dijous, 28 d’abril del 2005

Humanitats sí !




Alumnes i llicenciats en Humanitats han endegat tot un seguit d'accions reinvidicatives contra la possible desaparició d'aquesta carrera en el marc de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES), proposada per la Subcomissió d'Humanitats del Consejo de Coordinación Universitaria. Els estudiants han elaborat un manifest d'oposició al dictamen, una campanya de recollida de signatures per demanar el manteniment d'aquesta titulació i una web informativa. El 40% de matriculats a Humanitats es concentren a Catalunya, repartits en cinc facultats de la Universitat Autònoma de Barcelona, Pompeu Fabra, Ramon Llull, Oberta de Catalunya i Internacional de Catalunya. E-NOTICIES.COM

dimecres, 27 d’abril del 2005

L'alcalde de Pontons

PASSA-HO!

Alcalde de Pontons rima amb...

Iu Forn
iuforn@ya.com
Espectacular entrada al món mediàtic i per la porta gran de l'alcalde del PP de Pontons (Alt Penedès), l'il·lustre ciutadà anomenat Lluís Fernando Caldentey.
Res, que estava ahir el xicot conduint, segons ell mateix ha confessat, i el van trucar de RAC 1. Era per preguntar-li si farà com altres alcaldes del seu partit i es negarà a casar parelles homosexuals. I en Lluís Fernando, pobret, entre el mòbil, el volant, els pedals (ni més ni menys que tres), el canvi de marxes i el seu propi cervell, així tot a la vegada, doncs va dir el que tothom diu en aquestes circumstàncies: "Els homosexuals són persones tarades que neixen amb una deformació psíquica o física".
El que no entenc és per què el PP de Catalunya ha decidit suspendre'l de militància i obrir-li un expedient disciplinari si aquest home ha demostrat que té grans valors com:
La tolerància. Insulta els homosexuals, sí. Però n'ha apallissat algun? Oi que no? Per tant, com diria en Piqué, "Senyors, no traiem les coses de collaguera".
La solidaritat. Aquest home podria haver dipositat les seves parts nobles a sobre de les tecles d'un piano i podria haver tancat la tapa de l'instrument musical a una velocitat de 100 milions de quilòmetres per segon. Doncs no, escolti, no ho ha fet. Ell ha preferit regalar-nos la seva opinió sobre altres ciutadans. Digui'm si això no és ser solidari.
La visió comercial. El 95% dels catalans no havien sentit mai a parlar de Pontons i en canvi ara el 200% es pregunta quin carai de poble és aquest que vota alcaldes com aquest. Aquesta fama sobtada pot ser aprofitada per fer una ruta amb visites guiades per l'alcalde a les habitacions fosques dels locals més emblemàtics de Sitges i el Gaixample.
La sensibilitat. Per refermar la seva tesi va dir que no ha vist mai "dos gossos mascles fent l'amor". Ja ho veu, els gossos no follen sinó que fan l'amor. En Caldentey, que és un poeta.
Però el més gros d'aquest home és no haver tingut cap fill ni cap filla homosexual. D'aquesta manera ningú que sigui sang de la seva sang li podrà prendre mai el títol de tarat oficial de la família. Felicitats, xato. AVUI

Cavalls i transbordadors especials

Cuando vemos un transbordador espacial en la torre de lanzamiento, podemos apreciar dos depósitos auxiliares de combustible adosados al principal.

Estos se fabrican en Utah por la empresa Thiokol. Los ingenieros que los diseñaron hubieran preferido que fueran mayores, pero estos depósitos se tenían que transportar por tren hasta la base de lanzamiento. La línea férrea entre la fábrica y Cabo Cañaveral cruza las Montañas Rocosas a través de un túnel, que no permite el paso de depósitos de mayor tamaño.

Pero, ¿por qué el túnel tiene estas dimensiones? Porque la anchura de los túneles viene determinada por la anchura del tren y éste, a su vez, tiene relación directa con la separación de los raíles. La distancia estándar entre los raíles de la vía del tren en Estados Unidos es de 4 pies y 8,5 pulgadas (unos 1,4 metros). Es una cifra particularmente extraña.

¿Por qué se adoptó esta medida? Porque los ferrocarriles norteamericanos se construyeron, igual que los británicos, por ingenieros ingleses, que pensaron que era una buena idea ya que permitiría usar locomotoras inglesas.

