dimecres, 31 d’octubre del 2007

Estic venint


Les dues paraules més utilitzades no són "T'estimo" ni "Tens tabac?". L'expressió de moda és "Estic venint". El gerundi denota acció, mobilitat, però enganya: un cop arribem, ja és hora d'anar tornant.


Carles Capdevila

Fixeu-vos en les plantilles de SMS que et venen de sèrie al mòbil. La primera que m'ofereix el meu Nokia 5200 perquè m'estalviï haver d'escriure és "Faig tard. Arribaré a les". És la que faig servir més.
Quan estudiava a Barcelona i hi anava en Renfe des del poble, una vegada vaig arribar a l'estació de Sants tan tard que ja havia perdut el tren de retorn a casa, el que agafava després de tot un dia de classes a la facultat. Em va semblar molt simptomàtic: quan el viatge d'anada s'encavalca amb el de tornada, t'adones que no tens vida, només tens trajecte, et passes el dia enlloc.
Crec que és una mala lectura del trident Kavafis-Llach-Oleguer. Allà on el poeta diu "has de pregar que el camí sigui llarg", i "és preferible que duri molts anys", no crec que fes un cant als retards i als embussos. Allà on el cantant lloa un viatge a Ítaca "ple d'aventures, ple de coneixences", no crec que es referís als esvorancs com a aventura ni a Víctor Morlán com la nova coneixença més recomanable. Precisament per això afegeix: "Tingueu ben present no aturar-vos". I ho remata: "Més lluny, heu d'anar més lluny".
Però no tota la culpa és del tren: és remarcable la capacitat que tenim per complicar-nos la vida i anar amunt i avall. Hem assumit com a sinònim de progrés viure en un lloc, treballar en un altre i beure l'aigua envasada al màxim de lluny de casa. Presumim d'agafar un vol barat per anar a dinar a París. Ens agrada demanar vi d'Austràlia a Barcelona, i quan som a Itàlia ens fa gràcia que tinguin vi del Priorat.
Si sumeu les estones que dediqueu a esperar per posar benzina, a esperar el tallat i el dònut a la barra, esperant maletes a l'aeroport, esperant la criatura, esperant que els fills marxin de casa, esperant companys a les reunions, esperant amics a les portes del cinema i esperant un augment de sou, us deprimireu. Augmenta l'esperança de vida perquè la gent es passa la vida esperant-se.
Al regne de les esperes, mentre esperem noves competències, la rotonda és el símbol nacional, i en floreixen com bolets en cada municipi. Cada vegada que vaig a un poble després d'uns anys, descobreixo que per accedir-hi n'he de superar un parell de noves. I el mètode rotonda és el més utilitzat per decidir les coses: per això a les reunions quan hi ha un tema conflictiu la conclusió sol ser sempre la mateixa: donem-hi un parell de voltes més.


Les reunions amb Batasuna que motiven la causa van ser els dies 19 d'abril del 2006 i 22 de gener del 2007



El Tribunal Superior de Justícia basc obre judici oral contra Juan José Ibarretxe per reunir-se amb Batasuna



Roberto Sáiz, magistrat de la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia del País Basc (TSJPB), ha decretat l'obertura de judici oral contra el lehendakari, Juan José Ibarretxe, els dirigents del PSE-EE, Patxi López i Rodolfo Ares, i els membres de Batasuna que s'hi van reunir al 2006 i 2007.En un ordre judicial notificat avui, el jutge instructor considera que existeixen "indicis racionals d'haver-se perpretat els fets" que han motivat la incoació de la causa i que podrien ser constitutius de delicte de desobediència tipificat en l'article 556 del Codi Penal.En conseqüència, el TSJPB resol procedir a l'obertura de judici oral, malgrat que la Fiscalia basca hagi demanat el sobreseïment i no hi hagi acusació particular. Per al magistrat, n'hi ha prou amb les acusacions formulades per l'acusació popular, exercida per el Foro d'Ermua i Dignidad y Justicia.Les reunions amb Batasuna que motiven la causa van ser els dies 19 d'abril del 2006 i 22 de gener del 2007, amb el lehendakari, i el 6 de juliol amb els dirigents de PSE-EE.

