diumenge, 30 d’abril del 2006

Estranyes aparicions a Sant Dalmai


Sembla que des de dimecres a la nit hi ha hagut una sèrie d'aparicions a Sant Dalmai. Més informació a la pàgina web dels llobatons.


Sota una estrella

Quantes estelades existeixen? Quina és l'original, la de fons blau o groc? Realment una és de dretes i l'altra d'esquerres? A veure si en treiem l'aigua clara.


La paraula estelada es una abreviació de senyera estelada. El significat politic que tenen en comú totes les estelades és l'independentista. Hi ha només un parell de dissenys que es comercialitzen en tela (la groga i la blava), les altres se les ha de treballar a mà l'interessat.L'origen de les estelades se situa a principis de segle, i el seu diseny s'inspira en la bandera de Cuba, doncs aquesta colònia espanyola havia aconseguit la independencia el 1902. El primer nom que va rebre l'estelada va ser "bandera de l'Estat català". L'estelada va ser hissada per primera vegada el 1918. El 1928 el govern català a l'exili (a Cuba) l'adopta com a bandera de la República Catalana.



Aquesta va ser la primera estelada que es va dissenyar, a principis de segle, i durant mig segle va ser l'unic diseny existent. Es la que onejava la multitud a la Plaça Sant Jaume quan en Francesc Macià va proclamar la República Catalana, tot i que en les imatges en blanc i negre no s'aprecii gaire bé (però la bandera oficial de l'efimera república va ser la senyera). Usada tradicionalment per independentistes de dretes. Actualment la fan servir Esquerra Republicana de Catalunya, les Joventuts Nacionalistes de Catalunya i Estat Català.



Va ser creada pel Front Nacional de Catalunya el 1968 i/o per Esquerra Catalana dels Treballadors (el primer partit polític catalanista de la Catalunya Nord). L'estel és roig perque en el seu inici era utilitzada pels marxistes-leninistes. Usada tradicionalment per independentistes d'esquerres i adoptada pel PSAN (Partit Socialista d'Alliberament Nacional) el 1976. Actualment la fan servir la Plataforma per la Unitat d'Acció (PUA) i Maulets-Joves Independentistes Revolucionaris i Revolucionaries.



La primera estelada que es va disenyar per al conjunt dels Països Catalans. Pretenia esdevenir la bandera oficial d'uns PPCC independents.



Modernament la primera estelada és la del PSAN, usada des del 1968 i adoptada el 1969. El 1976 la branca marxista del PSAN s'escindeix i crea el Moviment d'Unificació Marxista, que segueix usant l'estelada blanca, mentre que el PSAN adopta la groga. En un principi l'elecció de l'estelada blanca es va realitzar enfront una altra proposta que incloia tres estels enlloc d'un.
Inicialment va ser creada pel PCE(i) Partido Comunista de España Internacional , un grup marxista-leninista, cap a l'any 1978. Actualment és la usada pel Partit Comunista Internacionalista (trosquistes).




Aquesta estelada inspirada en la bandera dels EEUU va esser proposada sense èxit a finals dels anys 60.


L'estel de vuit puntes representa cada un dels territoris dels Països Catalans. Era usada als anys 70/80 per sectors anarquistes.



Aquesta estelada va ser creada per el Grup d'Alliberament Català, creat l'any 1976. El 1977, arran de la detenció d'Alvar Valls, Carles Sastre, Montserrat Tarragó i Jaume Vendrell, es creà l'organització de solidaritat amb els patriotes catalans (empresonats, perseguits, exiliats, etc.) anomenada Socors Català, que també adoptà la mateixa estelada.





Aquestes estelades corresponen a altres grups.


Informació extreta de Pàgina de les estelades i de la Wiquipèdia

dissabte, 29 d’abril del 2006

Millor que no busquin gaire ...

Arrestats 2 guàrdies civils per robar a viatgers al Prat

Els agents es quedaven amb diners en efectiu de passatgers estrangers

Van ser els seus mateixos companys de la Guàrdia Civil els que dilluns passat van detenir dos agents acusats de robar diners a passatgers de l'aeroport del Prat. Els van atrapar in fraganti, després d'haver robat, presumptament, 100 euros a un pakistanès que intentava volar al seu país amb diner negre.
Un dels dos guàrdies civils, que fa poc més de dos anys que està destinat al Prat, ja va ser denunciat pels seus companys per pràctiques similars, van explicar fonts de la investigació. De fet, l'agent estava a l'espera de judici per aquest delicte, per això no se l'havia apartat del seu destí a l'aeroport, "però se l'investigava", van indicar.
Segons sembla, els últims mesos s'havia aliat amb un jove guàrdia civil en pràctiques, que ja ha estat expulsat fulminantment de l'institut armat. "El contracte de pràctiques permet aquest tipus d'acomiadaments davant una falta molt greu", van afegir les mateixes fonts.
Els dos agents es dedicaven a robar a la badada diners a immigrants que sortien d'Espanya per l'aeroport del Prat amb importants sumes d'euros, segons va avançar ahir el diari ADN. Qualsevol passatger pot treure d'Espanya lliurement quantitats que no superin els 6.000 euros. Tot el que excedeixi aquesta suma està sotmès a determinades taxes.