Muy bien, pero ¿por qué los ingleses los construyeron de esta forma? Porque las primeras líneas de ferrocarril fueron diseñadas por los mismos ingenieros que construyeron los tranvías, que ya utilizaban esta misma medida.

Pero, ¿por qué esta distancia? Porque los constructores de tranvías eran los mismos que anteriormente construían carros y utilizaban los mismos métodos y las mismas herramientas.

Pero, ¿por qué los carros utilizaban este estándar? Porque en toda Europa las roderas en los caminos estaban ya marcadas y cualquier otra medida hubiese causado la rotura de los ejes de los carros.

Claro, pero ¿por qué los caminos tenían la misma separación entre las roderas? Porque los caminos se remontaban a los tiempos de los romanos y se hicieron para facilitar el desplazamiento de las legiones.

Pero, ¿por qué los romanos adoptaron esta medida? Porque los carros de guerra romanos estaban tirados por dos caballos. Los caballos galopando uno al lado del otro debían tener la suficiente separación para no molestarse. Con el fin mejorar la estabilidad del carro, las ruedas no debían coincidir con las pisadas de los caballos y a la vez no estar demasiado separadas para no causar accidentes cuando dos carros se cruzaran.

Hemos encontrado nuestra respuesta a la pregunta inicial. La separación entre los raíles del ferrocarril norteamericano (1,4 metros) viene determinada porque 2.000 años antes, en otro continente, los carros romanos se habían construido en función de las dimensiones del culo del caballo, así pues, una restricción en el diseño del medio de transporte más rápido del mundo, el transbordador espacial, viene determinada por el ancho del culo del caballo.

La próxima vez que veamos unas especificaciones técnicas y nos preguntemos si se han hecho con el culo, la respuesta es... SÍ.

El dèficit fiscal




Veure spot sobre el dèficit fiscal català

dimarts, 26 d’abril del 2005

L'alcalde de Pontons no casarà homosexuals perquè "són persones tarades"

Després de la crida que va fer el Vaticà als funcionaris que hauran d'oficiar matrimonis homosexuals perquè s'hi neguin al·legant objecció de consciència, són diversos els alcaldes del PP que han anunciat que es negaran a celebrar aquests enllaços. L'últim ha estat l'alcalde de Pontons, a l'Alt Penedès, que ha dit que no pensa casar homosexuals perquè "són persones tarades".

"Entenc que han de tenir els mateixos drets, però per mi un gai és una persona tarada que neix amb una deformació psíquica o física." Amb aquestes paraules, l'alcalde de Potons, Lluís Fernando Caldentey, del PP, anunciava que no pensa casar persones del mateix sexe. Segons Caldentey, el matrimoni entre persones del mateix sexe "és immoral i deforme" perquè "el normal és que les persones neixin mascles o femelles". "No he vist mai dos gossos mascles fent l'amor, no és natural", ha afegit. TELENOTICIES.COM

dilluns, 25 d’abril del 2005

Tercera obra

"Dins de mi sento un sanglot: "Ja veus el que has aconseguit: males opinions, cares burletes i empipades, gent que et considera antipàtica, i tot això només per no voler fer cas dels bons consells del teu propi costat millor.". Ai, com m'agradaria fer-li cas, però no puc! Quan estic callada i seriosa, tots pensen que és una nova comèdia, i aleshores haig de sortir del pas amb una broma, i per què parlar de la meva pròpia família, que de seguida es pensa que estic malalta, i em fan empassar píndoles pel mal de cap i calmants, em palpen el coll i les temples per veure si tinc febre, em pregunten si vaig restreta i em critiquen quan estic de mal humor, i no ho aguanto; quan es fixen tant en mi, primer em poso esquerpa, després trista i al final acabo girant el meu cor, amb el cantó dolent cap a fora i el bo cap a dins, buscant sempre la manera de ser com de veritat m'agradaria ser i com podria ser ..., si no hagués més gent en aquest món."

Resposta a la segona obra

Oooooooooooooooooooooooooooo, ningú ha encertat de quin fragment es tractava ... un gallifante al pot comú. Doncs la resposta era ben senzilla: Fahrenheit 451 de Ray Bradbury. El fragment és troba cap al final del llibre, quan el protagonista decideix marxar de la societat que l'envolta per anar a trobar petits grups de dissidents que s'amaguen.