Ser jutjat per intentar aconseguir la pau. Quina democràcia ...

dimarts, 30 d’octubre del 2007

Com heu pogut comprovar, el post Com ha anat la renfe avui ha estat diari. Però quan em refereixo a diari vol dir un dia i ja està. De fet, va ser una manera de desfogar-me de l'enrabiada que agafes quan puges a un tren que ja va amb retard. Va ser com la força de la onada i no la constància de la gota.
Però bé, cal dir que des d'aquell incident la Renfe ha anat prou bé. Excepte avui, que hem marxat 30 minuts tard de Figueres. Ja durava massa ...
Us passo un vídeo d'un jutge de menors de Granada que parla sobre el fet de ser pare i la seva relació amb els fills. Aviso que dura 20 minuts, però podeu anar-lo carregant i esperar per mirar-lo tot de cop. Barreja vocabulari del carrer políticament poc correcte.





Primera derrota del Girona contra el Barça. Partidàs de Lakovic amb 30 punts i MVP de la jornada. Es pot criticar en Marc Gasol perquè fallés el triple que desempatava el partit. Que no calia que tirés de tres sinó que forçant una personal ja valia. Pero el que hauríem de criticar és el jugador que li va passar quan faltaven només 2 segons ... la pilota crema, la passo i llestos, ja s'ho farà l'altre.


Tot i això, gràcies a la derrota del Joventut, el Girona segueix encapçalant la classificació. Això sí, amb sis més.



ACB

diumenge, 28 d’octubre del 2007

Més RENFE i més del mateix. I visita sorpresa d'en ZP ...


EL PUNT
Circ

l'apunt

XEVI XIRGO

Es veu que totes les televisions de l'Estat es disputen ara la presència de Josep-Lluís Carod-Rovira als seus platós. En YomellamoJosep-Lluísaquí,enlaChinaPopularyenlaotra fa un periple televisiu després d'haver tingut dies enrere el seu minut d'or al Tengo una pregunta para usted, amb més de cinc milions d'espectadors. La Sexta, Antena3, Tele 5... totes el volen. Anys enrere, no sé si ho recorden, Pilar Rahola estimulava l'audiència de Tele 5, i tots sabem que quan a Rodríguez Ibarra l'entrevistaven a TV3 l'audiència també es disparava. Carod-Rovira diu que aprofitarà la situació i anirà als platós a fer pedagogia, a demostrar a l'audiència que els catalans som demòcrates, dialogants i d'idees coherents. Ingenu. D'això que fa se'n diu perdre el temps. I del que fan les teles convidant-lo, pura estratègia: el conviden perquè els col·loca l'audiència al 30% de quota de pantalla, la mateixa que obté Yo soy bea o Escenas de matrimonio.

AVUI

dissabte, 27 d’octubre del 2007




A deshora


l'apunt




Ja saben que en això de l'hora els catalans sempre hem estat diferents. Els espanyols, com els francesos, miren enrere en comptes de mirar endavant. Quan passa un quart de l'hora en punt, nosaltres ja posem el referent a l'hora següent, de manera que quan per ells encara són las siete y cuarto o las siete y media, nosaltres ja hem posat el vuit i parlem d'un o dos quarts de vuit. Vist així, no és pas estrany que amb Espanya res ens vagi a l'hora i que totes les inversions ens arribin tard. No hi han caigut, però els espanyols avui tindrien una ocasió d'or per arreglar el problema. Ja saben que aquesta nit, quan el rellotge marqui les tres, haurem d'endarrerir les broques una hora. Imaginin-se per un moment que els catalans, obedients com sempre, complim l'ordre al peu de la lletra; i que els espanyols, en canvi, es posen d'acord d'amagat i fan com si no hagués passat res. Finalment, aniríem a l'hora. Ells podrien dir que ja ho han aconseguit, que ens han fet fer marxa enrere; i nosaltres, llavors sí que, indubtablement, podríem presumir de fet diferencial.




Primer havia d'arribar el TGV a la frontera el 2004. Després ja van dir que seria el 2009 i fa poques setmanes el 2012. A Barcelona hi havia d'arribar el 21 de desembre d'enguany. Aquesta setmana es va dir que ho faria abans d'acabar l'any, abans d'ahir en campanya electoral i avui després de les eleccions.