EL PERIODICO
Des d'alguns sectors de la brunete mediàtica s'ha comparat el Parlament de Catalunya amb l'israelià a causa dels nombrosos grups parlamentaris que hi són presents. Potser no s'han adonat que com més partits més plural és el parlament. Per ells, qualsevol partit que no sigui el PP, PSOE i potser IU ja és estrany. Doncs no ho és. I no només a Catalunya passa. Quins partits existeixen a més dels tradicionals? Si mirem els resultats electorals, veiem com a cada comunitat autònoma hi ha nombrosos partits que només treuen diputats als parlaments autonòmics o regidors a les municipals. Veiem-ne alguns casos:

  • Andalusia: Partit Andalucista (ha tingut algun diputat a Corts) i Partit Socialista d'Andalusia (escissió del PSOE andalús, amb el senyor Pacheco al capdavant)
  • Aragó: la Chunta Aragonesista i el PAR (Partido Aragones Regionalista)
  • Astúries: Partiu asturianista, Andecha Astur i Unión Renovadora Asturiana (URAS)
  • Canàries: Coalición Canaria, Agrupación Tiñerfeña de Independientes i Iniciativa Canaria
  • Cantabria: Partido Regionalista Cántabro (actualment el president de Cantabria ho és del partit)
  • Castella i Lleó: Unión del Pueblo Leonés i Tierra Comunera-Partido Nacionalista Castellano
  • Castella la Manxa: Tierra Comunera-Partido Nacionalista Castellano
  • Catalunya: Convergència i Unió, Esquerra Republicana de Catalunya, Inicativa per Catalunya-Verds
  • País Valencià: Bloc Nacionalista, Unió Valenciana, Esquerra Republicana del País Valencià
  • Extremadura: Extremadura Unida
  • Galícia: Bloque Nacionalista Galego
  • Illes Balears: Partit Socialista de Mallorca-Entesa Mallorquina, Unió Mallorquina, Unió de Centristes de Menorca, Unió del Poble Balear
  • La Rioja: Partido riojano
  • Madrid: Los Verdes de la Comunidad de Madrid
  • Navarra: Unión del Pueblo Navarro (el PP a Navarra no es presenta i la UPN ocupa el seu lloc), Nafarroa Bai, Aralar, PNB-EA, Batzarre, Convergencia de Democrátas de Navarra
  • Euskadi: PNB, EA, Aralar, Batasuna, Partit Comunista de les Terres Basques, Unio Alavesa
  • Múrcia: aquí estan més preocupats amb l'aigua que amb els partits polítics

divendres, 28 d’abril del 2006

preferentment nul, o era blanc, o si, o no

EL PUNT

La Feria de Abril

Està a punt de començar, com és tradició cada any, la Feria de Abril de Catalunya. Però des de fa uns anys aquesta celebració aixeca polseguera a causa de les enormes subvencions públiques que rep, la manca de transparència pel que fa als comptes, possibles tractes de favor o la raó per la qual existeix aquesta festa aquí.

Quin és l'origen d'aquesta festa a Catalunya? Si voleu llegir l'article complet cliqueu aquí. Si no, aquí n'extraurem les idees principals:

  • La Fira d'abril de Catalunya es gesta en albirar-se la fi de la dictadura per un polític de l'administració andalusa i per un militar d'alta graduació establert a Barcelona. L’any 1969 de la ma del Teniente coronel Linares es funda a Barcelona la Casa de Andalucía. I amb la mirada posada en la imminent arribada de la democràcia i la borsa de vots que podia suposar un andalusisme organitzat al voltant de les Cases regionals i encoratjar per la nostàlgia, proposa a la “Casa de Andalucia”, la celebració d’una Feria d’Abril a l’estil de la de Sevilla, però a Catalunya.
  • Al 1971 a Castelldefels es realitza una primera prova del que havia de ser la Fira d’abril de Catalunya de la ma d’un grup de persones, entre les que es trobaran, els actuals dirigents de la gran “Federación de Entidades Culturales Andaluzas en Catalunya”, la FECAC. La resposta del públic va sorprendre als organitzadors i va impulsar les properes edicions.
  • Paral·lelament a les primeres edicions, al 1980, a les primeres eleccions al Parlament català es presenta el “Partido Socialista Andalúz” i aconsegueix dos escons. El nou president de la Generalitat, Jordi Pujol espantat pel fantasma de Lerroux, comença a subvencionar extraordinàriament l’esdeveniment i als seus organitzadors, la FECAC, rebent la seva recompensa amb el seu primer bany de multituds a la Feria, a la l’edició de 1985 . El mateix president d’aquesta federació ja dirà en el seu moment, que sense Pujol seria impossible que avui dia existís la Feria .
  • Al 1986 el PSC/PSOE contraataca la profusa subvenció de CIU a l’arena de la Feria amb la creació d’una altre federació que pretenia desactivar la FECAC i el seu monopoli del sentiment andalús a Catalunya, l’Agrupación de Asociaciones Recreativo-Culturales Andaluzas (AARCA) que fins i tot aconsegueix celebrar una Feria d’Abril paral·lela a Cornellà, tot i que sense èxit.
  • Ja per aquestes dates, la Fira d’Abril de Catalunya aconsegueix fer-se un lloc en les agendes de tots els partits polítics catalans i els d’àmbit estatal (aquests, per mitjà dels seus dirigents governants a Andalusia), i rebrà el recolzament per part de tots d’ells –excepte, a estones, d’Esquerra Republicana de Catalunya- algun dels quals a més, farà servir per aquest menester, càrrecs públics en benefici del propi partit.
  • El fruït de tot això va ser que les butxaques dels organitzadors s’inflessin de manera que despertés les sospites d’algunes de les entitats que participaven en la organització, de tal manera que demanessin els comptes. Cosa que se’ls hi van negar rotundament i que va comportar s’acusés als dirigents de la FECAC de corrupció i llicenciós afany de lucre.
  • Un dels pilars en el que es sustenta el poder d’aquesta federació per sortir indemne d’acusacions d’aquest tipus és la pretesa capacitat de mobilització que te. De fet, el mateix president advertirà que mentre tinguin capacitat de convocatòria, els polítics no tindran altre remei que acceptar aquest tipus d’irregularitats . Segons aquest dirigent, la Feria rep cada any tres milions de visites. El “Col·lectiu Contrastant” va fer una medició al 2002 on assegurava que era impossible que la Feria rebés més de 455.056 visites. A més, existeixen altres documents en mans de l’administració publica que xifren aquest màxim al voltant de les cent mil persones.
  • A dia d’avui, la Fira resulta ser un escenari –no només d’una suposada caça de vots que any rere anys és més ridícula- sinó de la escenificació d’un suposat conflicte social irresolt –els de les “dues comunitats” enfrontades a Catalunya- del que no només viuen econòmicament uns quants paràsits, sinó que és l’element on es substantivitza aquesta permanent amenaça lerrouxista que frena literalment qualsevol exigència nacional que passi de la mera revindicació de la diferencia folklòrica.
  • La Fira s’ha abastit del mite del immigrant perpetu, d’aquella ombra que sempre es manté a la frontera. La Fira, avui, no expressa altre cosa que la condició de no ser d’enlloc, la instauració d’un espai que només reivindiquen aquells que tenen obscurs interessos creats, i partits polítics que pretenen imposar la seva patent del que ells volen que sigui Catalunya.

dimecres, 26 d’abril del 2006

Nepotisme a la màxima potència

Antonio Franco cedeix la direcció d''El Periódico' a Rafael Nadal


Sabia que la família Nadal era nombrosa però aquest germà no el tenia comptat. Repassem: Joaquim Nadal (exalcalde de Girona i actual conseller i portaveu del Govern), Manel Nadal (secretari general de no sé què a la conselleria del seu germà) i Josep Maria Nadal (exrector de la Universitat de Girona). Hi havia un altre germà però que va morir en un accident. I pensava que ja no n'hi havia cap més. Doncs no, ara n'ha aparegut un altre. I serà el nou director d'El Periódico de Catalunya. Si abans ja era el pamflet i el diari oficial del PSC-PSOE ara encara ho serà més.

Els germans Nadal són com els bolets. A veure quin és el següent en aparèixer i en quin càrrec.


PD. Rafa Nadal i Miquel Àngel Nadal també en són germans?
PD2. I després es queixaven dels fills d'en Pujol ...

El saben aquell que diu ...

Porque el Real Madrid juega los sábados?
- Por qué el futbol es en domingo
Van un brasileño, un camerunés i un argentino lo has pillado?
- No
- La defensa del madrid tampoco

Telefonica avisa que ahora para llamar desde madrid se tiene que marcar el 0-3 delante

Colabora:
Envia CINTURA al 5577 y con el dinero recoletado con los SMS intentaremos
comprar una cintura para Helguera y Sergio Ramos

Se abre el telón y sale Beckham esperando a ver si le dan el Balón de Oro...
Se baja el telón... ¿Como se llama la película?
-El paciente inglés.

Se abre el telón y sale Roberto Carlos diciendo "en tres semanas seremos líderes"...
e baja el telón... ¿Como se llama la película?
-Mentiras arriesgadas .

Se abre el telón y sale Gravesen diciendo que el barça ha ganado por suerte...
Se cierra el telón... ¿Como se llama la película?
-El hombre que nunca estuvo allí.

Se abre el telón y sale Gravesen...
Se cierra el telón... ¿Como se llama la película?
-SHREK

Se abre el telón y sale el Barça endonsándole 3 goles a Casillas.
Los del Madrid no hacen nada... Se cierra el telón... ¿Como se llama la
película?
-Solo en casa

Va Florentino Pérez a un chequeo médico y le dice el médico:
-Uuuuuuuyyyy!!! Está usted fatal eh? Pero que muy jodido
-Venga, no me fastidie doctor, qué tengo?
-Pues de todo

Sabes que al Madrid le llaman el Belén?
Porque hay muchas figuritas pero ninguna se mueve

¿En qué se parece la sala de trofeos del Real Madrid al Rastro?
- En que todo es viejo, usado o robado.

¿En qué se parece el Madrid al festival de Eurovisión?
- En que nunca gana Luxemburgo

En que se parece el Real Madrid a la Sagrada Familia?
En que ha costado un dineral y solo interesa a los japoneses

El patrocinador del Madrid la temporada que viene?
Pues Actimel, porque refuerza las defensas.