Que quedi clar que no són fragments agafats a la babalà sinó que tenen importància dins l'obra. Per exemple, en el cas de "Los Pilares de la Tierra", el fragment era de l'inici de l'obra, quan executen el marit de la dona (que ara no recordo com es deia ...).

Ara penjaré la tercera obra. I una pisteta: es tracta de l'últim paràgraf del llibre.

diumenge, 24 d’abril del 2005

Olor d'humanitat i teoria de la gravetat

Els matins de diumenge poden servir per fer múltituds de coses. Dormir, esmorzar tranquilament llegint el diari, anar a passejar el gos o fer una mica d'esport. Aquesta última ha estat l'escollida (com la gran majoria dels diumenges al matí) en aquesta ocasió. Però no només es va a les curses a córrer sinó que també serveix com a teràpia de desconnexió del món real. Sempre t'acabes trobant les mateixes persones al llarg dels diumenges, sempre vestits amb xandall a l'hivern i amb pantalons curts a l'estiu (costa reconéixer la gent quan els veus un dia entre setmana, alguns amb americana i corbata). Amb alguns hi parles abans de començar, amb altres hi corres durant una estona fins que et/el deixa/es, amb altres te'ls trobes un cop acabada la cursa mentre esmorzes.
Les converses sempre solen tendir cap allà mateix: que si vas anar a la cursa de la setmana anterior, que si l'has feta algun cop, si hi ha alguna pujada forta, si realment la distància a córrer és la que et diuen els organitzadors ... (recordo una marxa a Sant Pol de Mar de principis dels 90 que deien que era de 18 quilòmetres, i en realitat van ser 28 ...). Un cop acabada la sessió matinal, les típiques excuses: em feia mal el bessó dret, no he pogut entrenar durant la setmana, estic refredat, ahir vaig anar a dormir tard o ahir no vaig dormir.
I un cop marxes, arribes a casa una mica masegat, llegeixes el diari i et poses a mirar el bàsquet al sofà fent cops de cap fins que t'adorms.

dijous, 21 d’abril del 2005

Segona obra

"-Si le es posible, será mejor que se dirija hacía el río. Siga su curso. Y si encuentra alguna vieja línea ferroviaria, que se adentra en el campo, sígala. Aunque en la actualidad la mayoría de las vías están abandonadas, los raíles siguen allí, oxidándose. He oído decir que aún quedan campamentos de vagabundos esparcidos por todo el país. Les llaman campamentos ambulantes, y si anda usted el tiempo suficiente y se mantiene ojo avizor, dicen que quedan muchos antiguos graduados de Harvard en el territorio que se extiende entre aquí y Los Ángeles. La mayoría de ellos son buscados y perseguidos en las ciudades. Supongo que se limitan a vegetar. No quedan muchos, y me figuro que el Gobierno nunca los ha considerado un peligro lo suficientemente grande como para ir en busca de ellos. Podría refugiarse con esos hombres durante algún tiempo y ponerse en contacto conmigo en Sant Louis. Yo me marcho mañana, en el autobús de las cinco, para visitar a un impresor retirado que vive allí. Por fin, salgo a campo abierto."

And the winner is ...

Després d'un sorteig entre els milers de mails que havien encertat l'obra literaria ("Los Pilares de la Tierra" de Ken Follet), el/la guanyador/a ha estat ... l'anonymous said !!!! jeje, dita altrament sara. Un gallifante !!!

dimecres, 20 d’abril del 2005

"Nous sommes septmillions (ou plus)"