"Apoyaré el estatuto que salga del parlament". Ho recordeu?

dijous, 25 d’octubre del 2007



S'acosta la segona gran mentida d'en Zapatero. La primera va ser "Apoyaré el estatuto que salga del Parlament". Temps al temps.


per Vicent Partal
La Generalitat desapareguda



Ens trobem en un desori colossal i la Generalitat insinua que s'estima més de renunciar al traspàs de Renfe, si no es fa en condicions. Com pot ser això? No hauria de dir, ben altrament, que frisa per assumir aquestes competències i per demostrar als ciutadans que la Generalitat pot gestionar millor la Rodalia que no pas el govern espanyol? En aquest desastre total de Renfe l'actuació de l'executiu català ha estat fins ara molt trista. Gairebé s'ha fet fonedís, però amb aquesta actitud arriba al límit: vol dir que renuncia a governar, si no li ho fan fàcil? La Generalitat hauria de tenir gestos públics contundents i molt durs en tot aquest embolic de la Rodalia. I no en fa, o no es veuen, més enllà d'una compareixença al parlament. Però hom espera, i no veu, gestos públics contundents i molt durs envers el govern espanyol i també envers les empreses involucrades en aquest lamentable afer: no solament la Renfe, sinó també les empreses encarregades de la construcció dels túnels, de l'estació i de tot plegat. I, en lloc de fer aquests gestos, sembla que es limite a anar a remolc, com espantada. I per què? Per no fer mal a Zapatero? Perquè es pensa que, si s'està quieta, la gent potser no s'adonarà que tot això també la concerneix? No ho sé, però el govern autònom de Catalunya és el gran desaparegut de la crisi present, i això és terrible, devastador, per a la institució. Hi ha la ministra, hi ha aquell senyor que semblava que ho havia d'arreglar tot i que va arribar de Madrid com si fos qui sap què, hi ha el president de la Renfe, hi ha Zapatero mateix, hi ha fins i tot empreses acusades de boicots difícils d'imaginar. I amb tot plegat, on és el govern de la Generalitat? Què fa? Que no se n'adonen, els nostres governants, que amb aquesta inacció deslegitimen la Generalitat? Ja poden anar fent homenatges a Tarradellas, ja... La resposta contundent que esperem d'ells no està a tenir competències o no, està a lluitar al costat dels ciutadans que la Generalitat representa. Encara que no tinguem cap competència ni una, la Generalitat té l'obligació d'alçar la veu en defensa dels ciutadans catalans. Si no, què? El president de la Generalitat no hauria d'anar en algun lloc a fer quadrar algú? No hauria d'eixir per la televisió dient que està indignat i que no pararà fins que això no s'arregle? No hauria de reclamar a crits més participació dels ajuntaments i de la Generalitat en la gestió de la Rodalia, precisament per salvar aquesta situació absurda que vivim? No és prou gros el desastre que ens ha caigut al damunt? (Que s'afegeix, no ho oblidem, el caos de l'estiu passat al tram nord de Rodalia.) Per comptes d'això, a la conferència de premsa posterior a la reunió de govern ens vénen a dir que no hi ha condicions per al traspàs de la Rodalia. I doncs? Què fem? No assumir el traspàs i llestos? Fuig problema fuig? És això? Doncs, sí que anem bé... (És clar que sempre pot passar que, la culpa, la tinga un altre, no? Com es diuen aquests? OHL?)




dimarts, 23 d’octubre del 2007

Com ha anat la RENFE avui

Avui havíem de sortir de Sils a les 7.24 i ha arribat a dos quarts. Per tant, 6 minuts tard. Hem arribat a Figueres a les 8.55, 47 minuts més tard.
Al viatge de tornada, el tren ha anat amb puntualitat.
Els passatgers d'un tren s'amotinen contra el revisor per la seva actitud racista vers un pediatre que s'ha negat a ensenyar-li el bitllet


Els mes de 100 passatgers que viatjaven en un tren Regional que anava de Girona a Figueres s'han amotinat contra el revisor d'aquest comboi per denunciar una actitud racista vers un jove pediatre del CAP de Figueres de raça negra. Els fets han passat després que Iván Ramos s'ha negat a mostrar el bitllet al revisor com a protesta pels més de vint minuts de retard amb què viatjava el tren. Uns retards que acostumen a produir-se. El revisor ha aturat el Regional durant 40 minuts a l'espera que vinguessin els Mossos d'Esquadra. Finalment, el tren ha continuat la marxa fins a Figueres, on els passatgers han donat suport al metge. Segons els viatgers el revisor només ha demanat el bitllet al pediatre.


