setmana aquest fenomen s'ha repetit en camps de Madrid, Bilbao i Màlaga, on diverses persones han informat de l'aparició de cercles a les collites. Aquestes figures -"crop circles", en anglès- acostumen a aparèixer en camps de blat o de blat de moro, i són imperceptibles arran de terra, mentre que des de l'aire es poden veure amb la forma completament definida.

El seu origen és un font inesgotable de llegendes. Diversos cercles a les collites han aparegut en menys d'una setmana a Catalunya, a la C-16, a l'altura de Vacarisses, a Barcelona. A Madrid, el senyal ha sortit a l'altura del quilòmentre 23 de la carretera de Burgos (A-3) en direcció a Cobeña, enmig d'una zona cultivada i, com acostuma a passar, de la nit al dia. Altres persones també han demostrat amb material gràfic haver-ne trobat al Monte Banderas, a Bilbao.

Aquestes formes no han parat d'aparèixer des del segle XVII, quan es va registrar per primer cop en un gravat la seva irrupció en un camp de blat. Aquesta setmana, aquests símbols, que van motivar la pel·lícula sobre extraterrestres "Senyals", amb Mel Gibson, han aparegut en camps de blat de Catalunya, Madrid, Bilbao i Màlaga.

Procedència desconeguda

Una de les persones que va divisar els senyals a Madrid va descartar la possible intervenció d'"ovnis" en la seva formació ja que, segons ha explicat, el camp on han aparegut es troba molt a prop de l'aeroport de Barajas, i si hi hagués hagut alguna cosa fora del que és habitual els controladors aeris ho haurien detectat.

Les llegendes urbanes sempre han situat l'origen dels cercles a les collites en la procedènia paranormal o extraterrestre. Segons els seguidors d'aquestes hipòtesis, això també explicaria les avaries que tenen alguns aparells que utilitzen qualsevol tipus d'energia, com les brúixoles i les descàrregues de bateries que s'associen a aquest fenomen.

El cert és que el rastre que deixen sobre blat no el trenca ni l'aixafa, sinó que el deixa doblegat i permet que continuï creixent. Se suposa que aquesta inclinació sorgeix del fet que se li ha aplicat calor a la base de la planta. De fet, a la Gran Bretanya, als anys noranta dos grangers van sortir a explicar que eren els autors d'uns "crop circles" que havien sortit i van detallar com s'ho feien per crear-los amb un sistema senzill i ràpid.

Amb tot, també hi ha qui diu que els cercles són fets pel vent o per altres causes ambientals.

TELENOTICIES
A més de ser rei de la terra batuda, també ho és de la gespa. Roger Federer ja no deu saber què fer per poder guanyar a Rafa Nadal. Això ja li va passar a Bjorg amb Macnroe i el primer va acabar plegant ...








Si fos espanyol

No em cabria l'alegria al cos en veure la caspa castissa convertida en polsim estel·lar. Si fos espanyol, em faria creus de com es fonen els problemes per un gol solitari.
Alfred Bosch

Si jo fos espanyol, seria feliç. Hauria anat amb la bicolor a la plaça Roja (abans de Colón) i hauria festejat una pàtria que finalment assolia el conegut antes roja que rota. Al crit de Crisis, what crisis? hauria carregat a les espatlles l'entrenador de futbol més madrileny del continent, xandall suat inclòs, i m'hauria apuntat al festival de modernitat, joventut i èxit europeu.

Hauria aplaudit a rebentar uns esportistes que, incapaços de fer guanyar els seus respectius clubs, quan s'han vestit la samarreta vermella han oblidat de sobte els problemes de vestidor. Que han apostat per la selecció i la pàtria de moda mentre els dissidents es conformaven amb les bitlles. Que han enterrat tot el tarannà dialogant i el somni plural de fa uns anys sota una robusta capa de crosta nacionalista roja.

Més enllà de la pilota, estaria exultant per l'única crisi profunda, l'única que de debò m'importaria, la d'aquella espina clavada en l'amor propi, la del catalanisme centenari. Content de saber que un idioma entrava al quiròfan, que ràdios i teles desafectes estaven sent fetes miques per les audiències, o que la colònia es rendia als peus del primer Chikilicuatre de torn.