I va en Maragall i anuncia que demanarà l'ingrés de Catalunya a la unió d'Estats francòfons. És clar, el primer que vostè s'ha preguntat és: i ja ens acceptaran? I tant! Això sí: haurem de passar un petit càsting, però l'aprovadet el tindrem sense baixar de l'autocar. Només cal que comencem a treballar-hi des d'avui mateix. Prengui nota dels canvis més importants:El president serà a partir d'ara monsieur le Presidang de la Generalité, Jean-Jacques Maragall (bé, el nom hem d'acabar d'estudiar-lo perquè també ens donen altres possibilitats com Jean-Pierre o Françuà). El germà del president no canvia de nom i es continua dient Richelieu. El lema de la Catalogne serà Egalité, Fraternité i Roquefort. A Madrit hi anirem a negociar la reforma d'un Estatut en què serà obligatori consumir foie diàriament (una esmena inclosa a petició de l'amic Sostres), saber fer funcionar una guillotina i on per fi podrem dir TGV a això que alguns encara s'entesten a no acceptar que es diu AVE i per molt que s'hi continuïn entestant es continua dient AVE i no TGV.El Barça es denominarà Olympique de Barcelona. El canvi no afecta el projecte de l'actual junta de fotre un pilotasso de milers de milions, però sí que tindrà alguna servitud. Efectivament, als baixos dels milers de pisos que construiran als actuals terrenys del Camp Nou hi haurà d'haver almenys un restaurant de fondues, un d'escargots a la borgonyona i una creperia.A més, tots aquells que per donar-se-les de ser amics del president trufen les converses dient coses com "em va trucar en Jan per demanar-me consell i jo li vaig dir: Jan, xato, tu el que has de fer és...", ara també ho podran dir, però rebatejant-lo Jean.Carles Francino serà jubilat. El seu lloc serà ocupat pel mític Pere Codonyan, a qui per fi se li farà justícia.I, finalment, la gran mesura econòmica és que les proveïdores del servei anomenat francès abaixaran preus, ja que a partir d'ara serà una manera de fer pàtria. I ja sabem que els catalans, siguem francesos o no, som molt patriotes però mirem molt la pela.AVUI.
Degut al gran allau de mails que m'han col·lapsat el compte de correu (¿?), l'organització d'aquest concurs literari ha decidit deixar un dia de marge i no serà fins demà al migdia que dirà el nom del guanyador de la primera obra i farà pública la segona. Com ja sabeu, el sorteig no serà davant cap notari (volia cobrar massa el molt cabrón) i s'agrairà qualsevol premi per part dels participants (sobretot per aquella persona en concret que ha dit que el fragment pertany al guió de Torrente II). Per tant, sort i fins demà.

Fumata blanca. Habemus papa

Fumata blanca per aquí, fumata negra per allà ... i després de tanta fumata ... could you be loooooooooooooooooooved, and be loooooooooooved !!!!!


dilluns, 18 d’abril del 2005

Primera obra

"Una vez acabada la canción, el sheriff hizo un gesto de asentimiento dirigido al alguacil, que azotó el flanco del buey contra una cuerda al tiempo que el carretero hacía chasquear su látigo. El buey avanzó, lo que hizo que el condenado se tambalease, arrastró el carro y el hombre quedó colgando en el aire. La cuerda se tensó y el cuello del ladrón se rompió con un chasquido.

Se oyó un alarido y todos se volvieron hacia la muchacha.
No era ella la que había gritado, sino la mujer del cuchillero, que se encontraba a su lado. Sin embargo, la joven era el motivo del grito. Había caído de rodillas frente a la horca, con los brazos alzados y extendidos ante ella. Era la postura que se adoptaba para lanzar una maldición. La gente se apartó temerosa, pues todos sabían que las maldiciones de quienes habían sufrido una injusticia eran especialmente efectivas, y sospechaban que algo no marchaba bien en aquel ahorcamiento. Los chiquillos estaban aterrados.

La joven miró con sus hipnóticos ojos dorados a los tres forasteros, el caballero, el monje y el sacerdote, y soltó su maldición subiendo el tono de la voz a medida que hablaba.

-Yo os maldigo. Sufriréis enfermedades y pesares, hambre y dolor. Vuestra casa quedará destruida por el fuego y vuestros hijos morirán en la horca. Vuestros enemigos prosperarán y vosotros envejeceréis entre sufrimientos y remordimientos, y moriréis atormentados en la impureza y el dolor ...

Mientras pronunciaba las últimas palabras, la muchacha cogió un saco que había en el suelo junto a ella y sacó un gallo joven. Sin saber de dónde, en su mano apareció un cuchillo, y de un solo tajo cortó la cabeza del ave.

Mientras la sangre aún brotaba del cuello del gallo, la muchacha arrojó el cuerpo descabezado de éste contra el sacerdote de cabello negro. No llegó a alcanzarlo, pero la sangre lo salpicó, al igual que al monje al caballero que lo flanqueaban. Los tres hombres retrocedieron con una sensación de asco, pero no pudieron evitar que la sangre los alcanzara en la cara y manchase sus ropas.
La muchacha se volvió y echó a correr."

