dimecres, 31 de maig del 2006

debat sobre l'estat de la nació

No és un debat, és un musical

Passa-ho!

Iu Forn

Avui s'estrena al Congrés de Diputats el musical en dos actes Res és etern, del qual li ofereixo un petit resum.

ZP puja a la tribuna d'oradors i adreçant-se als escons d'Esquerra els canta, amb tota la seva pena (o no), allò de:

"És l'hora dels adéus i ens hem de dir adéu-siau! Republicans, dem-nos les mans, senyal d'amor, senyal de pau".

Joan Puigcercós, des del seu escó contesta:

"El nostre comiat diu a reveure perquè en política mai se sap. I t'estrenyem el ganyot, mentre et diem adéu-siau".

En ZP replica:

"No és un adéu per sempre. És sols un adéu per un instant. El cercle potser refarem, depenent de les majories de cada moment, i fins potser serà més gran".

A continuació mentre els escons dels republicans queden difuminats per una boira, del sostre de l'hemicicle baixa l'Artur Mas més angelical versionant l'Amor particular de Lluís Llach:

"Com t'ho podria dir, ZP, perquè em fos senzill, i et fos veritat, que sovint em sé tan a prop teu, si canto,que sovint et sé tan a prop meu, si escoltes, i penso que no he gosat mai ni dir-t'ho, que em caldria agrair-te tant temps que fa que t'estimo".

Llavors en ZP, en un atac de passió que ni la d'Esparreguera, Olesa i Cervera juntes, va i engalta: "T'estimo, sí, Artur. Potser amb timidesa, potser sense saber-ne. T'estimo, i et sóc gelós i el poc que valc m'ho nego, si em negues la tendresa; t'estimo, i em sé feliç quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que jo...".

"Que tu, què, ZP?", pregunta Mas amb ulls de peix bullit. És el moment de l'apoteosi:

"Dons jo... Opá, ar Duran lo vamoa de aparcá. Ar minijterio, dazunto etranhero. Duran, ya no nos va molet·tá, piyando er casho, d'un gonito dejpasho".

És el musical de l'any. Llàstima que les entrades les gestionen a mitges el Barça i el RACC.


AVUI

dimarts, 30 de maig del 2006

ui quina por

Iberia advierte a los sindicatos de que aplicará medidas "traumáticas" para recortar costes laborales


Iberia se muestra dispuesta a llevar a efecto en los próximos años medidas "traumáticas" para cumplir su objetivo de recortar de forma sustancial sus costes laborales, según advirtió hoy en la junta de accionistas el presidente de la aerolínea, Fernando Conte, que eludió concretar explícitamente si entre estas iniciativas figura la posibilidad de recurrir a despidos, indicando tan sólo que "por ahora no están programados". "En los próximos años, nos enfrentamos a unas condiciones de entorno y competencia que van a exigir de todos los empleados de la compañía esfuerzos importantes, cambios significativos.

EUROPA PRESS

Fa cinc anys que hi sóc i any rera any la mateixa història ...

que boluda

Favorit pel Mundial?

divendres, 26 de maig del 2006

L'ou o la gallina? Doncs serà l'ou

Un científic, un filòsof i un avicultor resolen el dilema de l'ou i la gallina

Un científic, un filòsof i un avicultor creuen haver resolt, per fi, una de les més velles i populars endevinalles de la humanitat, la de què va ser abans, l'ou o la gallina. La resposta inequívoca donada pels dos pensadors i el granger és que va ser abans l'ou, segons informa avui el diari britànic The Times.

En resum, aquest és el seu argument: el material genètic no es transforma durant la vida de l'animal, i per això la primera au que en el transcurs de l'evolució es va convertir en el que avui anomenem una gallina va existir primer com a embrió a l'interior d'un ou.

Tots tres, d'acord

El professor John Brookfield, especialista de genètica de l'evolució de la Universitat de Nottingham (Anglaterra), a qui es va plantejar l'endevinalla, va dir que la cosa per ell estava absolutament clara. L'organisme viu a l'interior de l'ou tenia el mateix DNA que l'animal en què després es convertiria, i per això "la primera cosa viva que podem qualificar sense por d'equívocs membre d'aquesta espècie és el primer ou".