El revisor del Regional ha fet aturar el tren, quan ha demanat el bitllet al pediatre d'origen cubà, que s'ha negat a mostrar-lo perquè el tren anava amb més de vint minuts de retard. Segons diversos testimonis, el metge, que tenia l'abonament comprat i validat, ha volgut protestar d'aquesta manera perquè el tren que va de Girona a Figueres circula habitualment amb retard.
Tot i que en un principi, els passatgers veien amb una mica de recel el que estava fent el pediatre Iván Ramos perquè encara feia anar més tard el tren, les tornes han canviat quan els ha explicat els motius; aleshores tothom li ha fet costat.
El revisor ha avisat els Mossos d'Esquadra i el tren ha estat parat 40 minuts a l'estació de Camallera esperant que arribessin. Finalment ha continuat la seva marxa i el metge que treballa al CAP de Figueres ha estat identificat només arribar en aquest municipi. Segons ha explicat el mateix metge, quan la policia ha intentat detenir-lo, diversos viatgers han dit que els detinguessin a tots perquè la culpa és de tots. I és que consideraven que es tractava d'un acte racista, ja que, segons aquests testimonis, el revisor ha demanat el bitllet només al metge, que era de raça negra. De fet, el metge ha denunciat que l'actitud del revisor no és respectuosa amb les persones de raça negra.
Un cop a Figueres, una desena de passatgers li han fet costat i han presentat una queixa formal a la companyia per l'actitud del revisor.


Notícia apareguda al Telenotices del migdia de TV3 relacionada amb l'amotinament:


Declaracions de l'acusat:

anunci de post diari


A partir d'avui publicaré diariament com ha funcionat la RENFE. Tinc la "sort" de viatjar cada dia de la setmana amb RENFE. Faig el trajecte Sils-Figueres anada i tornada amb un Catalunya Expres. El recorregut dura exactament 45 minuts. Cada dia aniré anotant l'hora d'arribada i la seva puntualitat (o no).


I us preguntareu, a què ve això? Avui he agafat el tren que havia d'arribar a les 7.23 a Sils. Ha arribat a les 7.30. Comencem bé; 7 minuts de retard. El tren va a pas de tortuga perquè davant tenim un Regional que també va a Figueres i que porta força retard i a més s'atura a totes les estacions. A Girona arribem a les 8 quan hi ha 15 minuts des de Sils. Per tant ja portem 22 minuts de retard. Abans d'arribar a Flaçà estem aturats 5 minuts i el conductor ens avisa que estem estacionats perquè el tren del davant té problemes de desordre públic. A Flaçà arribem a les 8.15. Tornem a engegar i a Camallera un altre cop aturats. Arribem a Figueres a les 8.55 quan l'hora oficial són les 8.10. Per tant, 45 minuts de retard en un trajecte que dura exactament 45 minuts.


Baixo del tren i em trobo amb el passatge que anava al tren del "desordre públic". M'expliquen el que segurament ja heu vist per la tele o sentit per la ràdio. Un passatger s'ha negat a ensenyar el bitllet al revisor justificant el mal tracte que ofereix RENFE als seus clients. El revisor s'exalta i acaba fent parar el tren a Camallera i trucant els mossos d'esquadra perquè el detinguin. A Figueres apareixen els mossos que no deuen saber a qui detenir.


No va mas - Revolver

diumenge, 21 d’octubre del 2007

4 equips catalans entre els 5 primers. I dos colíders. Que segueixi la ratxa.



Quan falta una setmana per començar les Fires de Girona, és tradicional la cursa del Carrer Nou. Aquesta edició significava el meu debut (tampoc sé quan en tornaré a fer una altra ...) després de més d'un any i mig d'innactivitat. I el resultat és prou bo. M'he passat per la pedra els que m'havien reptat. Excepte en Narcís, que podríem dir que hem arribat junts. Però no surto a les classificacions oficials ... perquè m'he deixat el xip al cotxe i no m'han comptabilitzat. Però bé, no importa. El temps oficial ha estat de 47 minuts i 28 segons, classificant-me en el lloc 414 de 1128.