Manual pel bon funcionament del concurs literari

Cada x temps posaré un fragment d'una obra literària (que hagi llegit jo, òbviament). Els participants hauran d'enviar un correu electrònic al meu correu, que suposo que tothom ja el coneix. Pels que no, aquí el teniu: jmarticampmajo@hotmail.com. M'envieu la resposta dient el títol i l'autor de l'obra i ja estarà. Quan a mi em sembli bé, faré un sorteig entre els encertants i llavors se li donarà un premi (un gallifante). Aquest concurs no té gaire bases més i si algú té algun dubte que m'ho faci saber. No hi haurà ni notaris ni res d'això a l'hora del sorteig. S'accepten regals.

Dinar dels Llobatons

Com ja és tradició, els Llobatons vam celebrar ahir el dinar de germanor (per primer cop ens serveixen el dinar i no som nosaltres els que ho fem ...) perquè si no fossin per aquests moments ...
Anècdotes? Força. Des del robatori de la meva sabata dreta per part d'una llobatona fins a uns xuts a una porteria que hi havia al costat (amb una pilota de plàstic que agafava un efecte impressionant tot i no voler donar-li). Per cert, la Marta ens va posar al meu germà i a mi 29 anys ... ja sé que no tenim 15 anys però d'aquí a que ens foti 4 anys de més ...


A.C.LLOBATONS

Les llobatones

Per això em fan mal els braços avui ...

Fent el gilipolles

Fent el gilipolles també

diumenge, 17 d’abril del 2005

PRIMER CONCURS LITERARI TXUSBLOG

Amb ganes de fomentar la lectura de llibres (no valen diaris esportius ni revistes del cor), la direcció tècnica d'aquest blog (o sigui, jo) ha decidit organitzar un concurs literari. El concurs tracta d'endevinar l'obra literaria a través d'un paràgraf. Òbviament seran llibres que hauré llegit; per tant, els que sapigueu què he llegit o què estic llegint us serà més fàcil. També hi ha la possibilitat de buscar-ho a internet.

Per tant, demà dilluns començarà aquest concurs que espera la participació de milers d'internautes. I quin serà el premi? No ho sé, però hi ha possibilitats que sigui un gallifante.

divendres, 15 d’abril del 2005

Almenys 20 morts, 8 d'ells nens, en l'incendi d'un hotel al centre de París

Un incendi ha destruït aquesta matinada un cèntric hotel de París i ha provocat la mort d'almenys vint persones, entre elles vuit nens. A més, hi ha més de mig centenar de ferits, onze de caràcter greu. Molts tenen traumatismes després d'haver saltat des de les finestres de l'edifici per fugir de les flames. L'edifici sinistrat és l'hotel Paris Opera, situat al carrer de la Provence de la capital francesa, just al darrere de les conegudes galeries Lafayette. La fiscalia de París ha obert una investigació per "homicidis involuntaris". TELENOTICIES.COM


Només afegir que aquest hotel havia estat entre les possibilitats de ser el nostre allotjament fa dues setmanes a París però que al final es va desistir per raons desconegudes.

dijous, 14 d’abril del 2005

Ja és primavera a El Corte Inglés





"Estás como un leon"

Frase dita per un metge de la mutua on he anat a fer la revisió per entrar a Iberia (si si, per entrar a iberia cal passar un reconeixent físic ... però crec que en convindria també un de psíquic ...).

Algunes dades biomèdiques:
  • pressió arterial: 12 i 8. La metge ha dit que és perfecte
  • respirant profundament m'han dit que tinc pulmons i cor perfectes (veig que el metge ha estudiat molt, probablement el tarot)
  • m'han fet tancar els ulls i donar tres passos per comprovar que no anava borratxo ... teòricament era per comprovar el meu equilibri
  • m'ha masegat bazo, fetge i estómac (el que no li he dit és que m'estava pixant i que si apretava gaire la panxa no responia dels meus actes)
  • m'han donat tres gots amb un potet més petit cadascun. M'han dit que havia d'omplir-los. Ha estat pitjor que el transvassament de l'ebre o el del xúquer ... Quina sensació més imbècila estar en un lavabo tancat, obrint i tancant potets amb un líquid calent a l'interior

Si hi ha algun/a metge i/o infermer/a a la sala, es demana que faci una valoració general. La comprovaré amb els resultats que m'enviaran a casa i serà material avaluable pel proper exàmen de medicina laboral. :-p

dilluns, 11 d’abril del 2005

Resultats Cursa Esports Parra

Sóc el número 674 ... he de reconèixer que no és la cursa de la meva vida ... :-p