David Papineau, un especialista en filosofia de la ciència del King's College de Londres, ha coincidit amb el seu col·lega: el primer pollastre va sortir d'un ou, i és un error pensar que el primer ou de gallina va ser un mutant produït per pares d'una altra espècie. "És un ou de gallina si al seu interior porta un pollastre", ha dit Papineau, que ha comentat, en pla hipotètic: "Si un cangur pongués un ou, i en sortís un estruç, l'ou seria d'estruç i no de cangur".

El diari cita Charles Bourns, granger i president d'un organisme del sector avícola, que també ha contribuït al debat: "Els ous ja existien abans que naixés el primer pollet. És clar que potser no tenien l'aspecte dels d'avui", ha dit.

EL PERIODICO

Si el no se'l patrimonialitzarà el PP, el sí el PSC


La relació entre l'entorn socialista i la web de la Plataforma pel Sí

Visite la web del Associació Estatut Jo sí, que s'ha presentat avui de la mà d'Agustí Colomines i Rosa Cullell. Com que m'agrada tafanejar i remenar des de DNSstuff pregunte qui fa aquesta web. I la resposta (era previsible) és Lavínia. Una empresa ben coneguda i amb una relació molt més que fluïda amb el PSC. De l'entorn, que en diria Cruyff.
Trobe que l'adreça IP d'estatutjosi.cat és 213.27.152.18, tal i com es demostra resolent el domini a adreça IP, per exemple a Baremetal o fent un DNS lookup com aquest. Curiosament, i això és rar, no és permès l'accés directe des de l'adreça IP a la web i cal posar el domini per entrar-hi. Aleshores si mirem les adreces IP (diguem-ne les matrícules) consecutives a la que correspon a la Plataforma (tècnicament les adreces IP que són del mateix rang i estan gestionades per la mateixa gent) resulta que els veïns que hi ha en l'ordinador o els ordinadors on hi ha la web de la campanya pel Sí són ben suggerents:
  • Acabada en 13 hi ha la mateixa Lavinia (és a dir que si escriviu l'adreça 213.27.152.13 apareix Lavinia)
  • Acabada en 17 hi ha l'Enric Sopena amb elplural.org
  • Acabada en 18 hi ha la campanya Estatut Jo sí.
  • Acabada en 20 hi ha el diari del PSC.
  • Acabada en 36 hi ha l'agenda cultural de l'Ajuntament de Barcelona
  • Acabada en 38 hi ha la web central del PSC
  • Acabada en 40 hi ha la web de La Malla (Diputació de Barcelona)
  • Acabada en 42 hi ha radiocatalana.com, una web que no coneixia i que clarament és pròxima als socialistes vist els titulars que posa i la publicitat que té
  • Acabada en 44 hi ha la web de la Televisió de Castella-La Manxa
  • Acabada en 46 hi ha, de nou, la web del PSC
  • Acabada en 47 hi ha un consorci de diverses universitats l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona
  • Acabada en 49 hi ha COM Ràdio
  • Acabada en 53 torna a ser el PSC
  • Acabada en 54 hi ha el correu de La Malla

Aquestes són les adreces que he pogut descobrir i relacionar en un plis-plas. Així doncs en el mateix ordinador o en els mateixos ordinadors on hi ha la web de la plataforma "Estatut Jo sí" hi ha també totes les webs vinculades al partit socialista o a les institucions tradicionalment controlades pels socialistes que puc imaginar i cap web que no forme part d'aquesta definició. Jo més aviat diria que és una pista definitòria...O com diria el Ramon Barnils: és lu que hi ha.

PD. Un lector em fa notar que la persona que sol·licita el nom de la web és Dídac Boza. Dídac Boza és redactor de la revista de Sopena i és o ha estat director de continguts de revistes de barris de l'Ajuntament de Barcelona. Segons el lector, que ha respost a aquest post, també és el director de la revista del PSC. Jo no en tinc constància.


Mails per a Hipàtia Bloc intermitent de Vincent Partal


Per tant, allò de dir no votaré no al referèndum perquè se'l quedarà el PP o ERC que sàpiga qui es quedarà el sí.

dijous, 25 de maig del 2006





EL PERIODICO

Manual d'autoprotecció per a xalets

Passa-ho!