¿Porque al Madrid le llaman SEUR?
Porque los paquetes salen de noche y a las diez de la mañana están en el
entrenamiento.

dimarts, 25 d’abril del 2006

Rajoy presenta hoy en el Congreso 450.000 pliegos con más de 4 millones de rúbricas pidiendo un referéndum

El presidente del PP, Mariano Rajoy, presenta hoy en el Congreso de los Diputados más de cuatro millones de firmas --recogidas en 450.000 pliegos de papel que ocupan cuatro cajas distintas-- pidiendo al Gobierno que someta el nuevo Estatuto catalán a un referéndum en todo el país.

EUROPA PRESS

Vegi's algun dels signants: el ratoncito Pérez, Spiderman, Zipi, Zape i Don Pantuflo, Don Quijote de la Mancha, Francisco Franco, Dulcinea del Toboso, Calisto i Melibea, Tirant lo Blanc, El capitán Trueno ...

Mamà, jo vull ser okupa

Passa-ho!

Iu Forn

Aquest matí a primera hora he anat a l'entitat on vaig contractar la hipoteca i els he dit, textualment: "Mirin, ke a partir d'avui li passin l'import de la kuota mensual a l'Ajuntament de BCN. Ah, i la resta de rebuts ja vindré a buskar-los personalment perkè, saben kè passa, que m'instal·lo en una kasa okupa i encara no sé en kina. O sigui ke, de moment, tindré una adreça incerta. Enkantat d'haver-los konegut i ke mori el kapital".

I sap per què aquest matí he fet això? Home (i dona) és la reacció normal després de llegir que l'Ajuntament de BCN ha ofert un pis de protecció oficial i diners a uns okupes perquè abandonin un edifici en què, com és evident, s'estaven il·legalment. És la notícia que ens canvia la vida a tots (i a totes). Ciutadans (i ciutadanes), s'ha acabat arribar justet a final de mes (o no arribar-hi) per culpa del rebut de la hipoteca. Fem-nos tots okupes i a viure. I espero que amb mi vinguin, per exemple, els adjudicataris dels pisos de protecció oficial que van ser sortejats a Badalona l'any 2000. Sis anys després només saben que de 900 habitatges promesos se n'han fet 103. ¿Per què aquestes 797 parelles que encara no tenen pis han de continuar esperant pacientment que l'administració solucioni un problema que ella mateixa ha creat, oi? Au, tots a okupar i a esperar el pis de protecció oficial.

Bé, i també espero que en aquesta aventura m'acompanyin els veïns del casal okupa del carrer Sant Pere Més Baix de BCN. Ni s'imagina que contents que estan per poder suportar cada cap de setmana des de fa cinc anys macrofestes amb presència de més de mil persones. Miri si són unes trobades multiculturals que la batalla campal del passat mes de febrer va acabar amb un membre de la Guàrdia Urbana en estat de coma a causa d'una pedrada.

Vinga, va!!! Què fa encara a casa seva? Okupem-ho tot i a partir d'aquí exigim els nostres drets.

AVUI

dissabte, 22 d’abril del 2006

La vida segons ...

La vida Según Quino…………..”

...Pienso que la forma en la que la vida fluye esta mal. Debería ser al revés: Uno debería morir primero, para salir de eso de una vez.

Luego, vivir en un asilo de ancianos hasta que te saquen cuando ya no eres tan viejo para estar ahí. Entonces empiezas a trabajar, trabajar por cuarenta años hasta que eres lo suficientemente joven para disfrutar de tu jubilación. Luego fiestas, parrandas, drogas, alcohol. Diversión, amantes, novios, novias, todo, hasta que estás listo para entrar en secundaria…

Después pasas a la primaria, y eres un niño (a) que se la pasa jugando sin responsabilidades de ningún tipo…

Luego pasas a ser un bebé, y vas de nuevo al vientre materno, y ahí pasas los mejores y últimos 9 meses de tu vida flotando en un líquido tibio, hasta que tu vida se apaga en un tremendo orgasmo…

¡¡¡ESO SÍ ES VIDA!!!

Quino

Seguretat ciutadana?

Menys del 4% de les alarmes que es disparen a BCN són justificades

Els Mossos inverteixen un mínim de 20 minuts a inspeccionar la veracitat de cada advertència
Interior estudia sancionar les empreses amb dispositius que fallen de forma recurrent

MAYKA NAVARRO
BARCELONA

Amb prou feines tres de les més de 80 alarmes que cada dia es disparen a Barcelona i mobilitzen una patrulla dels Mossos d'Esquadra són justificades. En la resta dels casos es tracta de falsos avisos en què els agents inverteixen prop de 20 minuts a certificar que es tracta d'un error o d'una negligència.
Al llarg del primer trimestre d'aquest any, els Mossos van assistir 7.179 serveis d'alarma a Barcelona. Només en 234 ocasions --un 3,75%-- les alarmes van ser reals.
"Inspeccionar alarmes s'ha convertit en el servei més realitzat pels Mossos a Barcelona", explica un portaveu de la policia autonòmica, que ressalta la gran quantitat d'hores que diàriament inverteixen els agents a fer aquestes comprovacions. "S'hi ha de buscar una solució perquè aquest gran volum de falses alarmes s'està convertint en un problema que repercuteix negativament en la resta dels serveis policials", afegeix l'agent.