Tindria una hemorràgia de plaer en observar que la llei bàsica dels catalans, primer liofilitzada a les Espanyes, en acabat era envasada al buit pels tribunals. Que els separatistes s'esforçaven a separar-se entre ells, i els no tan separatistes corrien a separar-se clarament dels que ho eren més. Mentre la Catalunya optimista s'abraçava a la cabra de la legió, després d'haver regalat una muntanya de vots al govern més espanyolista de la galàxia políticament correcta. Tot plegat a canvi de (menys) diners.

Si jo fos espanyol, només em quedaria arrodonir la festa signant manifiestos per escombrar el rastre dels darrers 30 anys de catalanisme (normalització lingüística, immersió a les escoles). Fet això, plantaria als morros dels malcontents la crua elecció de futur: o TGV hispànic, o Tren Payà segregat. O província dòcil i eufòrica, o tribu rebel i arruïnada. Amb la confiança dels campions, ja no perdria la son ni pel pitjor dels pecats mortals, allò que en diuen l'autodeterminació dels pobles. I ompliria el cel de petards perquè si ho hagués planificat, no m'hauria sortit millor.

AVUI

diumenge, 6 de juliol del 2008

Gran Premi de Fòrmula 1 de Gran Bretanya, segona etapa del tour de França, final de Wimbledon entre Federer i Nadal ... què escullo per mirar? Mmm ... zàping?. Sembla que plou a Wimbledon, igual que a la Fòrmula 1 ... Opto per la migdiada? Quin dilema!

AVUI
Passa-ho!

PP CATALÀ, UN NEGOCI RUÏNÓS

Iu Forn

Confirmat. El PP de Catalunya és una franquícia decidida a conservar amb prou feines els pocs clients que li queden (tan pocs que impedeixen a la casa mare ser líder de vendes a tot Espanya) i fer el màxim per foragitar els clients despistats que s'interessen pels seus productes.

"Hola, bon dia. Què voldria? Ah, votar-nos? Doncs ha vingut al millor lloc. Tenim uns magnífics motius per votar-nos. I de plena temporada. Ara mateix a Madrit són la sensació i tothom en parla... Sí, sí, senyora, jo sóc nou. De fet he començat avui i plego demà. Sap què passa? Que justament ara, la central està triant la nova dependència... Sí, sí, això ho porten des d'allà, sempre ha estat així... No, aquell xicot que semblava el comte Dràcula ja no és aquí des de fa temps. Ara treballa en una botiga nostra, però a Brussel·les... No, no, la del centre no. Ell està en una situada a l'extrema dreta... Sí, aquell altre noi prim del cabell rebel que feia moltes reverències tampoc és aquí, ja... No, aquest el van fer fora i es guanya la vida honradament... No, aquell altre que fa 20 anys que mana i que era la renovació, es veu que al final tampoc ha agradat a Madrit... Sí, al final es veu que ens posaran una noia... Sí, aquí canviem sovint de dependents i uns no tenen res a veure amb els altres... Diguem que som un negoci eclèctic, políticament parlant... Ah, i vostè vol saber què som ara mateix... Doncs justament estem esperant que la central li faci el contracte a la nova i llavors sabrem si ens convertim en un frankfurt o en una botiga de menjar fet... No, nosaltres no som fabricants de res, només distribuïm... Però no s'amoïni, que, de fet, els arguments per votar-nos tampoc els necessita per ara, oi? És clar, dona, encara falta molt per a les eleccions, no es preocupi. Vingui després de l'estiu, que això estarà tot pintat i reformat per enèsima vegada i per acabar sent el mateix de sempre, a veure si podem vendre-li alguna moto. Passi-ho bé".

AVUI

dissabte, 5 de juliol del 2008

Porto (III)

Les vistes des de l'habitació. Molt maco el presseguer. I les gallines, oques o no sé quins animalots que van estar "cantant" tota la nit

Més vistes del Porto real

L'esmorzar de l'hotel. El suc de taronja era Tang.

No només hi ha tramvies a Barcelona. A Porto també. I, no sé per què, està situada al mig de 15 turonets. Tot és pujar i baixar.

L'estació de tren

Una hora menys a Portugal

La llibreria Lello, considerada la més maca de tot el món.