Iu Forn

Diuen que les autoritats han dit que el millor per afrontar l'onada de robatoris que diuen que patim a les urbanitzacions és l'autoprotecció. Doncs aquí teniu uns quants consells:

Procuri que els aspirants a robar casa seva només puguin aconseguir l'entrada a través del RACC. És una garantia que molts es quedaran amb les ganes.

Instal·li a l'exterior de casa seva unes pantalles que només emetin el TN vespre de TV3. Quan els assaltants les mirin, encara que siguin uns breus segons, quedaran adormits d'una manera fulminant. Si opta per no tenir compassió, llavors passi una vegada i una altra les declaracions de Javier Solana sobre Montenegro i el delírium trèmens.

Posi radars de trànsit a totes les entrades de la seva torre. Si els lladres entren corrents, seran detectats immediatament i llavors cent mil patrulles (o més) els perseguiran per infringir el Codi de Circulació. Ah, i a més els senyors delinqüents rebran un sermonet del gran Olmos, aquell que mana al Servei Català del Trànsit.

Instal·li's a la porta la que (encara) és la cúpula d'Esquerra. Quan els intrusos els preguntin "Que podem passar?" ells (i elles) els contestaran "Ara toca no". D'aquesta manera els dolents giraran cua (aclariment, quan dic "dolents que giraran cua" em refereixo als intrusos, no a la cúpula, pròpiament dita).

Si era client del Foro Filatélico, empaperi els murs exteriors del seu xalet amb els segells. En veure'ls, els xoriços pensaran: "Marxem perquè a aquests ja els han robat més del que els podem robar nosaltres".

Substitueixi els gossos per Zaplebes i Fede J., que borden molt millor, on va a parar.

I si res de tot això li funciona, no tingui compassió i vaporitzi la seva urbanització amb un d'aquests perfums tan de moda i que maregen de potents que són. Li recomano un que fa com una olor de tabac i que fa venir arcades i tot.


AVUI

dimecres, 24 de maig del 2006

Iugoslàvia i la seva mort, Catalunya, Euskadi i Espanya

The Death of Yugoslavia
May 23, 2006

The people of Montenegro (pop. 620,000) on Sunday chose to break up their union with Serbia -- all that was left of Yugoslavia -- and give birth to the Continent's 24th and 25th new nation-states since the end of the Cold War. As long as these decisions are freely, peacefully and constitutionally made, we say the more the merrier.
The break-up party will continue in Kosovo (pop. 2 million), which wants to part ways with Serbia as well. Once that happens the Serbs can at last celebrate their independence from Titoist delusions of grandeur. Elsewhere in Europe, Flanders and Wallonia may follow suit to put Belgium down; Catalonia and the Basque country might split from Spain. Compared to Europe's old but thriving city-states of Liechtenstein, Monaco, Liechtenstein, San Marino and Andorra -- whose populations range from 28,000 to 67,000 -- these possible new arrivals are veritable giants.

Balkanization doesn't deserve its bad name. Throughout history, Europe's microstates have tended to be less bellicose (shrimps don't pick fights), more democratic (government can't be closer to the people) and, with fewer resources to waste, economically savvier. To thrive the Tiny Tims need open trade borders -- thank the EU for that today -- and peace, which now comes courtesy of a U.S.-led NATO.
Montenegro's leaders talk grandly of taking full advantage of this ideal environment for small states. The plan is to join the EU as soon as possible and attract investors with policies inspired by slightly larger Estonia. Seven years ago, when Slobodan Milosevic misruled the rump Yugoslavia, Montenegro's leaders dropped the Serbian dinar and unilaterally adopted an Estonian-style currency board using the deutsch mark, now the euro.
Whether Montenegro's experiment in independence works will be determined by the success of its economy and political governance, not by some wooly notion of Montenegrinism founded on the country's brief monarchy (1878-1918) or its heroic resistance to Ottoman rule. The new country could usefully shed its reputation as a haven for cigarette smugglers and regional Mafiosi vacationing along its idyllic coast.
The mushrooming of new states in Europe has tended, especially after the wars of the early 1990s, to coincide with the spread of freedom on the Continent. May it continue.