EL PERIODICO


Doncs així, si algú té previst fer alguna malifeta de les grosses, només cal que abans faci sonar quatre o cinc alarmes ja que a cada avís hi anirà un cotxe patrulla. I les probabilitats d'èxit seran majors.
Doncs si això és seguretat anem bé, cirerer.


dilluns, 17 d’abril del 2006

Ruta pel Collsacabra

Ahir, dijous sant, vam complir la penitència i vam estar tot el dia voltant pel Collsacabra. Començàvem a tres quarts i cinc de vuit des de Sant Martí Sacalm (al peu del Santuari del Far) i vam anar tota l'estona per sota la cinglera. Dues hores després arribàvem al peu del Salt de Sallent, i després de menys de mitja hora havíem pujat el grau i ja érem al mirador del salt. A les onze esmorzàvem i després cap a Rupit. Fer salts pel famós pont penjant (en principi no hi són permesos, però també posa que el màxim número de persones són 10, i allà hi havia mig poble donant bots ...). En tornar, en comptes de tornar a passar per sota la cinglera hi vam passar ben bé pel damunt. Finalment, vam descobrir un altre grau que ens va permetre arribar a Sant Martí Sacalm.
Al final, 8 hores de marxa efectiva, amb un sol de justícia. Per tant, la primera cremada de l'any ja ha arribat. I no en serà la última.


El recorregut. Primer per sota la cinglera fins al Salt de Sallent. Després cap a Rupit i en tornar per dalt la cinglera fins trobar un grau i baixar fins a Sant Martí un altre cop.

El Santuari del Far

L'Agullola

El Salt de Sallent



Rupit

El pont penjant de Rupit

Equipació blaugrana 2006-2007

Tornen les dues franges blau i grana, com la samarreta del centenari, i la groga (o verda) fluorescent passa a ser la tercera equipació. La segona serà semblant a la de Wembley. I els pantalons tornen a ser blaus.




diumenge, 16 d’abril del 2006

oui oui oui, nous allons à Paris

La passa

La xuta

i barraca

País cafeter

País de cortados

XAVIER MAS DE XAXÀS - 16/04/2006
BARCELONA

Bebemos mal café, amargo y astringente, y no nos quejamos. Camuflamos el sabor con leche, azúcar y licores. Pagamos un precio elevado por una taza. Roza los dos euros en ciertas cafeterías del centro de Barcelona y no es fácil encontrar un lugar donde cueste menos de un euro. No hay otro alimento tan básico y cotidiano, tan asociado a nuestro bienestar, que consumamos con tanto desprecio por su calidad. Al pan, el agua y el aceite les prestamos mucha más atención, y no digamos al vino. En un país donde la gente presume de ser muy cafetera predominan los cortados, y hay tanta desconfianza en el producto que en una mesa con ocho comensales es posible que se encarguen ocho formas diferentes de preparar un café.

Recorrer medio centenar de establecimientos en Barcelona donde sirven café es un vía crucis. El 80% de los bares, cafeterías, restaurantes y granjas visitadas para elaborar este reportaje, tanto en el centro como en la periferia de la ciudad, no preparan un buen espresso.

Hay dos razones para este fracaso. La principal es que el producto que sirven no es muy bueno: predominan las mezclas con cafés de baja calidad, especialmente de robusta, más baratos. La segunda, e igual de importante, es que los baristas no saben hacer su trabajo. La gran mayoría no muele bien el café, ni acierta con la dosis adecuada ni con el tiempo de extracción. El buen espresso se prepara en 30 segundos, no más, y debe ser corto, ristretto,como dicen los italianos, padres de una cultura que no encuentra asentamiento en España. Franceses, portugueses e italianos consumen cafés de más calidad a precios similares. ¿Por qué?

"Estamos todavía pagando la factura de cuarenta años de franquismo", explica Salvador Sans, propietario de Cafés El Magnífico, uno de los tostaderos más antiguos y reputados de Barcelona. "Tanto el café torrefacto como el soluble han estado muy asentados. El torrefacto se consume mucho (el 60% del total), sobre todo en el sur, aunque está prácticamente desterrado de Catalunya". Las grandes marcas industriales, que copan los supermercados, ofrecen mezclas que incluyen hasta un 50% de café torrefacto, es decir, tostado con azúcar, un proceso que, además de transformar el sabor, "vende azúcar a precio de café", como dice Mario Ravazzolo, de la firma italiana Illycaffè .

"El café fue un monopolio estatal durante la dictadura", recuerda Pere Cornellà, propietario de Cafés Cornellà, en Fornells de la Selva. "El estado compraba el café en fun-

ción de criterios comerciales, fijaba el precio y establecía tres calidades para el consumo doméstico: superior, corriente y popular".

El mercado se liberalizó en 1980 y 700 compañías salieron a recuperar el tiempo perdido. Las multinacionales, sin embargo, llevaban tanta ventaja, que se hicieron con más de la mitad del mercado. Hoy no quedan más de 300 torrefactores independientes. "Las multinacionales decapitaron el sector", afirma Cornellà. "Entre ellas y las marcas blancas acaparan el 75% del consumo. Esto supone que el café de casa es muy genérico, un encefalograma plano. Barato, pero sin sabor ni calidad. El café es el único producto que siempre está de oferta en los supermecados".