Resultats
"Lu prumetit és deuda", com diria un refrany castellà. Ja he fet les fotos i ja les teniu penjades. Oi que fa patxoca? :-p



diumenge, 10 d’abril del 2005

Problemes amb el hello

Tinc problemes amb el hello (programet que serveix per posar fotos al blog). Per tant, us haureu de conformar amb lletres i no tantes fotografies ... :-p

de fet, de tant en tant ja va bé llegir
Si em dius adéu,
vull que el dia digui net i clar,
que cap ocell
trenqui l'harmonia del seu cant.
Que tinguis sort
i que trobis el que t'ha mancat
en mi.
Si em dius "et vull",
que el sol faci el dia molt més llarg,
i així, robar
temps al temps d'un rellotge aturat.
Que tinguem sort,
que trobem tot el que ens va mancar
ahir.
I així pren tot el fruit que et pugui donar
el camí que, a poc a poc, escrius per a demà.
Què demà mancarà el fruit de cada pas;
per això, malgrat la boira, cal caminar.
Si véns amb mi,
no demanis un camí planer,
ni estels d'argent,
ni un demà ple de promeses, sols
un poc de sort,
i que la vida ens doni un camí
ben llarg.
I així pren tot el fruit que et pugui donar
el camí que, a poc a poc, escrius per a demà.
Què demà mancarà el fruit de cada pas;
per això, malgrat la boira, cal caminar.

Els efectes del vent

10 del matí. Pavelló de Fontajau de Girona. Es dóna la sortida a la Cursa Ciutat de Girona. Inconvenients?, molts: pèssim estat físic, falta d'entrenament, haver treballat tot el dia anterior ... Però a més cal afegir-n'hi un altre: el vent. Al principi el vent ve de cara: passeig Tarradellas, Maristes, zona del Güell fins el carrer Oviedo. Un cop allà, es gira la truita. O sigui, el vent. Ràfegues de vent et golpegen la cara i l'única manera de seguir endavant és posar el cos endavant per fer front al vent. Fins que la ràfega s'atura i has de vigilar no fotre't de lloros. Però aquí encara no ha passat el pitjor. Un cop passat el palau de Fires es gira a l'esquerra i es torna a agafar el passeig Tarradellas. Quilòmetre 9. En falta un per acabar. Aquí el vent ja és insuportable. Corres però no avances. Sorra, papers, plàstics, tot et ve a la cara. Fins i tot sembla que l'aigua del Ter s'aixequi i et remulli. Per sort, el carrer estava tallat al trànsit i aquesta imatge queda només en el record dels que hi érem.

dissabte, 9 d’abril del 2005

Guanyar d'un també és guanyar

Encara que guanyis d'un punt a l'últim segon no hi fa res. Una jornada menys, dues victòries de distància. No sé com ens ho fem però cada any igual: patir fins al final. Té el seu què aquesta angoixa, però si jugues amb foc et pots cremar. Tot i que espero que no sigui aquest any.

divendres, 8 d’abril del 2005

Ernest de Hannover, a reanimació en un hospital de Mònaco per una afecció de pàncrees i fetge

Ernest de Hannover ha estat traslladat a la unitat de reanimació d'un hospital del principat de Mònaco, on està ingressat des de dilluns per una afecció al pàncrees i al fetge. L'estat del marit de la princesa Carolina és "seriós però no irreversible", segons han insistit fonts pròximes a la família.

A banda d'això, no s'han donat més detalls sobre la malaltia que ha obligat a l'ingrés hospitalari del marit de la princesa Carolina, que és al centre Princesa Gràcia del Principat. Però els mitjans de comunicació francesos parlen des d'un pronòstic "seriós" fins a un possible "coma", i es refereixen a diverses fonts de palau o mèdiques, sense confirmació oficial.

Per la seva part, el diari sensacionalista alemany "Bild" afirma, després de consultar un metge expert en la matèria, que el príncep Ernest podria estar afectat per una pancreatitis, malaltia que pot arribar a ser mortal. Segons el doctor Christoph Fischer, "una pancreatitis pot ser provocada, entre altres raons, per l'abús crònic i excessiu de l'alcohol o per l'estrès".