Els temps de pas han estat força bons. Fins el quilòmetre 6 (avituallament al final de la pujada de Lluís Pericot) anàvem a un ritme de 4 minuts i 50 segons el quilòmetre (més o menys. Els primers els hem fet més ràpids i quan pujàvem a la Catedral no tant). Però a partir d'aquí, hem anat a ritme de 4'20 el quilòmetre. En Narcís i jo anàvem passant la gent, com si fossin cadàvers. Al final, entrada triomfal a l'arribada al Carrer Nou, omplert de fotògrafs que ens esperaven per fotografiar-nos (a nosaltres i als altres atletes també).


Només una dada: és el quart millor temps de tota la meva vida al Carrer Nou. El 2003 vaig fer 45:55, el 2002 46:39 i el 2001 4610. Per tant, no està gens malament. I tinc dades des de 1992. En 16 anys he fet la cursa 12 cops. Un altre cop no està gens malament.



Triple d'en Mcdonald i quarta victòria consecutiva. Seguim colíders amb la Penya. El barça també ha guanyat i el Manresa ha donat la campanada a Vitòria. 4 de 4.


ACB

intens cap de setmana (II)

Visita a Tamariu, la roncadora i cala xelida.



dissabte, 20 d’octubre del 2007



Maragall deixa el PSC


CARNET Revela que es dóna de baixa FUTUR Intensos rumors apunten que pot deixar la política PSOE Diu que Montilla apostava per Bono i ell per Zapatero



L'expresident de la Generalitat i del PSC Pasqual Maragall va revelar ahir, de forma confusa, que ja no milita al partit. No paga la quota de militant, però no va concretar si havia formalitzat la renúncia. Ni a l'agrupació de Sarrià, de la qual depenia com a afiliat, ni a la federació de Barcelona, així com tampoc a la seu nacional del PSC hi ha constància de la baixa. En tot cas, la formació la donarà per automàtica quan passi un any que no estigui al corrent de pagament.


L'excap del govern català, durant l'entrevista, va situar el seu futur polític al Partit Demòcrata, impulsant-ne la seva creació a Catalunya encara que ell no en sigui el líder. "Jo no sóc candidat de res, ajudaré a la seva existència", va apuntar avisant que compta amb molta gent per fer-ho, des d'alcaldes a empresaris, tot i que no va donar cap nom. Sí que va deixar entreveure, però, que el nou partit es pot constituir aviat. "No sé si seran a temps de presentar-se a les eleccions de març", va afegir.


Maragall va llançar un retret contra el líder del PSC, José Montilla, de qui va afirmar que va apostar amb Narcís Serra per José Bono com a candidat a secretari general del PSOE, i que van ser ell i l'exvicepresident Alfonso Guerra els que van "fer guanyador Zapatero".


Confiar en Zapatero, segons ell, va ser un "error" i el va qualificar com "un federalista castellanolleonès que va optar per la línia de Felipe". Aquesta línia avala que Espanya és "complicada" i que per resoldre-ho s'ha de pactar a Madrid amb els nacionalistes bascos i catalans "que són els que millor expressen les seves rareses [...] i que els socialistes callin".


De Guerra va destacar els seus "bons sentiments" per visitar sovint l'expresident Suárez, malalt d'Alzheimer. Maragall va anunciar que ara es dedicaria molt a aquesta malaltia en col·laboració amb l'Hospital de Sant Pau, que avui visitarà, i on preveu un contacte amb la premsa.


Així, la campanya de les eleccions generals del 2004 quan Montilla deia Si guanya Zapatero guanya Catalunya hauria d'haver dit Si guanya Bono ... I després el fa ministre ... Cap problema; una jaqueta més a l'armari. I en van ...

intens cap de setmana (I)

Dissabte al matí, ruta cicloturista per Canapost, Peratallada, Palau-Sator, Ullastret i la Bisbal.