La poca calidad del café que tomamos en casa facilita que en la calle nos conformemos con cualquier cosa. "El café es tan malo - sostiene Cornellà- que la gente se defiende de su sabor con leche y azúcar. El 80% de los cafés que se sirven en España son cortados o cafés con leche. Si en Italia apenas hay tres tipos de café - espresso,macchiato (cortado) y capuccino-,en España hay tanta desorientación que cada uno lo pide a su manera".

José González lleva nueve años al frente de la cafetería El Jardí de Sants y está de acuerdo en que la variedad de pedidos está vinculada a la falta de cultura. "El cortado es la bebida estrella y me llegan a pedir bombones (cortados con leche condensada) con cinco azucarillos".

Cortado con la leche fría, templada o caliente, corto o largo de café, en taza o vaso, con o sin hielo... Las combinaciones se multiplican con los descafeinados de sobre o máquina, con leche o agua, de nuevo cortos, largos y americanos.

Uno de los grandes errores que cometen las personas que no desean un café fuerte, por ejemplo, es pedirlo largo, sin saber que la cafeína es soluble en agua, y que cuanto más larga sea la extracción, más impurezas se recogen en la taza. Marino Petracco, ingeniero químico de la Universidad del Café de Trieste, explica que la máquina de café espresso extrae los mejores aromas y sabores en los primeros 30 segundos. A partir de esta barrera aumenta mucho la cafeína y los sabores más astringentes y ásperos. "Quien desee un café largo, debe añadir agua a un espresso normal".

LA VANGUARDIA

S'accepten currículums

Remeis casolans

Ara us preguntareu, i per què hi posa una cagarada de vaca? A simple vista pot semblar inservible, però hi ha alguns casos en què us pot ajudar, i molt. Les vaques mengen herba. Fins aquí tothom hi està d'acord. Imagineu-vos un dia qualsevol d'estiu a la muntanya. Tot i que sigui estiu, pot arribar a fer força fred, sobretot si no s'hi va amb roba d'abric. A més, a dalt de la muntanya hi escassegen boscos. Per tant, una bona solució per passar-se el fred és fer-les servir. Com? Doncs cremant-les. És herba seca, per tant cremarà bé. De fet, a moltes cases de muntanya hi ha estufes que en comptes d'anar amb llenya van amb cagarades de vaca.
Per tant, ja no hi ha excusa per passar-hi fred.


L'altre dia vaig somiar en aquest partit. I el resultat final va ser de 3 a 8 favorable al Barça (no sé si jugaven a futbol o a hoquei patins ...). Recordo que el Milan guanyava 3-0 i després el Barça marcava un gol. Però el Milan en marcava un altre de legal, tot i que no pujava al marcador ... i al final, 3-8. A veure si serà un somni premonitori.




EL 9

dissabte, 15 d’abril del 2006

Des de dalt de la cinglera del Far pots veure-hi de tot. Entre d'altres coses, el final de l'embassament de Susqueda. Quilòmetres més amunt hi comença el de Sau. I més avall, hi trobem el més petitet, el Pasteral.


Empenyeu, estireu

No només hi ha portes a la ciutat. A la muntanya també te n'hi sols trobar. I de diversos tipus. De més sofisticades i de més tradicionals. Però totes amb el mateix objectiu: que no s'escapin els ramats.






dimecres, 12 d’abril del 2006

Després diuen que per què ens cau tant malament l'Espanyol

Les 'Brigades Blanquiazules' cremen banderes catalanes a Madrid.

Les ‘Brigades Blanquiazules’ cremen banderes catalanes a Madrid Membres del sector més extremista de les Brigadas Blanquiazules i dels Ultrasur, l’equip ultra del Reial Madrid, han cremat banderes catalanes poc abans del partit entre l’Espanyol i el Saragossa, segons ha sabut e-notícies. Els fets s’han produït en la mateixa carpa que el club blanc-i-blau ha instal·lat pels voltants del Santiago Bernabéu. Els ultres també han agredit en el mateix indret a la Curva jove, el grup d’animació no violenta de l’Espanyol. Fonts dels agredits han assegurat a aquest diari que “alguns dels agressors treballaven per a l’organització que ha muntat les carpes”.