The Wall Street Journal


EL PUNT

dimarts, 23 de maig del 2006

no time for losers

Ive paid my dues -
Time after time -
Ive done my sentence
But committed no crime -
And bad mistakes
Ive made a few
Ive had my share of sand kicked in my face -
But Ive come through

We are the champions - my friends
And well keep on fighting - till the end -
We are the champions -
We are the champions
No time for losers
cause we are the champions - of the world -

Ive taken my bows
And my curtain calls -
You brought me fame and fortuen and everything that goes with it -
I thank you all -

But its been no bed of roses
No pleasure cruise -
I consider it a challenge before the whole human race -
And I aint gonna lose -

We are the champions - my friends
And well keep on fighting - till the end -
We are the champions -
We are the champions
No time for losers
cause we are the champions - of the world -


Queen, We are the champions, News of the world, 1977


t'he pillat


diumenge, 21 de maig del 2006

1-1

83-74. Eliminatòria empatada amb 16 punts i 10 rebots de Fran Vázquez, 15 de Kammerichs, 14 de McDonald i 13 de Raül. La setmana que ve, els dos següents partits de l'eliminatòria.


carta per a en harry

dissabte, 20 de maig del 2006

A votar s'ha dit

Aquests dies, tots els ciutadans de Catalunya estem rebent la carta en què el senyor Maragall ens insta a participar en el referèndum que tindrà lloc el pròxim mes de juny. Perquè tothom ho entengui, han optat també per la versió en castellà.


Teniu un pla B?



LA VANGUARDIA

De Wembley a Saint Dennis



divendres, 19 de maig del 2006

Els ous d'en Gadafi

L´aeroport de Girona és el que més creix en transport de mercaderies

E.PRESS/DDEG, MADRID.

L'aeroport de Girona és un dels que més increment de transport de mercaderies ha tingut aquest any. De fet, Vilobí ha enregistrat el creixement més fort en el mes d'abril, amb un augment de quasi un 400%.
Segons Aeroports Espanyols i Navegació Aèria (Aena), el creixement més notable en el transport de mercaderies en el mes d'abril va correspondre a l'aeroport de Girona que va incrementar el seu volum en un 381 per cent fins a superar els 55.000 quilos.

DIARI DE GIRONA

Quines són aquestes mercaderies que fan que l'aeroport de Vilobí escali posicions? La resposta és ben senzilla: els ous d'en Gadafi. En el que portem d'any i part de finals de l'any passat ve regularment un "carguero" que recull ous i els porta cap a Líbia. I sempre parlem de tonelades d'ous (fins a 25 tones per avió). I la pregunta és ben obvia: no hi ha gallines a Líbia?

Ja la tenim aquí





dimarts, 16 de maig del 2006

Je cherche des tiquets pour voir la finale ...

Dos encaputxats entren a punta de pistola a l'ajuntament de Saint-Denis per robar entrades de la final de la Champions

La febre per les entrades de la final de la Lliga de Campions ha provocat un succés a França. Dos encaputxats armats amb pistoles van irrompre a l'ajuntament de Saint-Denis, la localitat on hi ha l'estadi que acollirà el partit, i van amenaçar diversos regidors exigint-los entrades. Els van retenir una estona a punta de pistola, però no van aconseguir el seu objectiu i van fugir.

TELENOTICIES



Si així sou feliços ...



MARCA

Un nou membre de la família Nadal

La germana de Joaquim Nadal, nova secretària de Treball a Girona


La germana de Joaquim Nadal, Mercè Nadal, ocuparà la Secretaria dels Serveis Territorials del Departament de Treball i Indústria a Girona. Nadal ha accedit al lloc de treball després de portar a terme tots els tràmits procedimentals pertinents. La germana de Joaquim Nadal ha superat el concurs de mèrits i capacitats per accedir a la Secretaria de Treball de Girona.



Si fa uns dies va aparèixer un altre germà Nadal dins l'esfera pública, el nou director d'El Periódico, avui n'ha aparegut una altra, la senyora Mercè Nadal. Ja he perdut el compte del nombre de germans.

21 de maig de 1992

Dades curioses: el diari Sport valia 90 pessetes (ara en val un euro). I faltaven 65 dies pels JJOO de Barcelona.


dilluns, 15 de maig del 2006

Plovent foc

El volcà Merapi, que en indonesi vol dir "muntanya de foc", a l'illa de Java, ha entrat en erupció i provoca un núvol de cendres que afecta l'oest i el sud de la muntanya. Són prop de 35.000 les persones que es poden trobar en l'àrea de perill immediat davant d'una erupció total del volcà.








TELENOTICIES