Ernest de Hannover es va casar amb Carolina de Mònaco el 23 de gener de 1999. La parella té una néta, Alexandra, que va néixer el 20 de juliol del mateix any. TELENOTICIES.COM

No sigueu malpensats !!!!!!!!!!!! L'alcohol no hi ha tingut res a veure ... :-p

dijous, 7 d’abril del 2005


Suport a Londres 2012

L'associació Girona Independentista i Republicana ha iniciat una campanya per afavorir l'elecció de la candidatura de Londres 2012, consistent a vendre samarretes i recollir un fitxer d'adhesions per entregar a l'alcalde de la capital anglesa. GIR es justifica identificant Madrid i París com a "capitals dels estats que oprimeixen el nostre territori", i ressalta que "malgrat el conflicte amb Irlanda del Nord, el Regne Unit, sí que reconeix les diferents nacionalitats del seu territori". El grup també insisteix en el seu dret a donar suport "a qui ens vingui de gust perquè el nostre país no té cap candidatura que el representi", i conclouen el seu comunicat dient que "mai, vol dir mai, oblidarem el 92". E-NOTICIES.COM

dimecres, 6 d’abril del 2005

Frases mítiques a París

"Anem a fer un paqui?" --> paqui: nom escurçat de paquistanès --> paquistanès: local molt petit (un metre i mig d'ample per tres metres de llarg) on es pot comprar productes de primera necessitat: menjar i begudes sobretot. I tot això a un preu força més econòmic que no la botiga del costat.

"No veieu res estrany? Als bars només hi ha homes" --> frase dita mentre passegem per un barri al costat del centre Pompidou. Es veu que és el barri gay. La carina pixant-se de riure, en jordi i jo amb ganes de marxar tant ràpidament com sigui possible.

"-On deixo aquesta cullera?
-Darrera teu tens una planta i un test. " --> obviament, la cullera per remenar el cafè va anar a parar al test. (veure foto adjunta. Com podreu observar, aquesta pregunta es va fer tres cops i sempre va rebre la mateixa resposta)

"La parada de metro x (li dic x perquè no me'n recordo del nom) està tancada per obres. Haurem de baixar a la següent." --> certament, la parada estava tancada, però a partir de les nou del vespre ... i m'ho van estar recordant tot el viatge.



dimarts, 5 d’abril del 2005

Les fotos no oficials

Aquí teniu fotos les fotos no oficials de París. Aquelles que no són especialment interessants però que fan gràcia (o no, depenent del grau d'humor i/o intel·ligència) o recorden alguna cosa en concret que la instantània ha servit per inmortalitzar. Demà més fotos, esperant les d'en jordi i la carina, que en principi me les passaran divendres. A revoire como dijo voltoire pour le matin !!!



Més Pirineu nevat


I més muntanyes


Ostres, que hi fa aquest per aquí?


Els Pilars de la Terra (pilars que aguanten el panteó de París)


El soldadet de plom


L'amour des jeux


L'aperitiu de l'últim sopar


Una torre que hi havia per allà


La nostra beguda de cada dia, doneu-nos-en senyor en el dia d'avui ...


Aaaaaaaaargfff, que m'ataquen !!


Culs francesos


L'any passat l'11-M, aquest la mort del papa. I l'any que ve?

dilluns, 4 d’abril del 2005

Les primeres fotos de París. Avui les oficials. Demà, les no oficials ... :-p

Aquí podeu veure les primeres fotos. Durant la setmana ja n'aniré penjant més. De moment són les fotos que s'han fet amb la meva càmera. Quan en jordi i la carina em passin les seves, ja les aniré penjant.


L'avió que ens va portar cap a París. Molt maco ell. I còmode ...


El Pirineu nevat


J'espère que oui


L'arc de triomf. Me l'imaginava més gran (això últim s'ha de llegir com si fossim de valència)


Pa chulo chulo ...


Jo, i darrere una torreta que espatlla la foto ...


Una piràmide que hi havia per allà al mig ... és que els francesos hi foten de tot a la ciutat


El molí vermell. Es veu que l'han posat perquè aquest any és l'any del Quijote


Le Sacré Coeur l'endemà de la mort del papa

divendres, 1 d’abril del 2005

Voyage à Paris

Els que han marxat a les 6.50 del mati des de Girona han estat desplaçats a Bruseles perquè a Beauvais hi havia boira. STOP. Nosaltres marxem a les vuit de la tarda. STOP. Esperem que la boira hagi marxat. STOP. Si no, vaia merda. STOP. Vaia merda. STOP. Vaia puta merda. STOP.