E-NOTICIES

The gospel of Judas

"Altres diuen que Caín va néixer d'una Potestat superior, i es professen germans d'Esaú, Coré, els sodomites i tots els seus semblants. ... I diuen que Judes el traïdor va ser l'únic que va conèixer totes aquestes coses exactament, perquè només ell entre tots va conèixer la veritat per portar a terme el misteri de la traïció, per la qual van quedar destruïts tots els éssers terrenys i celestials. Per a això mostren un llibre de la seva invenció, que anomenen l'Evangeli de Judes". El misteri: Judes no va trair Jesús, sinó que, entregant-lo als romans, va complir els desitjos del seu mestre.
L'any 185, sant Ireneu, bisbe de Lió, descrivia així en el seu tractat Contra els heretges la secta dels caïnites i el seu evangeli particular, una de les moltes narracions i col.leccions de dites escrites en els confusos temps de formació del cristianisme, que no van ser assumits com a canònics per l'Església i van caure en les tenebres de l'índex dels textos apòcrifs (en grec, ocults).
No se sabia res més d'aquesta narració condemnada com a herètica per l'Església. Però acaba de sortir d'aquestes tenebres del passat amb un espectacular aparell mediàtic. Segons sembla, una còpia en papir de l'Evangeli de Judes, del qual fins avui només es coneixia aquesta referència indirecta del segle II, va ser desenterrada als anys 70 a Egipte i treta il.legalment del país. Va passar per les mans de diversos antiquaris i va quedar tancada durant 16 anys en una cambra de seguretat de Long Island (EUA).
El seu últim propietari, davant la impossibilitat de vendre els 26 fulls de papir legalment, va arribar a un acord amb la National Geographic Society. Això ha permès reconstruir-lo, traduir-lo i autentificar-lo com una còpia del text perdut, manuscrita entre els anys 220 i 340 i probablement traduïda a la llengua copta dels cristians egipcis des d'un original grec molt anterior. D'aquest projecte han sortit, en vigílies de Setmana Santa, un documental exclusiu que s'emetrà diumenge que ve en el seu canal de TV, el reportatge central de l'edició de la revista National Geographic del maig, un DVD, dos llibres i una exposició.

L'instrument necessari
"El relat secret de la revelació que Jesús li va participar a Judes Iscariot durant una setmana, tres dies abans de celebrar la Pasqua". Així comença el text, identificat com un evangeli elaborat en el si d'una secta gnòstica, paral.lel als evangelis apòcrifs de Felip, de Tomàs (tots dos trobats a Nag Hammadi el 1945) i de Maria Magdalena. Aquests textos, a més a més de donar llum sobre la pluralitat del cristianisme durant la seva etapa de formació, han inspirat des de grups new age fins a El codi Da Vinci.
Els gnòstics sostenien que determinades doctrines secretes de Jesucrist estaven destinades a ser revelades a una elit d'iniciats i el seu coneixement garantia la salvació, i preconitzaven una separació radical entre el cos i l'ànima, la matèria i l'esperit. L'Evangeli de Judes reuneix totes les característiques de la literatura d'aquests grups. En ell, Jesús manifesta a Judes: "tu els superaràs a tots, perquè tu sacrificaràs el cos en què visc". Al facilitar la mort del seu mestre, Judes l'alliberarà del seu cos físic. "Allunya't dels altres i t'explicaré els misteris del Regne. Els assoliràs, però patiràs molt", assenyala Jesús a Judes, que vaticina: "Seràs maleït per les altres generacions".
Altres apòcrifs (se'n coneixen uns 50) són també la font exclusiva de nombroses tradicions, com el nombre i nom dels Reis Mags, o la presència d'un ase i un bou en el pessebre, i representen els punts de vista de les múltiples tendències de l'Església primitiva, com els grups judeocristians que, per exemple, destacaven la primacia de l'apòstol Jaume davant de Pere i Pau. O de comunitats que seguien les ensenyances de Crist sense assumir-ne la divinitat, o que creien que no va néixer com a fill de Déu, sinó que va ser adoptat. Uns quants d'aquests textos són fins i tot font dels textos canònics del Nou Testament (els evangelis de Lluc, Marc, Joan i Mateu, els Fets i les cartes), que no van quedar establerts fins a l'any 367 per sant Atanasi, arquebisbe d'Alexandria.
L'Evangeli de Judes no esmenta la crucifixió o la resurrecció, però en ell l'apòstol traïdor sí que acaba elevat als cels: "Judes va aixecar els ulls i va veure el núvol lluminós i hi va entrar". El seu evangeli acaba així, abruptament, a causa de les nombroses llacunes del text: "Ells es van acostar a Judes i li van dir '¿Què estàs fent aquí? Tu ets deixeble de Jesús'. Judes els va contestar com volien. Va rebre alguns diners i els va entregar Jesús".


NATIONAL GEOGRAPHIC

Ha caigut 'il boss dei boss'

Passa-ho!

Iu Forn

La versió oficial diu que al centre de Roma no hi han construït mai un metro perquè allà hi forades i et surt un imperi. La versió real és que no volen foradar perquè el subsòl de la ciutat està, efectivament, ple de restes, però de col·legis electorals en ple funcionament. És que fan el recompte en nombres romans i tot s'alenteix tant que ara ja van per la meitat de l'escrutini de la votació que va organitzar Juli Cèsar entre Pompeu i Cras a veure qui dels tres anava a la Gàl·lia a buscar tabac.

I miri que en principi unes eleccions són una cosa senzilla. Es tracta que uns senyors i unes senyores votin uns altres senyors i senyores. Qui treu més vots guanya. Doncs no, la qüestió és complicar-ho cada cop més amb lleis i més lleis que tenen com a objectiu que hi hagi vots amb més valor que altres. Llei electoral, en diuen.