divendres, 19 d’octubre del 2007


Rajoy


l'apunt



Quina llàstima! El líder del PP, Mariano Rajoy, havia anunciat la setmana passada que avui visitaria les comarques gironines. Finalment, però, la direcció del PP ha avisat que no vindrà, que la visita s'ha ajornat per més endavant. És, francament, una llàstima. La demarcació de Girona ha estat tradicionalment coneguda arreu de l'Estat per tres coses: 1) Perquè era l'única demarcació amb aeroport on no hi havia un vol directe a Madrid. 2) Perquè és una de les poques demarcacions de l'Estat (en ocasions l'única) on el PP tradicionalment no obté representació al Congrés. I 3) Perquè és l'única demarcació de l'Estat on McDonalds ha obert un local (el d'Olot) i l'ha hagut de tancar. El que els deia: és una llàstima que Rajoy no vingui avui de visita. Perquè jo estic convençut que quants més cops vingui aquest home, menys vots obtindrà el PP. I en uns moments en què el vol Girona-Madrid sembla consolidat, la veritat és que em sabria greu que els meus signes d'identitat nacional depenguessin exclusivament de l'èxit o fracàs d'un McDonalds.


Puigmal (IV i final)

Baixant i caient


Fent el pallasso

dijous, 18 d’octubre del 2007

dimecres, 17 d’octubre del 2007

tercera victòria consecutiva i líders en solitari ... almenys aquesta nit


ell no s'ho perdria mai ...



França estudia implantar a les escoles la setmana de quatre dies




El Ministeri d'Educació francès ha decidit posar fi a la particularitat de fer classe els dissabtes. La mesura, que s'aplicarà inicialment al nivell de primària --de 6 a 11 anys--, ha posat al damunt de la taula la possibilitat d'implantar la setmana de quatre dies, ja que a França el dimecres no és lectiu per als nens i, a partir dels 12 anys, només s'estudia fins al migdia.Farts de matinar els dissabtes, els pares són els que més han saludat la iniciativa. Segons una enquesta, el 80% està a favor de la supressió. Però la reforma planteja diversos interrogants. En primer lloc, ¿què cal fer amb les tres hores dels dissabtes que quedaran alliberades? El titular d'Educació, Xavier Darcos, ha anunciat que es destinaran a ajudar els alumnes endarrerits o que tinguin dificultats d'aprenentatge.




958 HORES A L'ANY


Aquesta mesura busca pal.liar un dels problemes dels quals alerta l'últim informe de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic(OCDE), el de sistemes educatius com el d'Espanya, en què només sobreviuen els més llestos o amb més suport familiar. La reducció d'hores lectives no ha originat enrenou, ja que França és un els països amb un programa escolar més carregat: una mitjana de 958 hores de curs a l'any davant de les 800 hores de la mitjana europea. I donat que la taxa de fracàs escolar s'ha disparat, la idea d'ajudar els que més ho necessiten ha estat ben rebuda, encara que hi ha pedagogs que veuen poc recomanable carregar amb més horesaquells que manifesten un rebuig a l'escola.Així que el nucli del debat recau en com redistribuir el temps. La principal associació de pares d'alumnes, la progressista FCPE, que recolza la supressió del dissabte lectiu, rebutja la setmana de quatre dies. Per ells, un programa excessivament concentrat incrementa el risc de fatiga infantil. Aquesta organització no veu amb bons ulls la retallada d'hores, però es mostra disposada a discutir la "reestructuració" d'uns programes que considera massa carregats. La conservadora Peep reclama igualment "una reflexió global sobre l'organització"."MALA DISTRIBUCIÓ"La majoria dels pedagogs també s'oposen als quatre dies. François Testu, psicòleg expert en ritme escolar, opina que és "la pitjor distribució per als nens" i defensa que entrin una mica més tard --a les nou en lloc de les 8.30-- i treballin el dimecres "no més de dues hores" per adaptar-se de mica en mica a la setmana laboral adulta. En canvi, el sindicat de professors Snuipp es mostra més obert: "Una quarta part de les escoles ja funcionen amb aquest sistema i la cosa va bé", sosté un portaveu.Els professors són reticents a trencar una arrelada tradició. La jornada de repòs del dimecres data del 1972, quan es va instituir perquè els nens poguessin seguir cursos d'educació religiosa al marge de l'escola pública, que des de finals del segle XIX fa gala d'un laïcisme militant. Posteriorment, van néixer els teòrics en ritme infantil, pels quals la setmana partida i amb un cap de setmana curt s'adapta bastant més bé a la infància. No obstant, per compatibilitzar-ho amb la feina dels adults, molts nens són dipositats els dimecres en centres d'esbarjo que segueixen l'horari escolar.