L'opinió publicada per aquí apostava per Prodi, d'igual manera que a les eleccions americanes el candidat era un ja desaparegut Kerry. No li nego que si un servidor hagués hagut de votar a les eleccions italianes, mai de la vida ho hauria fet per Berlusconi. Em repugna com a polític, com a empresari (per dir alguna cosa) i com a persona. Ara bé, me'n guardaré prou de criticar els electors que l'han votat, sobretot perquè si jo fos italià no sé si tindria motius per donar-li el meu suport o no. I, miri, aquí tampoc estem en condicions d'anar donant lliçons de democràcia quan a Itàlia ha votat el 83,6% del cens i aquí, a poques setmanes d'un referèndum, donen com a gran èxit una participació de poc més del 50%. De la mateixa manera, me'n guardaré prou de relacionar la caiguda de Berlusconi amb la del capo mafiós Bernardo Provenzano. Sobretot perquè aquí, efectivament, ha esclatat el cas Marbella, però el litoral (i el que no és litoral) va des de Port Bou fins a Irun. I en tants quilòmetres hi caben centenars de Marbelles (i de Provenzanos).

AVUI

dimarts, 11 d’abril del 2006

L’Església recorda que la masturbació és pecat i que el sexe no pot ser plaer

Teologia i secularització a Espanya. Als quaranta anys de la clausura del Concili Vaticà II. Així es diu el text, de més d’una vintena de planes, que els bisbes de l’Estat han consensuat en la seva darrera assemblea plenària i van presentar ahir en roda de premsa. El document es divideix en diversos apartats, i n’hi ha un dedicat a la «moral de la sexualitat i de la vida», en què la jerarquia eclesiàstica recupera la seva línia més retrògrada i exalça la «virtut de la castedat». En concret, el text diu: «L’Església considera pecats greument contraris a la castedat la masturbació, la fornicació, les activitats pornogràfiques i les pràctiques homosexuals. L’ensenyament cristià sobre la sexualitat no permet banalitzar aquestes qüestions ni considerar les relacions sexuals com un simple joc de plaer». Els bisbes defensen el sexe en el si del matrimoni format per un home i una dona, i únicament i exclusivament amb la finalitat de tenir descendència: «Si se separa la finalitat unitiva de la procreadora es falseja la imatge de l’ésser humà», destaca el document. Malgrat això, rebutgen la fecundació assistida, que qualifiquen de «no admissible». I també tornen a condemnar l’avortament i l’eutanàsia, dels quals diu que són «accions greument desordenades, lesives de la dignitat humana i oposades als ensenyament de Crist».

En el text, els bisbes responsabilitzen els grups de catòlics progressistes de l’actual crisi religiosa. Els acusen de fomentar la confrontació amb l’Església i de donar-ne una imatge deformada, així com de provocar l’«escàndol».

EL PUNT



Mamaaaaaaaaaaaaa, mira què m'ha fet !!!!!



HORACIO ALTUNA

Perquè tenir enemics amb aquests amics ...


LA VANGUARDIA

Ryanair deixa 400 persones a terra a causa de la boira a l´aeroport

Unes quatre-centes persones van haver de quedar-se ahir diumenge sense poder agafar els primers vols de la companyia Ryanair, a causa de la boira que va envair les pistes de l´aeroport de Girona cap a les sis i les set del matí. Aquest fet va provocar un cert aldarull en el recinte aeroportuari, a causa de les protestes dels clients, ja que la companyia no va voler traslladar els passatgers en autocar als aeroports de Reus i Perpinyà, on sí van poder aterrar els avions que portaven destí a Girona.
Els vols desviats provenien de Gosselines (Bèlgica), Frankfurt-Hahn (Alemanya), així com de Roma i Pisa (Itàlia). El passatge que esperava poder embarcar -unes 400 persones, entre elles els alumnes d´un col·legi de Badalona-, portava les esmentades destinacions com a inici de les seves vacances de Setmana Santa i Pasqua.
Els passatgers van iniciar les seves protestes quan es van dirgir als mostradors de la companyia Ryanair i els empleats els van manifestar que no hi havia cap intenció per part de l´empresa de fletar autocars fins als aeroports de Reus i Perpinyà, on havien aterrat els aparells desviats. Tot i això, l´empresa va explicar que les persones que havien aterrat als esmentats aeroports -algunes de les quals eren esperades per amics i familiars-, sí que serien retornades a Girona per carretera, mitjançant autocars.

DIARI DE GIRONA


Mentre no hi hagi problemes, volar amb companyies de baix cost és perfecte. El perill és quan passa això. La companyia només t'ofereix tornar-te els diners del vol d'anada (no el de tornada) o encabir-te en un altre avió. Però no en vol saber res ni dels dies que perds d'hotel ni del cotxe que podries haver llogat al lloc de destí. A més, si t'has de quedar una nit a l'aeroport no t'ofereixen ni menjar ni un allotjament.

Per tant, si us trobeu en aquesta situació no cal que us molesteu a protestar. Ryanair, en aquest cas, només us donarà aquestes dues alternatives. Si en voleu més, us diran, haguéssiu viatjat amb una altra companyia.

dilluns, 10 d’abril del 2006

Pallissa a la Fonteta

Sembla que l'Akasvayu torna a agafar la bona ratxa de principis de temporada. Ahir va apallissar el Pamesa València a domicili de 30 punts de diferència: 49-79. Al final del primer quart ja guanyaven 4-25. Cal destacar Fran Vázquez amb 14 punts i 34 de valoració. Divendres Sant, a Fontajau contra el Fórum de Valladolid.





ACB